Les Fronteres criminals de l'Amazònia (IV)

 Les màfies brasileres es prenen el control de la Triple Frontera amb Colòmbia i el Perú.

Leticia, amb una població de 50.000 habitants, fa part d'una zona coneguda com la Triple Frontera, on els límits entre Colòmbia, Perú i Brasil s'unifiquen, creant una zona de trànsit entre els tres països, que ha estat durant molt de temps un centre d'activitat criminal, especialment per al narcotràfic.

Un problema de tres fronteres: aturar la criminalitat a l'Amazònia

El crim organitzat està florint a la zona selvàtica dividida per les fronteres del Brasil, Colòmbia i el Perú, cosa que posa en greu perill les poblacions i els ecosistemes del cor de l'Amazònia. Amb l'ajuda dels donants, els tres Estats han d'actuar ràpidament abans que l'activitat il·legal provoqui danys irreversibles.

A la regió on el Brasil, Colòmbia i el Perú conflueixen a les profunditats de l'Amazònia, una varietat d'organitzacions criminals aprofita l'escassa presència estatal, l'abundància de recursos naturals i la pobresa de les comunitats locals per créixer, diversificar-se i incubar noves empreses criminals transfrontereres .

Una onada d'assassinats a la Triple Frontera, Colòmbia-Brasil-Perú desperta preocupació sobre el poder de grups brasilers en aquesta regió. Encara que la seva presència és disputada, aquestes màfies semblen guanyar terreny amb cada dia que passa.

Un saldo de dues persones assassinades i dues ferides més, va deixar el cap de setmana a Leticia, capital del departament d'Amazones, els fets van passar entre divendres i diumenge, on s'hi suma l'assassinat d'un ciutadà colombià a Tabatinga, municipi brasiler fronterer amb Colòmbia, encara que l'autoria dels atemptats roman anònima, es presumeix que estan connectats amb grups brasilers de Tabatinga i que han aconseguit establir-se a terra colombià.

D'acord amb fonts policials de Leticia el 2022, els assassinats venen en ascens des del 2020. Després que la pandèmia restringís la mobilitat entre els dos països, la reobertura de la frontera el 2021 va significar una explosió en els casos de violència mentre els grups intentaven reafirmar-se al territori, van assenyalar. Això, a causa de la possibilitat que grups criminals poguessin tornar a creuar lliurement.

Dades recopilades per la Policia Nacional de Colòmbia mostren que, entre el 2020 i el 2021, els homicidis van créixer un 300%, passant de sis a. Mentre que, durant el 2022, es van registrar 32 homicidis, un vint-i-quatre, un 33% més que l'any anterior.

Els anys anteriors van ser molt més tranquils: el 2018 es van registrar set assassinats, mentre que el 2019 se'n van registrar cinc.

L'increment de la violència a Leticia i Triple Frontera és el resultat d'una combinació explosiva. Els grups brasilers enforteixen les aliances amb els parells colombians pel control del narcotràfic, mentre les conseqüències se senten en sòl colombià.

Segons informació obtinguda, els fets més recents de violència són el resultat d'una disputa entre el Comando Rojo (Comando Vermelho, CV) i Os Crias, un grup local de l'Amazones de poca trajectòria. Os Crias és una organització que va néixer de la Família del Nord (Familia do Norte, FDN), grup criminal del Brasil amb què, posteriorment, es veuria enfrontat pel control de Tabatinga, ciutat brasilera a la Triple Frontera, el 2021. (Tabatinga és una paraula indígena que en l'idioma tupí).

Tot i que Os Crias va sortir victoriós d'aquesta disputa, el seu lideratge va ser ràpidament desafiat pel CV, que es va aliar amb grups colombians com 'Los Caqueteños' per emprendre una nova guerra el 2022. Això va provocar la retirada massiva d'Os Crias, els membres de la qual van seguir sent assassinats en ambdós costats de la frontera. Tot i que es creia que 'Los Caqueteños' eren un grup inactiu, sembla que ha tornat a operar sota ordres de grups dissidents.

D'altra banda, d'acord amb un funcionari de l'alcaldia de Leticia que roman anònim per motius de seguretat, Os Crias ha aconseguit atraure l'atenció del Primer Comando Capital (Primeiro Comando da Capital, PCC). Segons les seves declaracions, les dues organitzacions estarien aliades i buscarien reprendre el control de la Triple Frontera per monopolitzar el tràfec de cocaïna que passa per aquesta regió.

En aquest territori també hi ha les organitzacions compostes per exmembres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) que no es van acollir al procés de pau 2016, en què la guerrilla es va desmobilitzar.

Aquestes faccions són els Comandos de Frontera i el front Carolina Ramírez, involucrades principalment al narcotràfic i els que van tenir disputes el 2022. La Triple Frontera, per la seva banda, també és llar de 6.472 hectàrees de cultius de coca que es troben principalment del costat peruà i que, juntament amb laboratoris trobats a la zona, són el principal incentiu per controlar aquesta economia criminal.

És possible que la situació a la Triple Frontera continuï mostrant alts índexs de violència. Autoritats de policia van explicar que el pas lliure entre Tabatinga al Brasil, i Leticia a Colòmbia sempre juga en contra, ja que és molt fàcil per als criminals mobilitzar-se i desaparèixer atesa la manca de control i cooperació policial.