IRENE MONTERO. Una dona d’Esquerres preparada per Governar.

 Irene Montero ahir va fer un el pas envadant al postularse com a Candidata de PODEMOS a la Presidencia del Govern d’Espanya, i ho fa sense por, a més, plantejant unes primàries obertes a tota la ciutadania que hi vulgui participar. No serà una candidatura decidida entre despatxos, sinó una proposta que haurà de guanyar-se el suport de la gent.

Irene Montero té darrere seu una trajectòria política que l’avala i la seva candidatura no és simplement una aspiració personal, sinó que és una aposta política per tornar a posar les classes treballadores i les majories socials al centre de l’acció de govern.

Irene Montero dirigent de PODEMOS, Eurodiputada i exMinistra d’Igualtat, va anunciar ahir que vol ser candidata a la Presidència del Govern d’Espanya a les pròximes eleccions generals, però ho va fer amb una condició especialment significativa. Vol sotmetre’s a unes primàries obertes a tothom, no només a la militància de PODEMOS. Qualsevol persona que vulgui participar-hi podrà fer-ho, i també podrà presentar-se.  És una manera d’entendre la política que connecta amb una idea fonamental de l’esquerra en que el poder polític no pot ser patrimoni d’unes poques persones ni decidir-se en despatxos tancats. Irene Montero no arriba a aquest moment per casualitat.

La seva trajectòria política ha estat vinculada des de molt jove a la defensa dels drets socials. Psicòloga de formació, amb estudis a la Universitat Autònoma de Madrid i formació de postgrau en psicologia de l’educació, va iniciar també una trajectòria investigadora vinculada a la inclusió educativa. Abans d’arribar a les institucions va treballar i va participar en els moviments socials, construint una experiència política molt vinculada al carrer i a les reivindicacions de les classes populars i després va arribar la institució.

Diputada al Congrés, Portaveu Parlamentària de PODEMOS. Ministra d’Igualtat del Govern d’Espanya. Des d’aquest Ministeri va impulsar mesures de gran impacte social i polític, entre elles la reforma de la legislació sobre violències sexuals, la Llei Trans, la reforma de la llei de l’avortament, pero per a alguns, la seva etapa ministerial és motiu de crítica. Per a altres, és precisament la demostració que una dona procedent dels moviments socials pot arribar al Consell de Ministres i intentar transformar les lleis des de les institucions.

Però Irene Montero no es va quedar a Madrid. El 2024 va fer el salt al Parlament Europeu, on va ser escollida eurodiputada de PODEMOS i va assumir la vicepresidència del grup de l’Esquerra Europea. Avui continua desenvolupant aquesta responsabilitat mentre manté un paper central dins de PODEMOS, és en definitiva, una trajectòria que combina formació acadèmica, experiència laboral, activisme social, responsabilitat institucional i compromís polític.

I aquí arribem al que considero més important. Irene Montero no es presenta simplement com una candidata més. Es presenta com una possible referència d’una esquerra que vol recuperar la capacitat de parlar a les majories socials amb als treballadors, als joves que no poden accedir a un habitatge, a les famílies que arriben amb dificultats a final de mes, als pensionistes, als serveis públics, a les dones, a les persones migrants i a totes aquelles persones que veuen com la riquesa es concentra cada vegada en menys mans.

En el seu acte de presentació, sota el lema «Paz, casa, trabajo», va situar qüestions com l’Habitatge, els Salaris, la reducció de la Jornada Laboral, la Sanitat Pública, la lluita contra l’Emergència Climàtica i la Defensa de la Pau al centre del seu projecte i això és precisament el que fa que la seva candidatura sigui políticament rellevant.

Irene Montero vol ser candidata, però no vol ser-ho per designació. Vol que la ciutadania decideixi I aquesta és la diferència entre una candidatura construïda des de dalt i una candidatura que pretén néixer des de baix. PODEMOS afronta ara un repte enorme en recuperar confiança, ampliar el seu espai social i tornar a convertir-se en una eina útil per a les classes populars, i Irene Montero ha decidit assumir aquest repte en primera persona.

No serà fàcil. La dreta i l’extrema dreta l’atacaran, els poders econòmics pressionaran i  probablement també hi haurà disputes dins de la mateixa esquerra, però la política necessita persones disposades a donar la cara i Irene Montero ha fet un pas endavant.

Ara correspondrà a la ciutadania, a la militància i a totes les persones que vulguin participar en aquestes primàries decidir si volen que aquest pas es converteixi en un projecte per governar Espanya. Des de la meva perspectiva, és una oportunitat per tornar a posar al centre de la política allò que mai no hauria d’haver deixat d’estar-hi amb la Gent Treballadora, els Drets Socials, els Serveis Públics, la Igualtat, la Pau i una Vida Digna per a la majoria. Irene Montero ja ha fet el pas i ara comença el camí.

PODEMOS, amb la gent, amb més força contra el capitalisme, contra la dreta i l’extrema dreta.

QUE SI QUE ES POT.