Palestina crida el món a posar fi al racisme d'Israel.

El primer ministre de  Palestina fa una crida a la comunitat internacional per radicar el racisme i la neteja ètnica que infligeix Israel contra el poble palestí.

El primer ministre palestí, Mohammad Shtayeh, ha demanat a la comunitat internacional cessar les polítiques de persecució, racisme i neteja ètnica del règim israelià contra els palestins, que s'estan duent a terme als barris ocupats de Sheikh Yarrah i Silwan a A el-Quds (Jerusalem) per aplanar el camí als colons extremistes.

A Palestina, és urgent l'actuació mundial davant crims israelians a A el-Quds.

Palestina denuncia el mutisme que guarda la comunitat internacional davant crims d'Israel contra els palestins a Sheikh Yarrah i alerta d'una nova escalada.

"El que està succeint és un crim destinat a desplaçar per la força als residents palestins de les seves cases", va declarar el ministre per a Assumptes d'Al-Quds (Jerusalem) de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Fadi al-Hidmi, demanant a la comunitat internacional que intervingui sense demora per aturar aquestes expulsions forçoses.

Segons ha informat la Mitja Lluna Roja palestina, un grup de soldats israelians, acompanyats per colons, van intentar irrompre a la casa d'un palestí en Sheikh Yarrah. Es van produir enfrontaments amb els veïns, que van deixar a l'almenys 20 ferits i dos detinguts.

A el-Hidmi va denunciar que la policia israeliana va permetre que els colons portaren a terme l'atac, mentre negava als palestins l'accés a barri mitjançant barreres i blocs de ciment.

Palestins residents al barri Sheikh Yarrah a A el-Quds (Jerusalem) s'han enfrontat amenaces de desallotjament durant anys, les que han adquirit una nova dimensió des de febrer quan un altre tribunal israelià va dictaminar que aquestes famílies han de concedir casa seva els colons.

L'amenaça imminent de desallotjament de les famílies i les incursions violentes de les forces israelianes a l'interior de la Mesquita Al-Aqsa han generat una onada de rebuig entre els palestins. Així mateix, els grups palestins de la Resistència van respondre atacant posicions israelianes en els territoris ocupats.

¿Nou conflicte a punt d'esclatar?

 Israel irromp a A el-Aqsa.

La Mesquita Al-Aqsa a la ciutat ocupada d'Al-Quds va experimentar moments de tensió, quan les forces israelianes van atacar als fidels musulmans.

La Mesquita Al-Aqsa, considerat el tercer lloc sant per als musulmans, va viure un altre episodi d'agressió contra els palestins per part de les forces d'ocupació israelianes que protegien la visita a la zona de desenes de colons jueus i a l'almenys 6 persones van ser detingudes, inclosa una de les guàrdies de la mesquita que filmava l'incident.

Fa unes setmanes episodis com aquests, van donar lloc a una indignació estesa a tots els territoris palestins, que va resultar en atacs aeris israelians a Gaza. El Moviment de Resistència Islàmica de Palestina (Hamas) i el règim de Tel Aviv fa diversos dies (que ...) complint una treva que va arribar després de dotze dies d'ofensives israelianes. No obstant això, des de Hamas, adverteixen que una treva mentre dure l'ocupació israeliana no és sostenible.

La recent agressió israeliana contra Gaza, va tornar a posar la causa palestina en el centre de l'atenció mundial. Tot i la treva a la Franja, s'organitzen protestes a favor dels drets del poble palestí i en contra dels crims israelians.

Al seu torn, el líder d'Ansarolá, moviment popular del Iemen, Abdulmalik a l'Houthi, va assegurar que les marxes propalestins en el món musulmà van frustrar els plans d'alguns governs àrabs per presentar la normalització amb Israel com una alternativa per a la pau a la regió .

Els enemics, en els seus esforços per normalitzar llaços amb Israel, buscaven congelar l'entorn àrab i islàmic cap a qualsevol posició que donés suport al poble palestí, a fi de liquidar aquesta justa causa, però van fracassar, va dir Al-Houthi.

La treva aconseguida entre Israel i Hamas és considerada una victòria per a la Resistència palestina. Dins el món musulmà, els ciutadans creuen que la recent guerra va definir l'única i veritable full de ruta per aturar l'ocupació israeliana.

No obstant això, les forces israelianes segueixen irrompent en les cases dels residents de Sheikh Yarrah i arrestant als palestins en aquest veïnat.

Els grups palestins rebutgen intents israelians per judaïtzar A el-Quds i emfatitzen que totes les formes de resistència han d'activar-se en l'ocupada Cisjordània contra el règim israelià.

En aquest sentit, el moviment Jihad Islàmica Palestina va assegurar que una propera guerra a A el-Quds no es limitarà a aquesta zona si no serà en l'àmbit regional.

En el seu discurs, durant una reunió setmanal del Gabinet, sostinguda a la ciutat de Ramal·la, situada a l'ocupada Cisjordània, Shtayeh ha considerat el sistema judicial israelià com una tapadora per a les polítiques il·legals del règim contra els palestins en els territoris ocupats.

Ha insistit que aquestes polítiques violen flagrantment el dret internacional i la Declaració Universal de Drets Humans, per després emfatitzar que Israel està exercint polítiques d'apartheid, com es pot veure en els informes de destacades organitzacions pro drets humans.

També, ha advertit que les autoritats israelianes, instrumentalitzant l'anomenada llei de propietat absent de 1950, busquen prendre el control de les propietats palestines a A el-Quds mitjançant plans expansionistes i la construcció d'assentaments il·legals.

UNRWA denúncia desallotjament forçós de palestins a Sheikh Yarrah.

L'Agencia de Nacions Unides per als Refugiats Palestins condemna els intents israelians i expressa que constitueixen una violació de la llei internacional.

No a l'ocupació, expansionisme i colonització il·legal de territoris palestins. Durant una visita a barri Sheikh Yarrah, Philippe Lazzarini, el comissionat general de la UNRWA, va expressar el suport de l'ens internacional als ciutadans palestins residents de Sheikh Yarrah.

Lazzarini va exigir al règim israelià que aturi els seus plans arbitraris per expulsar els palestins de les seves cases, per deixar-a colons israelians. Denunciava, a més, l'actuació hostil i criminal dels colons contra palestins.

Sheikh Yarrah va experimentar el maig passat massives marxes diàries en rebuig a plans de desallotjament de palestins. Aquestes mobilitzacions, aviat, es van estendre a tot arreu de territoris ocupats i van rebre dura repressió de forces militars israelianes.

L'ONU i molts països de tots els racons de món van alçar la seva veu en suport a poble oprimit palestí i van demanar la fi d'atrocitats i crims israelians.

L'esmentada llei va ser promulgada per l'expropiació permanent de les propietats deixades pels 750 000 palestins desplaçats durant l'ocupació de 1948. De fet, la mesura impedeix que els refugiats palestins tornin a les seves llars.

Nova llei israeliana permet confiscació de més terres palestines.

Un tribunal israelià ha decretat una llei que permet al règim de Tel Aviv confiscar terres abandonades de propietat palestina a la part oriental d'Al-Quds.

Llei de propietat d'absents autoritza el règim de Tel Aviv a apropiar-se de les terres que van deixar els ciutadans àrabs voluntàriament o forçats per les noves autoritats i forces israelianes, després ocupació en 1948.

D'acord amb la normativa, anomenada llei de propietat d'absents, s'autoritza al règim de Tel Aviv a apropiar-se de les terres que van deixar els ciutadans àrabs voluntàriament o forçats per les noves autoritats i forces israelianes, després ocupació en 1948.

Per tant, l'esmentada llei serà aplicada a les propietats d'aquells palestins que actualment resideixen a la Cisjordània ocupada i en la franja de Gaza.

No obstant això, el comitè del tribunal, encapçalat per l'expresident de la cort suprema israeliana Asher Grunis, ha indicat que aquesta llei s'hauria d'utilitzar "únicament en els casos més infreqüents entre els infreqüents".

La llei de propietat d'absents va ser aprovada per primera vegada el 1950, després de l'ocupació del règim d'Israel dels territoris palestins com un mecanisme per permetre el règim d'Israel apoderar-se de les propietats dels que s'havien vist obligats a traslladar-se a "Estats enemics "o" territoris enemics "ja que eren considerats" absents "o" desapareguts".

Aquesta decisió judicial ha provocat fortes condemnes entre les autoritats palestines que qualifiquen aquesta llei de "racista" atès que busca eliminar totalment qualsevol rastre dels palestins en els territoris ocupats d'Al-Quds.

Segons els palestins, l'objectiu del règim israelià consisteix a canviar l'statu quo de la ciutat d'Al-Quds i aplanar el camí per a futures expansions i construccions d'assentaments il·legals i, d'aquesta manera, judaïtzar aquesta ciutat.

El règim d'Israel expulsa forçadament a palestins de les seves terres i construeix els seus assentaments il·legals.

En les dècades dels 60 i 70, milers d'hectàrees de terres palestines de propietat privada a la vall del Jordà van ser confiscades per colons israelians, acte que encara continua, malgrat l'oposició de lleis i resolucions internacionals.

Les terres confiscades pel règim d'Israel se situen principalment en les rodalies dels assentaments il·legals construïts en l'ocupada Cisjordània, al·legant raons de seguretat, però aquesta vegada s'ha estés oficialment a la zona.

El 19 de febrer, el règim israelià va aprovar un pla per expropiar 50 hectàrees de terres pertanyents a beduïns palestins a A el-Quds (Jerusalem) per convertir-les en un abocador, una decisió que provocaria el desallotjament de 120 famílies.

Després de la guerra de juny de 1967 contra els palestins, el règim d'Israel va conquistar i es va annexionar els alts de Golan, Cisjordània, Al-Quds i la Franja de Gaza, mesura no reconeguda per la comunitat internacional.

A partir d'aquesta data, els israelians han construït els seus assentaments en diferents punts del territori palestí, al mateix temps que somien a destruir la Mesquita Al-Aqsa, situada a A el-Quds, amb l'objectiu de transformar-la en un temple jueu.

Israel ha intensificat les seves activitats de construcció de colònies il·legals en clar desafiament de la Resolució 2334 de Consell de Seguretat de Nacions Unides (CSNU), que declara que l'expansionisme israelià a Cisjordània i A el-Quds constitueix una flagrant violació de la llei internacional.

El 5 d'agost, es compleixen vuitanta-dos anys de l'afusellament a tot un símbol de lluita. LES TRETZE ROSES.

Tretze dones d'entre 18 a 29 anys, militants d'organitzacions d'Esquerres, i compromeses amb reivindicacions polítiques i socials, el seu delicte, va ser per militar en una "organització política no autoritzada pel règim". L'afusellament va ser en la tàpia de cementiri de l'Almudena de Madrid a la matinada del dia 5 d'agost de 1939. El 3 d'agost de 1939, i per sentència de Consell Permanent de la Guerra, van ser declarades com a "responsables d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió", després d'un judici sumaríssim sota falsa denúncia, per l'acusació d'un atemptat contra un comandant militar. Van donar les seues vides per la llibertat i la democràcia.

La sentència va ser la pitjor: - pena de mort per a totes -, sense tenir en compte que quan va succeir l'atemptat contra el Comandant, els militants comunistes eren a la presó, però al règim franquista no li importa. Havien de donar atribucions a seu domini polític davant de qualsevol revolta política o social.

També van ser executats 43 homes, el Col·lectiu es recordarà com els "Quaranta-Tres Clavells".  D'aquest episodi negre de la història d'Espanya, i de què entre altres ens va deixar el règim franquista, és recorda cada any, amb diversos homenatges a tot el país.

Els seus noms passen a la història com el Col·lectiu de "LES TRETZE ROSES", i la seua adscripció política, La meitat d'elles formaven part de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), o del Partit Comunista Espanyol (PCE). Els seus noms mai s'esborraran de la nostra història.

I als seus noms:

Carmen Barrero Aguado. 20 años. Modista. Militante del PCE.

Martina Barroso García. 24 años. Modista. Miembro de las JSU.

Blanca Brisac Vázquez. 29 años. Pianista. Relacionarse con el PCE.

Pilar Bueno Ibáñez. 27 años. Modista. Militante del PCE.

Julia Conesa Conesa. 19 años. Modista. Militante de las JSU.

Adelina García Casillas. 19 años. Activista. Militante de las JSU.

Elena Gil Olaya. 20 años. Activista. Militante de las JSU

Virtudes González García. 18 años. Modista. Militante de las JSU.

Ana López Gallego. 21 años. Modista. Militante de las JSU.

Joaquina López Laffite. 23 años. Secretaria. Militante de las JSU.

Dionisia Manzanero Salas. 20 años. Modista. Militante del PCE.

Victoria Muñoz García. 18 años. Activista. Militante de las JSU.

Luisa Rodríguez de la Fuente. 18 años. Sastre. Militante de las JSU.

La propera revolució, i el perillós punt mort que es troba BIRMÀNIA. Què sortirà del col·lapse?

 

Es compleixen sis mesos des que els militars van prendre el poder a Birmània després d'un cop d'Estat que va provocar protestes ciutadanes al llarg de tot el territori i que va sumir a la n'eixamen asiàtica al caos, incloent-hi assassinats, desaparicions forçades, tortures, violacions i altres formes de violència i abús sexual.

El cop d'estat militar, donat el passat u de febrer, es va saldar amb l'arrest de l'exlíder i exconsellera d'estat de Birmània, Aung San Suu Kyi, i d'altres membres prominents del seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia, vencedor dels comicis celebrats el passat 8 de novembre de 2020, amb victòria dels seguidors de la Lliga Nacional per la Democràcia que dirigeix ​​Aung San Suu, amb el 83% dels escons, i la Lliga Nacional per la Democràcia -encapçalada per Aung San Suu Kyi-, va obtenir prou escons per a formar un govern democràtic.

El partit de l'oposició, Solidaritat i Desenvolupament de la Unió, que té el suport dels militars, va obtenir tan sols 33 escons de 476. Els militars es van negar a acceptar als resultats i van afirmar que s'havien trobat molts errors, Tot i que no hi ha proves d'aquestes acusacions.

Els militars han governat a Myanmar durant gairebé cinquanta anys, fins al 2011, quan el país va començar a evolucionar cap a un sistema més democràtic. Els resultats d'aquests comicis van ser anul·lats per la Junta Militar, mentre que els guanyadors han negat qualsevol mena d'irregularitats.

Repressió a la societat civil.

L'organització Human Rights Watchs (HRW) ha acusat els governants de Birmània d'haver comés crims de lesa humanitat. A més, l'ONG local Associació d'Assistència per a Presoners Polítics ha calculat que són més de 930 les persones que han mort, incloent-hi 82 criatures, han Estat assassinats per l'Exèrcit o la Policia mentre que altres gairebé 7.000 han estat arrestades en el marc de la repressió militar.

Des del cop, el Govern militar de l'1 de febrer, Birmanya es troba en una revolució civil permanent. En els últims mesos, les protestes i les vagues han continuat malgrat la repressió militar, mentre continuen els combats entre la junta i els exèrcits de minories ètniques, amb una nova generació de combatents a favor de la democràcia atacant posicions militars i oficines administratives a tot el país, mentre els líders de tots els partits polítics democràtics al costat dels seus líders i organitzacions civils, han declarat un "govern d'unitat nacional a l'exili" per desafiar l'autoritat de la junta militar recentment establerta. El Govern en l'exili és liderat per Mahn Win Khaing Than com a nou primer ministre en funcions, amb la missió d'aconseguir el reconeixement internacional, donada la seua composició a partir de diputats elegits democràticament en les eleccions prèvies al cop d'Estat de febrer.

Judici a Aung San Suu Kyi

El passat dia 14 de juny, es va iniciar el judici contra Aung San Suu, enderrocada per 1 cop d'estat, i que se l'acusa repetidament per la Junta. S'examinen dos dels set càrrecs en contra seu.

Aung San Suu Kyi va comparèixer per primera vegada en un judici des del cop d'Estat a Myanmar El Nobel de la Pau de 1991 es troba sota arrest domiciliari des de l'aldarull i està acusada de diversos delictes, entre ells el de violar la llei de secrets oficials.

Els militars birmans asseguren que han trobat proves de frau massiu en les eleccions de novembre

La comissió electoral nomenada per la junta militar de Birmània assegura que ha trobat fins a 11 milions de casos de frau en les eleccions generals de novembre passat, el detonant del cop d'Estat llançat per l'Exèrcit l'1 de febrer, acompanyat d'una operació de repressió que ha deixat gairebé 900 morts a tot el país. La comissió electoral ha assegurat que ha trobat indicis de frau en tots els districtes electorals, i errors "premeditats" en el registre de votants, segons una informació apareguda en el diari estatal 'Global New Light of Myanmar' i recollida al seu torn per l'agència oficial de notícies japonesa Kyodo i el diari tailandès 'Bangkok Post'.

La declaració de la comissió electoral ha afegit que en la seua investigació va trobar casos de persones sense ciutadania en les llistes de votants i registres duplicats en els 315 districtes electorals. Camions de la Policia a Rangun, Birmània-.

Suu Kyi s'exposa a una pena de fins a quinze anys de presó per aquests càrrecs de corrupció, que se sumen a prop de mitja desena d'altres càrrecs presentats contra ella, inclosos violar les lleis comercials, les mesures contra el coronavirus i incitar a la sedició.

El cap de la junta de Birmània diu que el judici contra Suu Kyi és transparent i assegura que "no pot influir en ell".

El cap de la junta militar de Birmània, Min Aung Hlaing, ha indicat que el procés contra l'antiga líder 'de facto' de país Aung San Suu Kyi és "transparent" i ha recalcat que "no pot influir" en el procés judicial. "No soc un jutge, no puc dir-los el que l'espera. Tampoc puc donar ordres al respecte. De conformitat amb la llei és competència dels jutges i seran ells els que decideixin després el seu futur", ha assenyalat en una entrevista a l'agència russa de notícies Sputnik. "És un procés judicial comú i corrent en què hi haurà una decisió. De cap manera puc influir-hi", ha sostingut el també cap de l'Exèrcit, que l'1 de febrer va encapçalar un cop d'Estat després de la victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD) en les eleccions de novembre de 2020. El cap de la junta militar de Birmània, Min Aung Hlaing -.

La Junta Militar ha promès al país unes eleccions democràtica

El cap dels militars colpistes a Myanmar s'atorga el títol de primer ministre això representa un pas més a la presa de poder de l'exèrcit, que fins ara dirigia el país des d'un òrgan anomenat consell d'administració de l'Estat.

La junta militar birmana es compromet a restablir-la democràcia, i el líder de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, s'ha compromés a restablir un sistema democràtic al país quan s'estabilitze la situació i s'ha mostrat disposat a acceptar la mediació de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN). "Garanteix l'establiment d'una unió basada en la democràcia i el federalisme", ha afirmat, sense donar dates per a uns comicis, durant un discurs a la televisió estatal MRTV, quan es compleixen sis mesos del cop d'Estat amb el qual es va alçar en el poder i que va suposar l'empresonament de diversos líders polítics, inclosa el Nobel de la pau Aung San Suu Kyi. El Nacional 1/8/2021 La junta militar birmana es compromet a restablir la democràcia amb l'aliment vital d'una democràcia multipartida" i va reconéixer que "és de molta més importància per a un país on una democràcia naixent està sent restaurada", encara que va eludir donar dates concretes per a la celebració d'uns comicis en un país desbordat pel coronavirus.

El suposat frau electoral Els militars van justificar l'aixecament, que va acabar amb un procés democràtic que ells havien dissenyat una dècada abans, per un suposat frau electoral en les eleccions de novembre en les que el partit de Suu Kyi va arrasar com havia fet el 2015. Així mateix, el general Hlaing es va mostrar disposat a acceptar la mediació de la ASEAN, d'acord amb l'acord assolit amb les altres nou nacions d'aquesta associació durant una cimera a Jakarta l'abril passat. "Birmània està preparada per a treballar en cooperació amb la ASEAN dins del seu marc de treball, inclòs el diàleg amb un enviat especial de ASEAN a Birmània", va recalcar. En el consens de cinc punts acordat amb ASEAN a l'abril, el líder de la junta també es va comprometre a aturar la violència contra civils, que ha causat almenys 939 morts i ha suposat l'arrest arbitrari de 6.990 opositors al règim, segons l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP). Desbordats per la covid En aquests moments, Birmània s'enfronta a una alarmant situació sanitària pel devastador impacte de la covid-19, quan es compleixen aquest diumenge sis mesos d'un cop d'Estat militar que ha arrossegat el país a un caos social i polític.

EUA rebutja el pla de la junta militar de Birmània per celebrar eleccions en dos anys i advoca per exercir pressió

Les autoritats dels Estats Units han rebutjat el pla de la junta militar birmana per celebrar eleccions en un període de dos anys i han demanat a l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) que augmentin la pressió sobre l'Exèrcit.

Un alt càrrec del Govern nord-americà ha qualificat l'anunci fet per la junta com una "crida a l'ASEAN perquè prengui mesures al respecte" atés que la junta "simplement està allargant el temps en el seu propi benefici". "Tot això són motius pels quals l'ASEAN ha de comprometre amb els termes acordats i als quals també ha accedit Birmània", ha asseverat.

Per la seua banda, Stephane Dujarric, portaveu del Secretari General de l'ONU, António Guterres, ha lamentat que la decisió dels militars "no apunta a una bona direcció". "Ens desplaça lluny del que hem estat demanant, que és el retorn a la democràcia i l'alliberament dels presos polítics, a més de la detenció de la violència", ha asseverat. Per a ell, la situació al país continua sent "precària" i està empitjorant a mesura que avança la pandèmia de coronavirus, amb les implicacions que això suposa per a l'"estabilitat en l'àmbit regional".

El cap de la junta militar birmana, Min Aung Hlaing, va prometre el diumenge que el país celebrarà eleccions en un termini de dos anys, abans d'agost de 2023, el que implica l'extensió del règim militar que va començar l'1 de febrer amb un cop que va provocar la sortida d'Aung San Suu Kyi del poder. Així, ha assenyalat que l'estat d'emergència s'aixecarà en un període similar, si bé s'ha mostrat disposat a treballar amb l'ASEAN. Les seues paraules arribaven sis mesos després del motí militar i allarguen el govern de la junta, previst en un inici per a un període d'un any, tal com van anunciar els mateixos militars després del cop.

MATAR al PRESIDENT.

 Governants i líders socials, siguin polítics o sindicalistes, són objecte sovint de pressions de grups organitzats i dels que no dissimulen que volen que les decisions que s'acorden, els siguin favorables, ja siguin en la qüestió de poder econòmic, polític o religiós. De vegades portar la contrària a aquests grups fàctics, que poden ser per motivació ideològica o política, poden ser part de plans de magnicidi. Jovenel Moïse, president d'Haití, de cinquanta-tres anys, recentment assassinat. 

Jovenesl Moïse, tot sembla per al seu avançament electoral i els casos de corrupció de PetroCaribe, enfrontant-se a l'oligarquia de país, amb grans interessos controlats per a poderosos grups locals i familiars. Moïse, es va enfrontar a aquells que controlen l'economia de país com el sector energètic i el comercial, sense tenir abans les bases i els mitjans necessaris, així com plans concrets, quedant només en el discurs polític i visió de futur, però sense cap projecte ni polítiques específiques dedicades a aquests sectors fonamentals per al dia a dia per a un país.

La fragilitat de les institucions, amb promeses fallides i després del terratrèmol de l'any 2010, van portar a Haití a intensificar la crisi social que ja venia arrossegant des de feia bastants anys. Haití, després d'onze anys de terratrèmol que va destrossar la nació i amb una reconstrucció fallida que ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb l'empobriment de la majoria dels haitians, s'ha instaurat una violència infernal. Moltes famílies fugen de la capital de Port-au-Prince, focus d'enfrontaments diaris amb constants segrestos, robatoris, assassinats i violacions. Haitians atrapats en una guerra de guerrilles, entre bandes criminals i moltes a sou dels poders fàctics de país.

L'assassinat executat a la residència de Moïse, el passat 7 de juliol, no va ocórrer sobtadament. Moïse, sabia que se li estava preparant un cop d'estat, però el magnicidi, va venir precedit per una sèrie que diversos factors van coincidir, i que es portaven temps preparant. En convocar eleccions va ser la gota que va fer que es precipités. La manca de diàleg amb l'oposició i la inacció de Govern, així com la insuportable violència que cada dia es podien veure als carrers, calia atendre amb prioritat la seguretat abans d'organitzar les votacions generals.

La gestió governamental de Jovenel Moïse, no porte cap nova acció al nou govern que substituït Miche Martelly, amb insuportable càrrega de corrupció. Des de la seua presidència, va prometre, fortes inversions en l'agricultura, en la sanitat i les infraestructures, però per falta de finançament ho va fer impossible, i per aquest motiu, va començar a debilitar les estructures de l'Estat, el Parlament, La Cort Suprema i altres organitzacions governamentals que li foren contrapoders dins de l'Estat. Amb la finalitat buscada d'acumular el poder de país., Tracte d'enfrontar-se a les famílies i grups oligàrquics de país, i aquí, és on va poder posar-se al punt de mira dels seus assassins.

Aquest diumente, 20 de Juny, Dia Mundial dels Refugiats.

El Dia Mundial del Refugiat se celebra aquest diumenge  20 de juny de cada any, amb l'objectiu de visibilitzar, i ajudar a milions de persones que viuen en condició de refugiats, desplaçats i a l'espera d'asil en altres països a causa dels conflictes armats, de violència i persecució dels quals són objecte en les seves nacions d'origen.

Refugiats i desplaçats forçosos

Cada dia milers de persones no paren de fugir de les guerres, de la persecució polítiques i del terror.

Desplaçats Interns, Refugiats, Sol·licitants d'Asil, Apàtrides i Retornats, són les principals preocupacions per ells en tots els racons de món, i les persones més vulnerables en aquests temps de pandèmia, de guerres, terror i odi.

La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu Protocol de 1967 són els principals instruments legals i que defineix el terme 'refugiat' i estableix els drets de les persones refugiades, així com les obligacions dels Estats per a la seva protecció.

El principi fonamental que es desprèn de la Convenció de 1951 és el de non-refoulement, o no devolució, que afirma que una persona refugiada no ha de ser retornada a un país on s'enfronta a greus amenaces a la seva vida o la seva llibertat. Aquest principi ja es considera una norma de dret internacional consuetudinari.

Les persones refugiades i desplaçades s'enfronten dificultats per rebre atenció mèdica quan es posen malalts. En estar lluny de casa, els és difícil trobar escola per als seus fills i filles o, fins i tot, un lloc on puguin jugar.

La gent gran i les dones, són els que passen amb dificultades.

Refugiada i dona

Només cal una ràpida mirada als camps de refugiats de tot el món per comprendre que les dones que hi són s'enfronten a una doble vulnerabilitat: la dura condició de ser refugiada unida al fet de ser dona, amb l'opressió que això comporta, i si li afegim el fet dramàtic de deixar una llar per fugir de la guerra, la repressió, els desastres naturals o la pobresa afegim la condició de dona, els riscos i el sofriment es multipliquen i la possibilitat de trobar una sortida es difumina enormement.

Les dones immigrants també s'enfronten a aquest doble problema. Quan arriben al país de destinació, parteixen d'una posició inferior a la dels seus companys. La seva oportunitat de treball són molt més reduïdes i es limiten a treballs de cures - principalment a les llars i sense un contracte legalment i treballs sexuals. A tot això se suma el fet que es pot ser refugiada només pel fet és ser dona, a causa de la mutilació de genitals, violacions, matrimonis forçats, esterilització, tracta, feminicidis i un trist i llarg etcètera.

En l'actualitat, la violència de gènere s'ha convertit en una característica comuna a tots els conflictes armats, fins al punt que autores feministes adverteixen sobre la construcció de la violència sexual com un producte nou de les anomenades «noves guerres». Per entendre la situació cal tenir en compte, en primer lloc, que les característiques de la guerra han canviat en els últims anys.

«Guerres sense final i que moltes vegades no tenen un propòsit clar», i amb  conflictes pràcticament indefinits, això, unit a la urbanització del conflicte, fa que el focus de morts se centri en víctimes civils majoritàriament. I així, els desplaçaments provocats per aquestes situacions són cada vegada més grans i no queda una altra que revisar les clàusules dels règims d'asil. Revisions en què urgeix incloure una perspectiva de gènere.

El camp de refugiats més gran de món, en Kutupalong

A mitjan any 2017, el camp de refugiats de Kutupalong a la localitat de Cox 's Basar de Bangla Desh va esdevenir el camp de refugiats més gran del món, quan va esclatar una nova crisi de la diàspora de la població rohingya, una comunitat històricament amenaçada i que continua escapant dels atacs reiterats que pateix a Myanmar.

Moltes persones de les quals van arribar i continuen arribant a aquest camp de refugiats tenen traumes molt presents després d'haver salvat miraculosament la seva vida, després de patir l'atac d'un grup d'homes armats. Després d'incendiar més de 80 cases, aquests homes van deixar mines terrestres durant la retirada.

Poder tenir una casa o un refugi segur, així com infraestructures bàsiques per a salut i educació que arribi a tota la població refugiada de Kutupalong és una de les grans preocupacions de l'ACNUR. El gran desafiament és comptar amb els recursos necessaris per assistir als gairebé 900.000 refugiats rohingya que hi resideixen. Un dels avenços més notoris en aquest objectiu es reflecteix en el cas de Rajuma, que es va posar de part i va rebre l'assistència de metges i infermers en un centre construït per ACNUR i el Fons de Població de les Nacions Unides.

El camp compta amb una clínica oberta durant 24 hores i els set dies de la setmana, i preparada per donar l'assistència més gran possible a la gran quantitat de persones que han convertit a aquest camp de refugiats al més gran de món. Davant la imminència de la pandèmia per Covid-19, aquest tipus de centres d'assistència sanitària s'han multiplicat en diferents assentaments al voltant de Kutupalong.

L'ajuda que es necessita

A principis de març d'aquest any, l'ONU va fer una crida per a recaptar la suma de 877 milions de dòlars, indispensables per atendre les necessitats dels 855.000 refugiats rohingya de Myanmar que resideixen a Kutupalong i per ajudar també a les més de 444.000 bangladeshians en situació de vulnerabilitat de diferents comunitats que acullen la població refugiada amb total generositat.

Entre les necessitats fonamentals que té la població refugiada del camp de Kutupalong figuren l'accés a aigua potable i serveis bàsics de sanejament, aliment i sostre, a més d'accés a l'educació, serveis de salut i energia.

LA GEOGRAFIA DELS REFUGIATS Gairebé un terç, més d'1,4 milions, viuen en els 58 camps de refugiats que l'Agència gestiona al Pròxim Orient, i que s'ubiquen al seu torn en cinc àrees: Gaza, Cisjordània - inclosa Jerusalem Est-, Jordània, Síria i Líban.

ELS REFUGIATS I REFUGIADES DE PALESTINA

Des de la primera guerra Àrab-Israeliana de 1948, centenars de milers d'habitants de la Palestina històrica i els seus descendents viuen refugiats dins del seu propi territori o en altres països del Pròxim Orient, com Síria, el Líban i Jordània.

Avui són 5,6 milions de persones que viuen en campaments assetjats en ple conflicte sirià, zones sotmeses a bloqueig militar, ciutats devastades pels bombardejos, tendes de campanya desproveïdes de les condicions mínimes per a una vida digna, llocs de difícil accés per a l'ajuda humanitària ... Aquests són els escenaris on transcorre la vida de la població refugiada de Palestina, des que un conflicte polític els sorprengués sense previ avís fa més de setanta anys.

Des de llavors, la tasca d'UNRWA ha estat garantir-los protecció, ajuda d'emergència, i ajudar-los a assolir el seu ple potencial de desenvolupament humà fins que s'arribi a una solució justa i definitiva a la seva situació. Aproximadament una quarta part de la població refugiada del món és refugiada de Palestina i fa més de setanta anys sent refugiats. Són la població refugiada més antiga del món.

Després de més de mig segle de sofriment, els refugiats de Palestina segueixen anhelant la tornada a casa i el reconeixement de la injustícia a la qual viuen sotmesos. Una espera que no tindrà fi fins que es trobi una solució justa i definitiva a la seva difícil situació.

Els desafiaments que enfronten els refugiats i les refugiades de Palestina són específics depenent de la seva comunitat d'acollida. Al territori Palestí ocupat, el bloqueig i l'ocupació militar suposen una violació continuada dels drets dels palestins. A Síria, s'enfronten a una guerra que dura ja gairebé una dècada. Al Líban, estan exclosos d'aspectes clau de la vida social, política i econòmica. A Jordània, on viuen la major part dels refugiats i refugiades de Palestina, encara que molts d'ells tenen accés a serveis governamentals i ciutadania jordana, algunes minories de refugiats de Palestina estan subjectes a restriccions legals que limiten els seus drets.

Els camps de refugiats sahrauís

Situats en el profund del desert de Tindouf, Algèria, els campaments de refugiats sahrauís són un remot però viu laboratori polític. Els campaments alberguen a 173.000 refugiats d'un conflicte oblidat: una vella generació que recorda la guerra contra el Marroc de 1975 a 1991, i una generació més jove nascuda en els camps des de l'acord d'alto el foc d'aquell 1991. Tots estan actius en la lluita per retornar a territori en disputa del Sàhara Occidental, un tram costaner de 100.000 milles quadrades ara controlat majoritàriament pel Marroc.

Els campaments s'assemblen a altres assentaments sahrauís, amb camions que travessen estructures baixes revestides de sorra i ramats de camells, cabres i ovelles que pasturen al desert. Però la seva política és única: el Front Polisario, un moviment militar i polític format a principis de la dècada dels anys setanta per lluitar per la independència del Sàhara Occidental, els controla.

Les condicions de vida en els set camps de Tindouf han millorat considerablement des de 1976, quan els refugiats sahrauís es van aixoplugar aquí de les lluites entre el Polisario i l'exèrcit marroquí. Amb els homes en combat, les dones nòmades i sense experiència en administració, van haver d'establir estructures rudimentàries per al benestar social.

Durant els següents quaranta anys, els camps han anat creixent i el Front Polisario ha apostat amb força per l'educació i la salut. En els últims anys, han aparegut més escoles, jardins per a nens, una escola de cinema, una acadèmia d'art i clíniques, i sis dels set campaments s'han connectat a xarxes elèctriques. Amb electricitat, l'accés a Internet -i la seva galàxia de mons virtuals- s'ha convertit en una cosa disponible per a molts.

Actualment ja hagu reducció de l'ajuda i conjuntament amb la desesperació ambiental, el Front Polisario corre el risc de perdre el control de la generació nascuda i criada en els camps de refugiats.

IEMEN, DE PAÍS D'ACOLLIDA DE REFUGIATS A ORIGEN D'UN ÈXODE MASSIU - LES DUES GUERRES D'AFRAH.

Es dóna la circumstància que el Iemen ha estat el país d'acollida per a 260 mil refugiats somalis que van escapar de la guerra al seu país i 2.000 provinents de Síria. Ara, moltes d'aquestes famílies que van creuar el golf d'Aden s'enfronten a un nou conflicte armat al seu país d'acollida.

Diversos refugiats han optat per retornar a Somàlia, que ja de tornada al seu país d'origen disposat a quedar-s'hi per sempre. "Aquest és la meva llar, no me n'aniré, passi el que passi", declara un refugiat retornat. Molts van poder escapar de la guerra per segona vegada, però l'infern quotidià continu per a més de dos milions de persones al Iemen, que sobreviuen amb tota mena de mancances, gràcies a l'ajuda humanitària i a l'espera que la guerra torni a donar-los una treva per refer les seves vides.                             

Font: UNHCR-ACNUR. Agència de les Nacions Unides.