La Internacional Reaccionària.

 El món està canviant i no precisament per avançar cap a més democràcia, més drets i més justícia social. Avui assistim a l’ascens d’una Internacional Reaccionària que travessa fronteres, llengües i continents. Una aliança política, econòmica i mediàtica que té un objectiu clar de fer retrocedir els drets conquerits per les classes treballadores i posar la democràcia al servei dels interessos dels poderosos.

A Europa no volem ser súbdits de Washington, ni de Moscou, ni de Pequín, volem una Europa Sobirana, Democràtica, Social i de Pau, capaç de defensar els nostres interessos sense convertir-se en una potència militar subordinada a cap altra, perquè el rearmament no porta automàticament més seguretat. Porta més negoci per a la indústria militar i menys recursos per a les necessitats de la gent. Cada euro destinat a armes és un euro que no va a l’Habitatge Públic, a la Sanitat, a l’Educació, a les Pensions o als Serveis Socials.

La batalla central, recuperar la Diplomàcia com a espai de racionalitat

Si el dogma substitueix la diplomàcia, la política exterior es converteix en un camp de batalla simbòlica on les decisions es prenen per agradar a audiències internes, no per estabilitzar el sistema internacional i La Internacional Reaccionària ho entén perfectament i sap que la polarització és rendible, que la indignació és una arma i que la guerra cultural és més efectiva que qualsevol tractat.

Des de l’esquerra, la resposta no pot ser una simple inversió del dogma. Hem de saber fer una reconstrucció del sentit comú democràtic, una defensa de la diplomàcia com a espai de racionalitat i una aposta per aliances globals que no es basin en identitats rígides, sinó en projectes compartits de justícia social, sostenibilitat i drets humans.

Des de l’esquerra, és imprescindible reconèixer que la rigidesa identitària no és patrimoni exclusiu de la dreta. En molts casos, sectors progressistes han respost a l’ofensiva reaccionària amb simetries dogmàtiques que, tot i ser comprensibles en un context d’agressió, acaben reforçant la lògica de blocs i dificulten la construcció de diplomàcies pragmàtiques.

La Internacional Reaccionària prospera precisament quan l’esquerra renuncia a la construir aliances flexibles, basades en interessos compartits més que en identitats tancades,  com defensar la diplomàcia com a eina de desescalada, no com a escenari de reafirmació moral i reivindicar la complexitat, enfront de la simplificació dogmàtica que domina el debat global.

La veritable seguretat és tenir una feina digna, una casa, una pensió suficient, una sanitat pública i una vida amb futur, i l’Esquerra no podem callar davant aquesta ofensiva reaccionària, l’esquerra no pot limitar-se a resistir.

Hem de combatre-la i hem de recuperar el carrer, els barris, els centres de treball i la capacitat d’organització popular.

Hem de defensar la Immigració com una qüestió de Drets Humans i no com una arma electoral. Hem de defensar el Feminisme, els Drets Laborals, els Serveis Públics i una Fiscalitat en què paguin més els qui més tenen. I hem de combatre les mentides d’un Sistema Mediàtic i Digital que converteix l’odi en negoci i la por en vots.

PERQUÈ EL FUTUR NO PERTANY ALS IMPERIS.
EL FUTUR PERTANY ALS POBLES.