Moguem la Constitució

La Constitució Espanyola del 1978, és la norma fonamental que regula l'organització política, econòmica i social de l'Estat espanyol, i es pot modificar qualsevol dels seus articles, però la reforma constitucional segueix un procés que varia en funció de la part que es vol modificar. 

Exemples de qüestions que es podrien canviar i com es podria fer:

El vot als 16 anys. Actualment, el dret de vot s'estableix a partir dels 18 anys (article 23). Per modificar-lo, caldria reformar aquest article. Aquest canvi probablement seguiria el procediment ordinari de reforma (article 167):

• Aprovació per una majoria de tres cinquenes parts al Congrés i al Senat.
• Si no hi ha acord, es pot formar una comissió mixta i tornar a votar.
• No caldria referèndum, excepte si ho sol·liciten un 10% dels diputats.

Les pensions. Les pensions no estan directament regulades a la Constitució, però el dret a la Seguretat Social i l'assistència social sí que apareix (article 41). Modificar-lo podria permetre, per exemple, introduir garanties constitucionals més fermes sobre les pensions mínimes. Aquest canvi també podria fer-se pel procediment ordinari.

La distribució territorial de l'Estat. La distribució competencial entre l'Estat i les Comunitats Autònomes es basa en el Títol VIII (articles 137-158). Si es volgués reformar aquest marc, per exemple, per establir un estat federal o eliminar les autonomies, caldria utilitzar el procediment agreujat (article 168):

• Aprovació per una majoria de dues terceres parts al Congrés i al Senat.
• Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions.
• Ratificació de la reforma per les noves Corts amb una altra majoria qualificada.
• Referèndum obligatori per a la seva aprovació final.

L'habitatge. L'article 47 garanteix el dret a un habitatge digne, però no és un dret directament exigible. Una reforma podria establir mecanismes més vinculants per assegurar aquest dret, utilitzant el procediment ordinari.

I altres aspectes. Es podrien modificar altres punts, com la forma de l'Estat (monarquia parlamentària vs. república), el sistema electoral, o incloure nous drets socials i mediambientals.

Consideracions generals

• Les reformes que afectin aspectes clau (drets fonamentals, corona, estructura territorial) són més difícils perquè exigeixen el procediment agreujat.
• Les reformes menors poden fer-se pel procediment ordinari, que és menys exigent.

En qualsevol cas, la voluntat política i els equilibris al Parlament són essencials per impulsar qualsevol canvi constitucional.

Con incloure mes Drets Socials a la Nove Constitucio

Incloure més drets socials en una nova Constitució o reformar l'actual per ampliar-ne el catàleg pot reforçar la protecció dels ciutadans i adaptar l'ordenament jurídic als nous temps. Aquests drets podrien ser més explícits o directament exigibles pels ciutadans davant dels poders públics. Algunes propostes per ampliar els drets socials podrien ser les següents:

Dret a un habitatge digne i assequible

• Article actual: L'article 47 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a un habitatge digne, però no estableix mecanismes vinculants per garantir-lo.
• Millora: Elevar aquest dret a un dret fonamental, imposant l'obligació a l'Estat i a les Comunitats Autònomes d'intervenir en casos de desnonament o per garantir l'accés a habitatges socials assequibles.

Dret a la salut i a la sanitat universal

• Article actual: L'article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut, però no garanteix explícitament la sanitat universal.
• Millora: Incloure la sanitat universal com a dret fonamental inalienable i blindar-la davant de retallades o privatitzacions.

Dret a un medi ambient saludable

• Article actual: L'article 45 fa referència al dret a un medi ambient adequat, però no té mecanismes sancionadors.
• Millora: Reconèixer explícitament el dret a un medi ambient net i segur, amb accés garantit a aigua potable, energia sostenible i mesures per combatre el canvi climàtic.

Dret al treball digne i protegit

• Article actual: L'article 35 reconeix el dret al treball, però no desenvolupa aspectes com la seguretat laboral, salaris justos o conciliació familiar.
• Millora: Incloure garanties explícites sobre condicions laborals justes, reducció de la precarietat, dret a la conciliació laboral i familiar, i l'establiment d'un salari mínim digne adaptat al cost de vida.

Dret a l’educació pública i gratuïta

• Article actual: L'article 27 garanteix el dret a l'educació, però no imposa l'obligació de fer-la totalment gratuïta ni accessible a tothom.
• Millora: Reconèixer la gratuïtat plena de totes les etapes educatives, incloent-hi universitats i formació professional, i protegir l'educació pública com a prioritat estatal.

Dret a la renda bàsica o garantia d’ingressos

• Nova proposta: Incloure un dret a la renda bàsica universal o a un sistema de garantia d’ingressos mínims per assegurar que ningú no quedi en situació de pobresa extrema.

Dret a la igualtat digital i accés a internet

• Nova proposta: Reconeixement del dret a accedir a internet com un servei essencial per garantir la igualtat d’oportunitats en educació, treball i participació ciutadana.

Dret a la diversitat i a la inclusió

• Nova proposta: Garantir drets específics per a col·lectius vulnerables, com les persones amb discapacitat, les comunitats LGTBIQ+, i les minories ètniques, amb mesures concretes per evitar la discriminació i promoure la igualtat.

Dret a cures i dependència

• Nova proposta: Reconeixement explícit del dret a l'assistència a la dependència, amb finançament públic suficient per garantir atenció domiciliària, places residencials i suport a les famílies cuidadores.

Com garantir aquests drets?

• Elevar-los a drets fonamentals per assegurar que siguin directament exigibles davant els tribunals.
• Crear mecanismes constitucionals que obliguin l'Estat a destinar recursos públics suficients per fer-los efectius.
• Introduir clàusules d'igualtat per evitar que el reconeixement d'aquests drets depengui de la Comunitat Autònoma on resideixi la persona.

Una nova Constitució amb un enfocament social avançat podria inspirar-se en models de països com Islàndia, Suècia o Finlàndia, on els drets socials tenen una protecció robusta i un impacte real en el benestar ciutadà.