I seguint aquest cicle de “grups
armats al món”, avui desenvolupo el clima que actualment hi ha a Oceania. La
situació relacionada amb grups armats guerrillers o paramilitars és força
diferent de la d'altres regions del món com Amèrica Llatina, Àfrica o el Sud-Est
Asiàtic.
Oceania es caracteritza per una relativa estabilitat política en comparació amb altres continents, i els conflictes armats organitzats no són comuns. Tot i això, hi ha alguns punts d'interès que es podrien considerar.
A la regió de Papua Nova Guinea i la regió de
Bougainville, hi ha hagut conflictes armats relacionats amb tensions
polítiques, econòmiques i ètniques principalment el conflicte de Bougainville
(1988–1998). Aquest conflicte es va donar entre el govern de Papua Nova
Guinea i l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville (BRA), grup
separatista que lluitava per la independència de la regió de Bougainville,
en part va ser degut a les disputes sobre els ingressos de la mina de Panguna,
encara que el conflicte va acabar amb l'Acord de Pau de Bougainville el
2001, actualment les tensions persisteixen en menor escala.
Avui dia hi ha alguns grups armats locals o milícies a
àrees rurals que encara poden sorgir per disputes locals, encara que no es
consideren guerrilles formals.
A Austràlia i Nova Zelanda, hi ha
moviments indígenes i de resistència i no hi ha grups guerrillers ni
paramilitars en el sentit tradicional, però sí que hi ha hagut moviments de
resistència cultural o política, particularment entre les comunitats indígenes,
com els aborígens australians i els maoris a Nova Zelanda.
Aquests moviments han estat principalment pacífics, enfocats a la lluita pels drets civils i la restauració de terres ancestrals.
A les illes del Pacífic, hi ha insurreccions en general als estats insulars més petits d'Oceania (com Fidji, les Illes Salomó, i Vanuatu). En aquesta zona no ha estat escenari de guerrilles o grups paramilitars en el sentit clàssic, però els conflictes tribals o polítics ocasionalment han generat milícies locals petites. Per exemple el de les Illes Salomó, que durant el conflicte ètnic conegut com "La Crisi Tensionada" (1998–2003), van sorgir milícies locals com la Força Malaita Eagle i l'Exèrcit Revolucionari Isatabu. Aquestes milícies no s'assemblen a guerrilles organitzades tradicionals, però han causat desestabilització en moments específics.
El paper d'Austràlia encara que no hi ha
guerrilles dins aquest país ha tingut un paper important en missions de
manteniment de pau i estabilització a la regió del Pacífic, especialment
a Papua Nova Guinea i les Illes Salomó.
En resum, Oceania no presenta una tradició guerrillera o paramilitar com a altres regions. Els conflictes tendeixen a ser locals, relacionats amb disputes tribals, recursos naturals, o tensions ètniques i polítiques, més que no pas moviments armats ideològics organitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada