Avui, DIA INTERNACIONAL DEL PERIODISME. Explicar la veritat també pot costar la Vida.

En el Dia Internacional del Periodisme no hauríem de limitar-nos a fer un homenatge simbòlic als periodistes, sinó que hauríem de recordar que, arreu del món, exercir el periodisme amb rigor, independència i compromís amb la veritat continua sent una professió de risc.

El periodisme és molt més que transmetre notícies, és investigar, contrastar fonts, posar preguntes incòmodes, donar veu a qui no en té i explicar allò que alguns voldrien mantenir ocult. En una societat democràtica, un periodisme lliure és imprescindible perquè la ciutadania pugui conèixer la realitat i prendre decisions amb criteri i però aquesta feina té un preu terrible en molts llocs del planeta.

Entre 2022 i 2025, almenys 391 periodistes i treballadors de mitjans van morir mentre exercien o en circumstàncies relacionades amb la seva feina, segons les dades del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ). La xifra és esfereïdora: gairebé quatre-centes persones que havien escollit informar, investigar i explicar el que estava passant i darrere de cada número hi ha una persona, una família, uns companys i una història.

El 2024 va ser, segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ). l'any més mortífer per als periodistes des que aquesta organització va començar a recopilar dades el 1992, 124 periodistes i treballadors de mitjans assassinats. El 2025 la xifra encara va augmentar fins als 129, un nou rècord i una part molt important d'aquestes morts es produeix en zones de guerra. Ucraïna, Sudan, Gaza, Myanmar, Síria, Haití i altres escenaris de conflicte s'han convertit en territoris on informar pot significar jugar-se la vida, i aquí hem de recordar especialment els periodistes palestins de Gaza. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) va documentar 85 periodistes i treballadors de mitjans morts el 2024 en el conflicte d'Israel i Gaza, i almenys 86 el 2025 per foc israelià, segons les seves dades.

Els periodistes, són professionals que han continuat treballant mentre queien bombes, mentre perdien familiars i mentre els seus mitjans eren destruïts. Molts han informat del conflicte pràcticament sense possibilitat de sortir del territori, pero també hem de mirar cap a altres llocs. A Sudan, per exemple, la guerra ha obligat centenars de periodistes a fugir o amagar-se. UNESCO assenyalava el 2025 que almenys nou periodistes havien estat assassinats en l'exercici de la seva professió des de l'inici de la guerra i que aproximadament un miler havien estat desplaçats, però els periodistes no només moren a les guerres.

També són assassinats per grups criminals, narcotraficants, màfies, organitzacions armades i estructures corruptes que volen impedir que es coneguin els seus negocis i els seus crims. Mèxic, Haití, Guatemala i diversos països d'Amèrica Llatina continuen mostrant fins a quin punt el crim organitzat pot convertir la llibertat d'informació en un objectiu, i  encara hi ha una altra forma de violència, les amenaces.

Amenaces de mort, agressions físiques, persecució judicial, espionatge, assetjament a les xarxes socials, campanyes de difamació, detencions i pressions polítiques o empresarials. Tot això té l’objectiu de provocar por i aconseguir que el periodista deixi de preguntar, investigar o publicar. Per això la llibertat de premsa no consisteix únicament en permetre que existeixin mitjans de comunicació, També significa garantir que els periodistes puguin treballar sense por i sense censura.

I hi ha una dada especialment preocupant, i la UNESCO assenyala que nou de cada deu assassinats de periodistes continuen sense resoldre's. La impunitat és una invitació perquè els assassins tornin a actuar i per això, avui no només hem de recordar els periodistes assassinats. Hem de defensar els que continuen treballant.

Entre tots, hem de defensar el periodisme d'investigació davant la propaganda, hem de defensar la informació contrastada davant les notícies falses, hem de defensar els professionals davant les amenace i  hem de defensar els periodistes que entren en una zona de guerra per explicar-nos què hi està passant, pero també hem de defensar-los davant els governs, les empreses, les grans fortunes, les màfies i qualsevol poder que pretengui convertir la informació en una mercaderia al seu servei.

Sense periodisme lliure no hi ha democràcia plena.

Quan maten un periodista, no només maten una persona, intenten matar una informació, intenten matar una investigació, i també intenten matar una part de la veritat i per això, en aquest Dia Internacional del Periodisme el millor homenatge que podem fer als periodistes assassinats és exigir veritat, justícia i protecció per als qui continuen informant, perquè quan un periodista pot preguntar, investigar i publicar sense por, la democràcia respira i quan un periodista és assassinat per explicar la veritat, tots perdem una mica de llibertat.