Hi ha una pregunta que el president de la patronal, Antonio Garamendi, hauria de respondre:
de què serveix tenir una feina si el salari no
permet pagar un habitatge digne?
El president de la patronal, Antonio Garamendi, parla sovint del Mercat
Laboral, de la Productivitat, de la Competitivitat i de les dificultats que
tenen les empreses per trobar Treballadors, però hi ha una qüestió que ja no es
pot ignorar:
com pot una persona treballar si no pot permetre’s
viure a prop del seu lloc de feina?
Aquesta és una de les grans contradiccions del Mercat Laboral actual. Empreses
que denuncien manca de mà d’obra conviuen amb una realitat en què milers
de treballadors no poden accedir a un habitatge digne pels salaris que perceben.
El problema no és simplement trobar feina, el problema és poder viure
dignament del treball.
Les empreses reclamen mà d'obra, però milers de treballadors es troben
atrapats en una situació paradoxal. Se'ls ofereix una feina, però no poden
acceptar-la perquè els lloguers són inassumibles o perquè no troben cap
habitatge disponible a prop del lloc de treball. Aquesta realitat afecta
especialment els Joves, les famílies treballadores i els empleats dels
sectors amb salaris més baixos i resulta contradictori escoltar constantment
que falten treballadors en determinades activitats mentre els empresaris
guarden silenci davant una emergència residencial que impedeix a moltes
persones desplaçar-se allà on hi ha oportunitats laborals. El problema ja
no és només trobar feina, el problema és poder viure allà on hi ha feina.
La patronal acostuma a defensar que el mercat acabarà regulant-se per si
mateix, però la realitat demostra el contrari. Els preus de l'habitatge
continuen creixent molt per sobre dels salaris, i aquesta situació està
provocant una fractura social profunda. Cada vegada hi ha més
treballadors pobres, persones que tenen ocupació però que no poden accedir
a un habitatge digne sense dedicar-hi una part desproporcionada dels seus
ingressos.
Davant d'aquesta situació, els Sindicats tenen motius per situar l'Habitatge
al centre de la reivindicació laboral, i no seria estrany que arribessin a
plantejar una Vaga General vinculada al Dret a l'Habitatge,
perquè la manca de sostre assequible ja és també una qüestió laboral. Quan
un treballador no pot viure prop de la seva feina, quan ha de destinar més de
la meitat del salari al lloguer o quan es veu obligat a renunciar a una
ocupació per manca d'habitatge, estem davant d'un problema que afecta directament
el món del treball.
Antonio Garamendi i la patronal haurien d'entendre que la
defensa dels interessos empresarials no pot desvincular-se de les condicions de
vida dels treballadors, i sense habitatge assequible no hi ha mobilitat
laboral, no hi ha estabilitat en les plantilles i no hi ha cohesió social. Ignorar
aquesta realitat és una irresponsabilitat que acaba perjudicant tant els
treballadors com les mateixes empreses.
L'habitatge ha deixat de ser una qüestió secundària i s'ha convertit en
un dels principals obstacles per al desenvolupament econòmic i per a la
dignitat de la classe treballadora. Qui representi el món empresarial i no
reconegui aquesta evidència corre el risc de quedar allunyat dels problemes
reals que pateixen milions de persones cada dia.
El dret al
treball i el dret a l'habitatge són inseparables i quan un falla, l'altre també
es debilita. I aquesta és una veritat que cap patronal, per poderosa que sigui,
pot continuar ignorant.
