Perquè se segueix oprimint als Palestins? - Els EUA segueix les ordres de la sala principal sionista a favor d'Israel.
EUA està pràcticament a les ordres del lobby sionista, com demostra el suport incondicional de Trump a Israel contra Palestina. "Trump i els seus aliats republicans s'han rendit davant el lobby sionista que li ofereix molts diners per a les campanyes electorals, i per aquest motiu, l'Administració nord-americana, funciona a les ordres d'aquest lobby sionista", però no obstant això i ceñiendonos a la realitat i en el curs de la història territorial del Pròxim Orient i retrocedint després de la Primera Guerra Mundial, on la Lliga de Nacions decideix col·locar els territoris àrabs del desaparegut Imperi Otomà sota el mandat de les potències vencedores, Palestina pas estar sota el mandat del Regne Unit .
L'any 1947, ja una proposta de l'ONU, es recomana un pla de partició de Palestina, en dos estats Independents, un juliol i l'altre àrab-palestí, i sent la ciutat de Jerusalem sota el control Internacional la capital, i coincidint amb la retirada del Regne Unit de Palestina, a l'haver finalitzat el seu mandat de l'ONU, el sionisme va declarar el naixement de l'estat d'Israel i iniciant així la primera guerra àrab-israeliana, saldant-se amb la majoria del control territorial de Palestina per part d'Israel i de la franja de Gaza i Cisjordània.
L'any 1967 Israel va ocupar els Alts de Golan, la Península de Sinaí, Cisjordània (amb Jerusalem Est) i la Franja de Gaza. A prop de 300.000 palestins i palestines van ser expulsats, molts d'ells convertint-se en refugiats per segona vegada. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant dret a la tornada, incomplint la Resolució 194 (1948) de l'Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
L'any 1947, ja una proposta de l'ONU, es recomana un pla de partició de Palestina, en dos estats Independents, un juliol i l'altre àrab-palestí, i sent la ciutat de Jerusalem sota el control Internacional la capital, i coincidint amb la retirada del Regne Unit de Palestina, a l'haver finalitzat el seu mandat de l'ONU, el sionisme va declarar el naixement de l'estat d'Israel i iniciant així la primera guerra àrab-israeliana, saldant-se amb la majoria del control territorial de Palestina per part d'Israel i de la franja de Gaza i Cisjordània.
L'any 1967 Israel va ocupar els Alts de Golan, la Península de Sinaí, Cisjordània (amb Jerusalem Est) i la Franja de Gaza. A prop de 300.000 palestins i palestines van ser expulsats, molts d'ells convertint-se en refugiats per segona vegada. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant dret a la tornada, incomplint la Resolució 194 (1948) de l'Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
Des de llavors, l'Estat d'Israel ha practicat una política colonialista en els Territoris Ocupats Palestins, amb més de 230 assentaments israelians a Cisjordània i Jerusalem Est, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibiliten la creació d'un Estat Palestí viable i autònom. Tots aquests assentaments, que responen a l'esperit colonitzador del projecte sionista, són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
L'any 2002 Israel va començar a construir un Mur de separació en territori ocupat. Tot i ser declarat il·legal per part de Tribunal Internacional de Justícia el 2004, ni la seva construcció, ni la usurpació de terres palestines que comporta s'han aturat, i des de l'any 2007 Israel, manté bloquejada la Franja de Gaza, on resideixen més d'un milió i mig de palestines i palestins, la gran majoria d'ells refugiats de 1948. Aquest bloqueig constitueix un càstig col·lectiu i per tant una flagrant violació del Dret Internacional Humanitari.
En aquest sentit, la societat civil Palestina va fer una crida unitària, amb més de 170 organitzacions, per iniciar una campanya d'aïllament internacional d'Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d'apartheid. Des de llavors, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s'ha anat estenent a tot el món i ha sumat múltiples suports. Van passant els anys i la legalitat territorial de la Palestina -antiga-, no ha tornat a la seva primitiva distribució, ni ha finalitzat l'ocupació i colonització dels territoris, així com del desmantellament del mur. No hi ha cap reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d'Israel a una plena igualtat, i no han pogut retornar als refugiats palestins tal com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.
L'any 2002 Israel va començar a construir un Mur de separació en territori ocupat. Tot i ser declarat il·legal per part de Tribunal Internacional de Justícia el 2004, ni la seva construcció, ni la usurpació de terres palestines que comporta s'han aturat, i des de l'any 2007 Israel, manté bloquejada la Franja de Gaza, on resideixen més d'un milió i mig de palestines i palestins, la gran majoria d'ells refugiats de 1948. Aquest bloqueig constitueix un càstig col·lectiu i per tant una flagrant violació del Dret Internacional Humanitari.
En aquest sentit, la societat civil Palestina va fer una crida unitària, amb més de 170 organitzacions, per iniciar una campanya d'aïllament internacional d'Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d'apartheid. Des de llavors, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s'ha anat estenent a tot el món i ha sumat múltiples suports. Van passant els anys i la legalitat territorial de la Palestina -antiga-, no ha tornat a la seva primitiva distribució, ni ha finalitzat l'ocupació i colonització dels territoris, així com del desmantellament del mur. No hi ha cap reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d'Israel a una plena igualtat, i no han pogut retornar als refugiats palestins tal com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada