El president palestí, Mahmud Abbàs, va assegurar que els palestins no obeiran als promotors de l'anomenat "acord de segle", ordit pels Estats Units.
"No serem esclaus ni servents de Kushner, Greenblatt i Friedman", va declarar en dates passades Abbàs, referint-se al gendre i assessor del president Donald Trump, Jared Kushner; a l'enviat especial de la Casa Blanca pel Pròxim Orient, Jason Greenblatt, i a l'ambaixador nord-americà a Israel, David Friedman, encarregats de promoure l'acord de segle,
De sobres saben, tant els israelians com els palestins, que el foc està permanentment encès des de fa dècades. Setanta anys després d'un esbiaixat Pla de Partició, cinquanta després de l'ocupació israeliana del territori palestí i amb sis guerres i dues Intifades a l'esquena, tots els que habiten aquestes terres coneixen en detall els mecanismes que alimenten la violència.
Encara que, Jared Kushner, conseller pel Pòxim Orient del president Donald Trump, ha indicat que és molt possible que hi hagi un nou acord de pau entre Israel i un altre país àrab en els pròxims mesos, i va descriure el pacte amb els Emirats Àrabs Units com una "forma de trencar el gel "a la regió.
Per això, i sense deixar-se enganyar a hores d'ara per aquest trampós acord, cal entendre que el que està passant en aquests dies és molt més que una condemnable expressió internacional que pot portar a greus conseqüències per a la regió, en primer lloc, per als palestins, però també per als altres països amb guerres calentes. A curt termini, els islamistes moderats perden, però en l'horitzó s'albiren foscos núvols bel·ligerants.
La miopia amb què viuen els països occidentals que diuen que busquen la pau, però no fan res per aconseguir-la, estan col·laborant amb l'ocupació dels territoris palestins i estan contribuint a una permanent inestabilitat que periòdicament té conseqüències tràgiques.
Des de la perspectiva israeliana tot semblava encarrilat després d'haver neutralitzat, amb la col·laboració de La Unió d'Emirats Àrabs, l'explosió de frustració que va impulsar des de setembre de 2015 la mal anomenada "intifada dels ganivets", però sense tenir en compte el substancial de la seva estratègia de fets consumats encara que amb el més decidit suport de l'actual administració nord-americana. Que ningú que ho vegi clarament a favor seu dels fills d'Israel dels Emirats, tinguin una seguretat total, ja que, encara que els palestins segueixen fragmentats políticament i creixentment abandonats per tots, països àrabs inclosos. Aquesta problemàtica no ha acabat, i així ho demostra el manteniment de l'assetjament amb la col·laboració i de l'encara anomenada comunitat internacional.
De sobres saben, tant els israelians com els palestins, que el foc està permanentment encès des de fa dècades. Setanta anys després d'un esbiaixat Pla de Partició, cinquanta després de l'ocupació israeliana del territori palestí i amb sis guerres i dues Intifades a l'esquena, tots els que habiten aquestes terres coneixen en detall els mecanismes que alimenten la violència.
Encara que, Jared Kushner, conseller pel Pòxim Orient del president Donald Trump, ha indicat que és molt possible que hi hagi un nou acord de pau entre Israel i un altre país àrab en els pròxims mesos, i va descriure el pacte amb els Emirats Àrabs Units com una "forma de trencar el gel "a la regió.
Per això, i sense deixar-se enganyar a hores d'ara per aquest trampós acord, cal entendre que el que està passant en aquests dies és molt més que una condemnable expressió internacional que pot portar a greus conseqüències per a la regió, en primer lloc, per als palestins, però també per als altres països amb guerres calentes. A curt termini, els islamistes moderats perden, però en l'horitzó s'albiren foscos núvols bel·ligerants.
La miopia amb què viuen els països occidentals que diuen que busquen la pau, però no fan res per aconseguir-la, estan col·laborant amb l'ocupació dels territoris palestins i estan contribuint a una permanent inestabilitat que periòdicament té conseqüències tràgiques.
Des de la perspectiva israeliana tot semblava encarrilat després d'haver neutralitzat, amb la col·laboració de La Unió d'Emirats Àrabs, l'explosió de frustració que va impulsar des de setembre de 2015 la mal anomenada "intifada dels ganivets", però sense tenir en compte el substancial de la seva estratègia de fets consumats encara que amb el més decidit suport de l'actual administració nord-americana. Que ningú que ho vegi clarament a favor seu dels fills d'Israel dels Emirats, tinguin una seguretat total, ja que, encara que els palestins segueixen fragmentats políticament i creixentment abandonats per tots, països àrabs inclosos. Aquesta problemàtica no ha acabat, i així ho demostra el manteniment de l'assetjament amb la col·laboració i de l'encara anomenada comunitat internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada