Les Fronteres criminals de l'Amazònia – (I)

 

El crim organitzat està florint a la selva amazònica, i dividida en tres parts per les fronteres del Brasil, Colòmbia i el Perú, és el que posa en greu perill les poblacions i els ecosistemes del cor de l'Amazònia.

Aquests tres estats haurien d'actuar ràpidament abans que l'activitat il·legal causi danys irreversibles.

A l'Amazònia, una varietat d'organitzacions criminals està explotant el feble abast dels Estats, l'abundància de recursos naturals i la pobresa de les comunitats locals, (que no para de créixer), diversifiquen els seus treballs i creen noves emprenedories transfrontereres.

La producció creixent de cocaïna al Perú i l'expansió d'altres negocis il·legals, com l'extracció d'or i la tala il·legal, amenacen els modes de vida dels indígenes, inciten a la violència i fan malbé el medi ambient. Si no es controlen aquestes activitats delictives, podrien soscavar el ja precari control estatal de la selva tropical més gran del món, i amb l'antic govern del Brasil de Jair Bolsonaro, va anar desbrossant creixent.

Entre 2010 i 2020, la mineria a terres indígenes del Brasil va augmentar gairebé un 500 per cent.

Seguint les promeses fetes el 2023, els tres països han de reforçar la cooperació en matèria de seguretat i aprofitar l'assistència estrangera amb vista a enjudiciar i sancionar els responsables de delictes ambientals. És fonamental donar suport als mitjans de vida respectuosos de la llei i enfortir la col·laboració amb les comunitats indígenes que es troben a primera línia de l'expansió delictiva.

Els incendis i la tala indiscriminada d'arbres a l'Amazònia han avivat la preocupació mundial pel futur de la selva tropical més gran del món, que exerceix un paper vital en la contenció del canvi climàtic en absorbir el diòxid de carboni produït per la combustió de combustibles fòssils. El que pot passar desapercebut al debat internacional és que el crim organitzat és un dels principals impulsors d'aquesta destrucció ambiental.

És urgent i necessari frenar l'activitat dels grups il·lícits a la regió, no només per la degradació ambiental que aquestes organitzacions infligeixen, sinó pel perill cada vegada més gran que representen per a les comunitats de la regió. Els nivells de violència a l'Amazònia són alts, fins i tot per als estàndards d'Amèrica Llatina i el Carib, una regió que, amb només el 8% de la població mundial, representa el 29% dels homicidis a tot el món. 

Les taxes d'homicidis a l'Amazònia, a més, superen les mitjanes regionals. Aquesta violència passa en àrees rurals i ciutats més petites que tendeixen a estar fora del radar dels governs nacionals i, per tant, són àmpliament ignorades. A l'Amazònia, els territoris que acullen la tala i la mineria legals i il·legals, el cultiu de coca i el tràfic de drogues pateixen els pitjors danys ecològics i la violència més gran. Aquestes zones solen superposar-se amb les terres ancestrals dels pobles indígenes, que històricament han tingut un paper crucial a la salvaguarda de la selva tropical. 

No és estrany que les xarxes criminals que saquegen els recursos de l'Amazònia hagin convertit els activistes ambientals en els principals objectius. El 2022, un de cada cinc assassinats de defensors de la terra i el medi ambient a tot el món va tenir lloc a l'Amazònia, sent Colòmbia i Brasil els dos països més perillosos per a aquesta tasca.

NOTA. Per ser un tema de gran importància i transcendència per la humanitat sobre la desforestació de l'AMAZONIA, seguiré fent altres capítols assenyalant les causes, i del perquè es produeix aquesta imprudent situació en aquesta zona del mon.

Ens incumbeix a tots la seva denuncia.