La Unió dels Emirats Àrabs Units, és el tercer
país àrab en mantenir plenes relacions diplomàtiques amb Israel i que defrauden
enormement als palestins.
Després d'Egipte i Jordània, La Unió dels Emirats Àrabs Units és el tercer país àrab que s'alinea enfront dels Seus germans de Palestina, amb un - Acord de Pau - que es dirà simbòlicament "Acord d'Abraham", i s'encarregarà d'una nova realitat pública, oberta i formal.
El procés ha sigut intens i encercadament entra als dos Països fems entre bambolines i silencis als Darrers anys. Hi han tingut la participació directa, el príncep dels Emirats, Mohammad bin Zayed, el primer Ministre Benjamin Netanyahu i del president dels EUA, Donald Trump. Segon els firmants, aquesta és un bon acordar indicatiu i enumera els fets sobre un l'acord i donada l'aportació assegurada unes sòlides bases per a la inestabilitat futura de la regió.
Els Emirats Àrabs Units asseguren per activa i per passiva que Israel ha cancel·lat la prevista annexió del 30 per cent de la Cisjordània ocupada, i que es pretenia per part d'Israel. Els Emirats Àrabs Units aquest fet ho presentin una gran fita. Mirant el document, ens assabentem que Israel "ha suspès" l'annexió, que no és el mateix que Cancel·lar-la, i per Tant l'Acord de Pau és un procés amb un futur incert i de fotça rebuig dels Països àrabs no alineats, la Troica Àrab i l'Organització per a la Cooperació Islàmica.
De fet, el primer Ministre Netanyahu ha confirmat a dues ocasions des de dijous que l'annexió procedirà a su Moment tal com està previst, hi ha que només depèn de la coordinació com els Estats Units. És cert que el president Trump ha dit que l'annexió "no està sobre la taula", però el su Ambaixador a Israel, David Friedman, li ha corregit immediatament i ha precisat que l'annexió Segueix estant "a l'agenda".
La ingenuïtat d'aquest acordar, ha sigut una moneda de canvi del qual S'HAN SERVIT als dirigents israelians des de la més remota antiguitat de l'existència de l'Estat jueu. Per posar un exemple proper,a mitjans dels anys Vuitanta, el gran Shimon Peres li va vindre a Felipe González la moto que, normalitzant les relacions amb Israel, Espanya podria jugar un paper important en la pau.
Amb la mateixa ingenuïtat que Felipe González s'ho va creure i ho va proclamar als quatre vents, Espanya no va poder concretar cap progrés d'aquella promesa buida, fora d'allotjar la Conferència de Madrid de 1991 que només va servir perquè Israel guanyes temps i seguiu construint a preu fet a les colònies dijous dels Territoris palestins.
El procés ha sigut intens i encercadament entra als dos Països fems entre bambolines i silencis als Darrers anys. Hi han tingut la participació directa, el príncep dels Emirats, Mohammad bin Zayed, el primer Ministre Benjamin Netanyahu i del president dels EUA, Donald Trump. Segon els firmants, aquesta és un bon acordar indicatiu i enumera els fets sobre un l'acord i donada l'aportació assegurada unes sòlides bases per a la inestabilitat futura de la regió.
Els Emirats Àrabs Units asseguren per activa i per passiva que Israel ha cancel·lat la prevista annexió del 30 per cent de la Cisjordània ocupada, i que es pretenia per part d'Israel. Els Emirats Àrabs Units aquest fet ho presentin una gran fita. Mirant el document, ens assabentem que Israel "ha suspès" l'annexió, que no és el mateix que Cancel·lar-la, i per Tant l'Acord de Pau és un procés amb un futur incert i de fotça rebuig dels Països àrabs no alineats, la Troica Àrab i l'Organització per a la Cooperació Islàmica.
De fet, el primer Ministre Netanyahu ha confirmat a dues ocasions des de dijous que l'annexió procedirà a su Moment tal com està previst, hi ha que només depèn de la coordinació com els Estats Units. És cert que el president Trump ha dit que l'annexió "no està sobre la taula", però el su Ambaixador a Israel, David Friedman, li ha corregit immediatament i ha precisat que l'annexió Segueix estant "a l'agenda".
La ingenuïtat d'aquest acordar, ha sigut una moneda de canvi del qual S'HAN SERVIT als dirigents israelians des de la més remota antiguitat de l'existència de l'Estat jueu. Per posar un exemple proper,a mitjans dels anys Vuitanta, el gran Shimon Peres li va vindre a Felipe González la moto que, normalitzant les relacions amb Israel, Espanya podria jugar un paper important en la pau.
Amb la mateixa ingenuïtat que Felipe González s'ho va creure i ho va proclamar als quatre vents, Espanya no va poder concretar cap progrés d'aquella promesa buida, fora d'allotjar la Conferència de Madrid de 1991 que només va servir perquè Israel guanyes temps i seguiu construint a preu fet a les colònies dijous dels Territoris palestins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada