Aquest cicle d'articles sobre els grups armats el vull acabar amb una experiència molt personal i que vull exalçar els ciutadans que mal viuen al desert del Sàhara Occidental, a Tinduf (Algèria), ia les dones i homes del "FRENTE POLISARIO".
Els articles publicats i que amb
aquest ja són 10 encara que han estat els que he vist personalment amb més
interès, han estat extrets d'un estudi que volia convertir en un llibre que
m'ha estat impossible editar, però amb les meves experiències per països
d'Àfrica com Algèria (Campaments de Refugiats sahrauís a Tinduf), Ghana, Togo i
frontera amb Burkina Faso, així com a Amèrica, als països de Guatemala, Panamà,
Republica Dominicana, Cuba, Mèxic i Colòmbia, he volgut donar coneixement dels
meus seguidors.
El Front Polisario, oficialment Front Popular
d'Alliberament de Saguía el Hamra i Rio de Oro, és un moviment polític i
militar fundat el 1973, que lluita per l'autodeterminació del Sàhara
Occidental, una regió en disputa entre el Marroc i el Front Polisario. A la
seva trajectòria, el Front Polisario ha dut a terme accions armades,
particularment durant la guerra del Sàhara Occidental (1975-1991), contra les
forces marroquines i, de vegades, contra civils en zones ocupades o àrees
properes al conflicte.
Algunes de les accions atribuïdes al Front Polisario
han estat qualificades com a "terroristes" pel Marroc i altres
actors. Tot i això, aquestes acusacions solen ser objecte de debat i estan
influenciades pel context polític del conflicte. Algunes de les al·legacions
més comunes inclouen els atacs contra civils que durant els anys de conflicte
se'ls ha acusat d'atacs contra civils marroquins en territoris ocupats o en
àrees properes a la frontera.
També han practicat segrestos. A la dècada de 1970 i 1980, es van reportar segrestos de pescadors, treballadors estrangers i civils, atribuïts al Front Polisario, particularment en zones frontereres o en alta mar, i incidents amb empreses estrangeres: el Marroc acusa el Front Polisario d'amenaçar empreses estrangeres que operen al Sàhara Occidental, considerant aquestes accions com una forma de sabotatge econòmic.
.jpg)
Context polític
És important assenyalar que el Front Polisario es
presenta com un moviment d'alliberament nacional i no com una organització
terrorista i està reconegut per l'ONU com a representant legítim del poble
sahrauí en el procés de descolonització del Sàhara Occidental. Tot i això, la
percepció de les seves accions varia significativament entre els actors
involucrats i el Marroc, considera el Front Polisario com un grup separatista
recolzat per Algèria i l'ha vinculat ocasionalment amb actes terroristes, però
el Front Polisario i simpatitzants, argumenten que les seves accions estan
dirigides contra objectius militars i formen part duna lluita legítima per la
independència.
La situació actual des del 1991, amb la signatura de l'alto el foc intervingut per l'ONU, les accions armades directes del Front Polisario han disminuït, encara que el 2020 el front va anunciar la fi de l'alto el foc després d'incidents al pas de Guerguerat. Això ha portat a un augment de tensions i enfrontaments a la zona.
Tot i que l'alto el foc es va mantenir durant gairebé tres dècades, el novembre del 2020 el Front Polisario va declarar la fi de la treva després d'enfrontaments al pas de Guerguerat (fronterera a l'extrem sud del Sàhara Occidental sota control marroquí, que l' ha integrat a la província d'Auserd, a la regió de Dakhla-Oued Ed-Dahab), reprenent les hostilitats contra el Marroc. Els sahrauís tenen el suport d'Algèria i el suport simbòlic de diversos moviments i països que advoquen per l'autodeterminació sahrauí. Tot i això, enfronta limitacions significatives a causa del poder militar superior del Marroc i el suport internacional que aquest rep, però el conflicte continua sent una de les disputes territorials més prolongades del món, i el Front Polisario continua jugant un paper central en la lluita del poble sahrauí per la independència.
Amb la cupació del Sàhara Occidental, és el Marroc la
que administra la major part del territori com a "Províncies del
Sud", mentre que el Front Polisario controla algunes àrees desèrtiques i
proclama la independència. El Marroc va construir un mur de sorra defensiu
(d'uns 2,700 km) que separa les zones controlades per tots dos bàndols.
Les Nacions Unides va establir el 1991 la MINURSO
(Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental, i en què
jo vaig estar convocat com a observador internacional), amb l'objectiu
d'organitzar un referèndum d'autodeterminació, però va ser desconvocat i
ajornat i aquest segueix sense fer-se a causa de diferències sobre qui pot
votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada