Les Fronteres criminals de l'Amazònia (III) -

Amb aquesta informació, pretenc que tots ens asseguem involucrats en la denúncia del dessagnat d'un dels llocs més verges i pulmó del planeta. La selva Amazònica del Perú, Brasil i Colombia, se sent amenaçada per la pressió per part de llenyataires clandestins i grups d'extracció de minerals de ferro.

La llunyania de l'Amazònia és alhora la seva característica més valuosa i el desavantatge més gran.

La regió on s'uneixen el Brasil, Colòmbia i el Perú està particularment allunyada de les zones poblades. Les seves últimes fronteres es van demarcar recentment a la dècada de 1920 i la regió de la triple frontera es troba a milers de quilòmetres de les respectives capitals dels països, cosa que és una de les principals raons per les quals la vida silvestre ha florit i els recursos naturals continuen sent abundants dins dels seus confins. Alhora, les oportunitats que ofereix la zona per obtenir guanys il·lícits estan atraient cada vegada més l'atenció de poderoses organitzacions criminals, sobretot al Brasil.

Les ultimes amenaces a les tribus de l'Amazones.

Els indígenes que són els valedors de la seva existència es veuen amenaçats i ja han tingut morts. Un dels provocadors va ser Jair M. Bolsonaro, l'anterior president de la República Federativa de Brasil, considerava indígenes de l'Amazones com a obstacles per al desenvolupament de Brasil.

Aquest antic militar i avui polític liberal, manifesta que l'Amazones és un territori molt ampli per albergar uns quants indígenes que no són productius, i per això està plantejant la industrialització i el desbosc d'aquest gran pulmó de la terra.

En el seu estil nou d'exercir la política al Brasil, el 30 de setembre passat centenars de milers de persones es van manifestar a múltiples ciutats del Brasil i del món, en diverses marxes contra Jair Bolsonaro. Les massives mobilitzacions, agrupades sota el lema Ele Não («Ell no»), van ser convocades majoritàriament per moviments de dones que, per mitjà de xarxes socials, expressant el seu rebuig a les prèdiques misògines, homofòniques i racistes de l'exmilitar. 

Les massives manifestacions en repudi a Bolsonaro es van repetir als carrers de més de 80 ciutats del Brasil ia moltes capitals del món. A San Pablo, centre de la campanya de Bolsonaro les protestes van congregar més de 200.000 persones, en altres centres urbans, com Belo Horizonte, Recife, Porto Alegre, Curitiba, Fortalesa, Manaus i en gairebé totes les capitals d'estats del país, també es van dur a terme importants marxes, altres actes contra Bolsonaro es van realitzar a diversos països del món, entre els quals es troben Alemanya, França, Argentina i Estats Units. Fins i tot a Moçambic i Sud-àfrica es van registrar protestes.

Les planes al·luvials són extraordinàriament productives perquè constitueixen la connexió entre els ecosistemes aquàtics i terrestres. Són socialment i econòmicament vitals perquè desenes de milers de famílies depenen dels seus recursos naturals per a la seva subsistència.

Tot i això, la mineria plaer genera impactes catastròfics quan els miners remouen i donen volta a la capa superior del sòl mentre busquen sediments d'or. El càlcul més optimista assenyala que són 3350 mil hectàrees de boscos i aiguamolls els perduts a la Panamazonía a causa d'això.

Encara visible a la vora dels rius i les seves capçaleres, el dany originat pel mercuri és invisible quan es tracta de la salut dels miners, les seves famílies i les comunitats. En revisar 33 estudis realitzats a la conca del Tapajós, es van trobar que l'elevada presència de mercuri era generalitzada.

Les solucions de remediació i reparació no són impossibles (existeixen en zones geogràfiques que fa més d'un segle van travessar el mateix que la Panamazonía avui) però sí molt costoses en dos sentits. Tant econòmicament com políticament, ja que implica una decisió de Govern davant dels invasors i un nivell de protecció per a les comunitats afectades.

El narcotràfic

Amb l'obertura de la carretera Interoceànica també es va fer més expedita una altra ruta de trànsit il·legal: la de la cocaïna, que va des de les muntanyes peruanes on es produeix, fins als carrers de Rio i de São Paulo on es consumeix. Les autoritats n'han reforçat el control. Segons xifres de la policia de Puerto Maldonado, durant l'any han confiscat 185 quilos de cocaïna. La van trobar camuflada a l'equipatge o amagada amb enginy en vehicles que intentaven burlar els estrictes controls a la frontera brasilera.

No obstant, el que és incautat és a penes un petit percentatge de la cocaïna que passa, ja que centenars de motxillers carregats de droga avancen per la interoceànica i després travessen la porosa frontera entre Perú i Bolívia sense ser requisats. La gent passa la droga per camins informals de frontera. "No tenim capacitat per cobrir tota la zona, són centenars de passos, com ara camins de formigues", diu un policia de la frontera a Bolívia.

Els assalts que es donen entre traficants per robar-se la droga i els ajustos de comptes, ja han deixat aquest any 22 persones mortes al departament bolivià de Pando, segons les autoritats d'aquest país.

Els tràfics il·legals de persones i de drogues, la violència a pobles que abans eren tranquils, la immigració desaforada, vivendes improvisades i sense serveis, totes són conseqüències indesitjables de la nova carretera.

Davant la manca de planejament i d'inversió social adequada, aquesta ha portat un progrés boig, de vegades criminal que, al contrari del que s'esperava, està fent que a la regió selvàtica avui es parli amb nostàlgia de la vida abans que arribés el "desenvolupament" de la via.