La República Popular de Bielorússia, des de les eleccions del passat 9 d'agost i amb la proclamació d'Alexander Lukaixenko, com a president i després de més de vint-i-sis anys al poder, ha esclatat una revolució popular encapçalada per tres dones i coordinades per la líder de l'oposició que desafia el president, Svetlana Tijanóvskaya.
Després de l'alliberament de Minsk després de diversos anys d'ocupació alemanya nazi el 3 de juliol de 1944 i de diversos episodis bèl·lics, 27 de juliol de 1990 es va independitzar de la Unió Soviètica, i el 9 d'agost, es van celebrar les eleccions presidencials, en les que es van enfrontar en la contesa Alexander Lukaixenko, que ha governat el país en els últims anys i la jove Svetlana Tikhanovskaya. L'escrutini de les urnes va ser imparable. El 80% dels vots van donar la victòria a Lukaixenko, el que motiu de l'inici dels disturbis que encara s'estan desenvolupant en aquest país de l'Europa Occidental.
Lukaixenko, de seixanta-cinc anys, porta governant el país des de 1994 i ara s'encamina cap al seu sisè mandat després de ser declarat guanyador en les passades eleccions, i el mateix no amaga la seva "estil autoritari" i la reelecció a Bielorússia va desencadenar les protestes. La policia va respondre amb detencions i granades atordidores, bales de goma i canons d'aigua contra els indignats. Bielorússia aquesta dividida i ja hi ha gairebé 7.000 opositors detinguts i Rússia blinda Lukaixenko.
"La meva posició i l'Estat mai em permetran arribar a ser un dictador, però governar amb estil autoritari és una característica meva i sempre ho he admès". Això va dir Alexander Lukaixenko en una entrevista a la ràdio bielorussa el 2003. No en va, els seus crítics consideren que està al capdavant de l'últim règim autoritari d'Europa.
"Resistirem fins al final": ha dit en una entrevista de la BBC amb Svetlana Tijanóvskaya, la líder de l'oposició que desafia el president Lukaixenko.
La candidata presidencial i principal líder opositora de Bielorússia, Svetlana Tijanóvskaya, ho té clar: si els ciutadans del seu país no "resisteixen" als carrers, es convertiran en "esclaus".
En la seva primera entrevista amb un mitjà estranger des que es va exiliar "per seguretat", Tijanóvskaya va assegurar que el moviment de protesta pel disputat resultat de les recents eleccions "resistirà fins al final".
Bielorússia passa per una històrica crisi des de les eleccions presidencials del 9 d'agost, en què l'actual president, Alexander Lukaixenko, es va proclamar vencedor tot i les acusacions de frau fetes per l'oposició.
Milers de ciutadans van sortir llavors als carrers en una onada de protestes que diversos analistes i historiadors consideren les majors al país des de la caiguda de la Unió Soviètica i que encara continuen.
Les 3 dones candidates s'han unit en una campanya, i estan lluitant per treure del poder a un president que fa vint-i-cinc anys que està governant.
Svetlana Tikhanovskaya, l'esposa d'un Bloguer empresonat, "Només era una esposa i una mare més. Era totalment feliç amb la meva vida, però he decidit lluitar pel meu país. D'una vida ordinària a una turbulenta que frega el malson si tenim en compte que Svetlana Tikhanovskaya va haver d'enviar els seus fills a viure a l'estranger i que el seu marit és a la presó per intentar el mateix que ella intenta ara, enderrocar Lukaixenko.
Al capdavant de les concentracions d'opositors, ha estat l'excandidata presidencial, Maria Kolesnikova. "És la nostra última oportunitat per enfrontar-vos a la nostra por. Nosaltres també estem espantats", ha cridat, amb l'ajuda d'un megàfon, convidant directament a la Policia, als agents allí presents. "Uniu-vos a nosaltres i us abonarem". Comentaris recollits per 'The Guardian'.
Després d'un cap de setmana replet de manifestacions, Lukaixenko ha demanat l'ajuda de Rússia per estabilitzar el país, però no sembla estar en els interessos de Putin una operació tan arriscada, encara que és impossible descartar una intervenció militar, però hi ha moltes bones raons per intuir que no passarà. Bielorússia no és Ucraïna, i Putin no li interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada