Amb aquests fascicles de Les Fronteres criminals de l'Amazònia, he volgut visibilitzar el que passa en el pulmó més gran de la terra. Sé que amb la sensibilitat dels governs (i que ja han començat a sorgir efectes favorables), amb Gustavo F. Petro a Colòmbia, Luiz I. Lula da Silva al Brasil, i amb José Pedro Castillo (substituït), i ara amb Dina Boluarte al Perú, s'està revertint la zona i amb l'esperança de regularitzar la part de la terra més vital per a la humanitat.
El tractat de l'aigua que avui presento és una clara evidència que els governs han entès que amb les polítiques anteriors ens anàvem a la destrossa total de la zona i dels ecosistemas. La biósfera es única.
Els
Països Part del Tractat de Cooperació Amazònica -Bolívia, Brasil, Colòmbia,
Equador, Guyana, Perú, Suriname i Veneçuela comparteixen sobiranament la conca hidrogràfica més extensa i biodiversitat, per tant, la més important de la Terra. L'Amazònia, formada al llarg de milions d'anys, alberga no només la quantitat d'aigua dolça superficial més gran del planeta sinó també nombroses espècies d'arbres, plantes, peixos, insectes, mamífers, aus i rèptils, entre d'altres, conformant un sistema complex i fràgil però de singular importància. Se'l reconeix a l'Amazònia, per exemple, comptar amb un nombre més gran d'espècies de peixos que les que compta l'Oceà Atlàntic. És per tothom conegut que sis Països Part del Tractat integren l'exclusiu grup de deu i set països mega diversos. La xarxa fluvial que la conca posseeix, és també la més extensa –amb més de 10 mil rius afluents, directes o indirectes- amb importants recursos minerals i gran potencialitat energètica.
Tenint en compte això i l'interès de millorar els nivells de desenvolupament humà de les poblacions respectives d'aquests països i assolir fites superiors de desenvolupament econòmic, el Tractat de Cooperació Amazònica - subscrit el 1978- va preveure la realització d'esforços i accions conjuntes per promoure el desenvolupament harmònic dels respectius territoris amazònics dels Països Membres, de manera que aquestes accions produeixin resultats equitatius i mútuament profitosos tenint en compte la preservació del medi ambient.
Saludo,
per tant, la iniciativa de publicar el primer volum d'Amazònia i Aigua.
Desenvolupament
sostenible al segle XXI ” que conté”, des de diversos punts de
vista, variades aportacions d'investigadors, especialistes i intel·lectuals,
tant llatinoamericans com europeus, vinculats a la problemàtica i al quefer
amazònic. La contribució que ells fan a títol personal enriqueix el coneixement
de l'Amazònia al voltant del fonamental element aigua, cridat a jugar un
rol estratègic per als països amazònics, amos d'aquest recurs natural.
Tot i que el contingut
no reflecteixi necessàriament l'opinió dels Països Membres de l'OTCA (Organización
del Tratado de Cooperación Amazónica) confio que aquest projecte contribuirà
a promoure el coneixement científic i tecnològic, així com a coadjuvar en el
procés de reflexió sobre les mesures de prevenció i els efectes de la
contaminació de l'aigua, i la seva incidència en els ecosistemes i els recursos
naturals i la salut de les persones, principalment la de les poblacions
assentades a la conca.
Amb tot el plantejat anteriorment i prenent com a base
els estudis avançats per científics i experts en sòls amazònics, va apareixent
un panorama davant del qual sembla suscitar-se la necessitat i la urgència
d'enfrontar la problemàtica social generat per la pressió de demanda d'
utilització sobre aquesta àrea.
La tala i la crema del bosc amazònic, procés incessant
que compromet l'estabilitat de l'ecosistema, està afectant seriosament la
condició hídrica del sòl, (especialment la transferència, retenció i absorció
d'aigua per la planta) i contribueix a un canvi irreversible a l'atmosfera
externa al terra, ja que es produeixen notables increments d'evaporació
afectant el cicle de l'aigua.
Resultats com els presentats en aquest “Tractat de
l'Aigua a l'Amazones”, ens permet cridar l'atenció sobre l'ocurrència de
processos específics en alguns sòls de: a) compactació, b) disminució de la
infiltració c) disminució de la permeabilitat i d) modificació de la mida i
connectivitat dels porus. Tots aquests canvis de la naturalesa original dins
del perfil del sòl comporten greus problemes d'erosió, degradació i pèrdua de
la potencialitat de sòls per suplir necessitats alimentàries i de supervivència
del natiu.
És innegable que la hidrodinàmica complexa no sols un tema de tot l'interès teòric i pràctic, sinó un camp per aprofundir en investigacions tendents a analitzar problemes edàfics específics subjacents a la realitat de l'Amazònia colombiana. Si els efectes d’aquests fenòmens no aconsegueixen mitigar-se en el futur immediat, la perspectiva de mantenir un ecosistema amazònic en equilibri i regular l’ús harmònic i eficient d’aquests sòls serà gairebé una utopia, si no es presta la atenció urgent per part de països que comparteixen l'àrea amazònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada