En el jardí de la façana sud de la Casa Blanca i Usant l'edifici presidencial de fons amb uns 1,500 convidats que no van guardar distància social ni van usar mascaretes com a prevenció van escoltar a l'candidat Trump el missatge d'acceptació de la nominació republicana. Amb aquesta nominació, la Convencional Nacional Demòcrata ha arribat al seu final.
Donald Trump, va dedicar bona part del seu discurs a atacar al seu oponent, Joe Biden.
Donald Trump tenia clar els seus objectius de la Convenció Nacional Republicana d'aquesta setmana. Recuperar la confiança de les dones, deixar enrere el coronavirus i convèncer els nord-americans que el mandatari no és racista.
El discurs d'acceptació de candidatura més llargs mai pronunciats, amb un to sever i llegit gairebé íntegrament d'un teleprompter, Trump va tractar de complir amb aquests tres objectius -preparats per a ell pels oradors anteriors de la convenció-, al temps que apaivagava a la base de partidaris que van ajudar a impulsar-lo a la Casa Blanca en primer lloc.
El resultat va ser un món produït per la televisió en el que la pandèmia de coronavirus s'ha esvaït en gran manera, el president traspua empatia i les acusacions que és racista es reben amb una negació horroritzada.
Fora de les portes fortificades de la Casa Blanca, les coses es veuen diferents. El tipus de reunió massiva que va organitzar el president no és possible en cap altre lloc. El seu compte de Twitter ple d'insults dóna als votants poca evidència d'una calidesa oculta. I la seva postura de línia dura de «llei i ordre» s'ha convertit en una retòrica racista.
No obstant això, en el seu discurs, Trump essencialment va demanar als espectadors que creguessin el que ell estava oferint en lloc de la mateixa realitat en què viuen.
El president va proclamar que els seus esforços per combatre el virus es van centrar en «la ciència, els fets i les dades», malgrat els nombrosos exemples del contrari, inclosa la multitud sense màscares que es va reunir per escoltar el seu discurs.
Va declarar, «molt modestament», que havia superat els esforços de qualsevol president anterior per ajudar a la comunitat negra, excepte Abraham Lincoln, fins i tot quan es va negar a abordar la qüestió del racisme sistemàtic que ha provocat protestes a tot el país.
I encara que va afirmar ser «un aliat de la llum», en un gest de complicitat al discurs d'acceptació del seu rival Joe Biden la setmana passada, va aprofundir en fosques premonicions sobre «anarquistes violents, agitadors i criminals» als que, segons ell, se'ls donaria curs si Biden guanya.
El president va repetir falsedats com que la fórmula demòcrata guanya buscaran treure fons a la policia (Biden ja ha dit que no dóna suport tal cosa); o que Biden voldrà treure la Segona Esmena de la Constitució (Biden només ha donat suport a cert tipus d'armament).
El discurs d'acceptació de candidatura més llargs mai pronunciats, amb un to sever i llegit gairebé íntegrament d'un teleprompter, Trump va tractar de complir amb aquests tres objectius -preparats per a ell pels oradors anteriors de la convenció-, al temps que apaivagava a la base de partidaris que van ajudar a impulsar-lo a la Casa Blanca en primer lloc.
El resultat va ser un món produït per la televisió en el que la pandèmia de coronavirus s'ha esvaït en gran manera, el president traspua empatia i les acusacions que és racista es reben amb una negació horroritzada.
Fora de les portes fortificades de la Casa Blanca, les coses es veuen diferents. El tipus de reunió massiva que va organitzar el president no és possible en cap altre lloc. El seu compte de Twitter ple d'insults dóna als votants poca evidència d'una calidesa oculta. I la seva postura de línia dura de «llei i ordre» s'ha convertit en una retòrica racista.
No obstant això, en el seu discurs, Trump essencialment va demanar als espectadors que creguessin el que ell estava oferint en lloc de la mateixa realitat en què viuen.
El president va proclamar que els seus esforços per combatre el virus es van centrar en «la ciència, els fets i les dades», malgrat els nombrosos exemples del contrari, inclosa la multitud sense màscares que es va reunir per escoltar el seu discurs.
Va declarar, «molt modestament», que havia superat els esforços de qualsevol president anterior per ajudar a la comunitat negra, excepte Abraham Lincoln, fins i tot quan es va negar a abordar la qüestió del racisme sistemàtic que ha provocat protestes a tot el país.
I encara que va afirmar ser «un aliat de la llum», en un gest de complicitat al discurs d'acceptació del seu rival Joe Biden la setmana passada, va aprofundir en fosques premonicions sobre «anarquistes violents, agitadors i criminals» als que, segons ell, se'ls donaria curs si Biden guanya.
El president va repetir falsedats com que la fórmula demòcrata guanya buscaran treure fons a la policia (Biden ja ha dit que no dóna suport tal cosa); o que Biden voldrà treure la Segona Esmena de la Constitució (Biden només ha donat suport a cert tipus d'armament).
Quan Ivanka va pujar a l'escenari, Melània el saluda amb gest cordial, però, a continuació, l'àmplia somriure que mantenia fins al moment passa a ser un rictus seriós i intranquil. Ivanka, la major de les filles del president dels Estats Units, i que ha passat els últims anys voleiant entre el seu doble paper com a primera filla i assessora principal, aquests són poc més que detalls, va dir que és una "orgullosa republicana de Trump", de manera que va rebutjar les conjectures que estava tractant de moderar les posicions conservadores del seu pare, i li va recordar al poble nord-americà que el president Trump no només és el "campió del treballador nord-americà", sinó que va mobilitzar ràpidament tota la força de govern i del sector privat per combatre el coronavirus, i també va manifestar que el seu pare no és diferent: no és racista, i no és misogin.
Ivanka Trump va instar els votants a mirar més enllà de la retòrica i el to del seu pare i jutjar-lo per les seves polítiques. "Reconec que l'estil de comunicació del meu pare no li agrada a tothom. I sé que els seus tuits poden semblar una mica sense filtre", va dir. "Però els resultats parlen per si sols".
Alguna vegada, la distància que es percebia entre ella i aquesta marca va ser el seu major actiu. La seva aparició en la convenció de 2016, per exemple, estava destinada a captar l'atenció de les dones dels suburbis. La campanya creia que podrien veure a la major de les filles del president com una contrapart més centrista i professional d'un candidat agitador amb un historial de comportament misogin. I abans de dijous, com el penúltim acte d'una convenció que ja ha estat adaptada en gran part a aquest tipus de dones, els assistents tenien l'esperança que ella pugui arribar a la mateixa audiència i projectar un atractiu similar.
I arribat el final de la Convenció, Donald Trump, la seva esposa i tres dels seus fills observen els focs artificials des del Jardí Sud de la Casa Blanca. L'ús dels espais federals per a una activitat de campanya ha estat un dels punts més criticats de l'esdeveniment republicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada