Santiago de Xile ha estat aquests dies l’escenari d’una trobada de la dreta radical internacional. Al davant, Javier Milei, convertit en un dels principals referents de l’extrema dreta mundial i el discurs no deixa lloc a dubtes.
La Guerra contra l’Esquerra, contra els Moviments Socials, contra els Serveis Públics i contra qualsevol Projecte Polític que defensi la Igualtat i la Justícia Social.
“Impresentable”, es el terme elegit per definir la
darrera intervenció de Javier Milei al Fòrum Madrid que
es va dur a terme a Santiago de Xile. La cita de la ultradreta,
afavorida per la Fundació Disenso i integrants del partit
espanyol Vox, va funcionar com a escenari d'un nou capítol de
la “batalla cultural” oficialista. Javier Milei no
va fer més que refregar el relat reaccionari del “miracle” econòmic
xilè un conte d'estabilitat i creixement fonamentat sobre el terror del cop
militar del 1973 del dictador Augusto Pinochet.
En primer lloc, el
president va ometre dir que la “pax pinochetista” es va
edificar sobre la repressió brutal del moviment obrer. Organitzat per les
patronals xilenes al costat de l'ambaixada nord-americana, el setembre
de 1973 les Forces Armades xilenes van prendre per assalt les dependències del
poder estatal, estenent l'ocupació militar als cordons industrials,
els barris populars, universitats i centres d'estudi per derrotar el procés
revolucionari, un dels més avançats de obrer, com els cordons industrials.
Segons l'Institut Nacional de Drets Humans (INDH) de Xile, les
víctimes de la dictadura superen les 40.000 persones, de les quals més
de 3.000 van ser assassinades o desaparegudes entre el 1973 i el 1990,
la llarga nit de 17 anys que va durar el règim militar.
A la persecució i la
tortura s'hi va sumar una política econòmica obertament reaccionària. Els
anomenats Chicago Boys (el grup de tecnòcrates economistes
xilens modelats a la Universitat de Chicago) ia través del “Projecte
Xile” (finançat per la Fundació Ford i el govern dels EUA), la
dictadura va executar una reestructuració de l'organització social i productiva
del país, segons el model neoliberal, que com transferència d'ingressos cap a
les corporacions més concentrades i la liquidació via privatitzacions dels béns
públics.
Una altra farsa del relat
de Javier Milei parla de “llibertat”, però
és la llibertat del mercat, dels grans capitals i dels qui més tenen. Una
llibertat que deixa enrere els treballadors, els pensionistes, els joves i les
famílies que no poden pagar un habitatge.
I a Santiago ha
anat encara més lluny, reivindicant la seva particular “batalla
cultural” i utilitzant Xile i el seu passat recent
per atacar l’esquerra. No podem acceptar que es blanquegi una dictadura
que va assassinar, torturar, empresonar i fer desaparèixer milers de persones.
El missatge és clar: Milei, Vox, Kast i altres forces de la dreta radical estan construint una internacional de l’extrema dreta i I mentre ells s’organitzen, l’esquerra no pot continuar dividida, mirant-se el melic i discutint entre ella.
Que ningú s’enganyi i el que es va reunir a Santiago no és només la dreta.
És un projecte internacional per recuperar el poder i destruir drets
conquistats durant dècades i els de l’esquerra hem a de plantar cara.
NI UN PAS ENRERE.
CONTRA L’EXTREMA DRETA, i EL FEIXISME, ORGANITZACIÓ
I LLUITA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada