Gaza i Cisjordània continuen patint la violència, l'ocupació i la destrucció i el silenci internacional no pot convertir-se en complicitat.
Mentre el món desvia la mirada cap a
altres conflictes, el poble palestí continua patint una de les tragèdies
humanitàries més greus del nostre temps. Gaza continua destruïda, amb milers
de famílies sense casa, sense aliments, sense hospitals en condicions i sense
garanties de seguretat.
Les xifres són esfereïdores. Segons les dades
palestines de setembre de 2026, l'agressió israeliana ha provocat
més de 75.000 morts a Gaza i Cisjordània amb més de 18.500 infants i 12.400
dones, a més de prop de 175.000 ferits entre els aproximadament dos milions de
desplaçats. Xifres que representen vides arrabassades, famílies
destrossades i generacions marcades per la destrucció.
I la tragèdia no acaba a Gaza. A Cisjordània
continuen l'ocupació militar, els atacs dels colons, les demolicions
d'habitatges, les expulsions de població palestina i l'expansió dels
assentaments il·legals. Una política de despossessió que pretén fer
impossible la vida del poble palestí a la seva pròpia terra.
Israel continua
imposant la seva força militar, mentre les treves no garanteixen la fi de les
morts ni l'entrada suficient d'ajuda humanitària. La població continua atrapada
entre la destrucció, la fam i la por.
No n'hi ha prou amb declaracions de
preocupació. Calen fets i responsabilitats. Els governs europeus, inclòs el Govern
espanyol, han d'exigir la fi dels atacs, un embargament efectiu d'armes,
l'entrada lliure d'ajuda humanitària, la fi de l'ocupació i que els
responsables dels crims responguin davant la justícia internacional.
Des de l'esquerra, des de
l'internacionalisme i l'antimperialisme, no podem mirar cap a una altra banda. Defensar
Palestina és defensar els drets humans, l'autodeterminació dels pobles i la
dignitat de les persones. No és estar contra cap poble ni cap religió, és
estar contra l'ocupació, el colonialisme, l'apartheid i la impunitat.
Cal continuar
als carrers, a les institucions i als moviments socials. Cal mantenir
viva la solidaritat i impedir que aquesta tragèdia desaparegui dels mitjans i
de la consciència col·lectiva. No podem permetre que la història ens jutgi pel
nostre silenci.
PALESTINA NO S'OBLIDA
ATUREM EL GENOCIDI! FI DE L'OCUPACIÓ
PER LA LLIBERTAT I LA DIGNITAT DEL POBLE PALESTÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada