A les Comarques Gironines, com a altres territoris de Catalunya i de la resta de l’Estat, hi ha zones i classes oprimides que s'han definit al llarg de la història i en l'actualitat segons factors com l'explotació econòmica, la marginalització social o la discriminació cultural.
Barris obrers i perifèrics a les grans ciutats i ha molts
barris que han estat històricament habitats per treballadors amb pocs
recursos i sovint amb infraestructures deficients, barris històricament vinculats
a la classe obrera i avui dia afectats per processos de gentrificació i
desigualtats socials. Baris estigmatitzats per la marginalitat, la
precarietat laboral i durant la crisi econòmica pels desnonaments massius.
En algunes comarques i principalment en les zones
rurals també han patit despoblament per la manca d'infraestructures i un accés
limitat a serveis bàsics (educació, sanitat, etc.), principalment en zones amb
economia basada en l'agricultura o el turisme rural i amb menys inversions
públiques.
Històricament, els obrers industrials i els jornalers agrícoles van ser explotats amb condicions laborals precàries. Actualment moltes persones que treballen en sectors com la restauració, la construcció o la logística pateixen salaris baixos i condicions precàries, i es el col·lectiu de les dones treballadores que són doblement oprimides pel sistema de gènere i classe i especialment en sectors com el treball domèstic, la cura de persones o la indústria tèxtil. Els joves també han patit desocupació o precarietat laboral, amb moltes dificultats per emancipar-se i accedir a habitatge digne.
Moltes famílies procedents d'Andalusia, Extremadura i altres zones d'Espanya es van establir a barris perifèrics, sovint en condicions molt dures. La Migració recent persones provinents del Magrib, l'Amèrica Llatina o l'Àfrica subsahariana també pateixen discriminació, i tenen accés limitat a habitatges i treballs dignes.
Altres col·lectius que també son marginats con el poble gitano que històricament han estat discriminats i sovint vinculat a situacions d’exclusió social. Les persones sense llar, i el col·lectiu LGTBIQ+ que malgrat els avenços, encara poden trobar-se discriminacions en entorns rurals o en determinats sectors.
Assistents a la reunió celebrada
a Figueres per consensuar e programa d’actes per commemorar els 600 anys de l’arribada
del poble gitano a Catalunya.
Les zones i barris amb classes oprimides.
A les comarques gironines, les zones i barris amb classes
oprimides també es poden identificar en funció de factors socioeconòmics,
desigualtats històriques i processos actuals de marginalització.
A Salt, es la ciutat és coneguda per concentrar
un alt percentatge de població immigrant i per problemes d'integració social i
econòmica. Sovint associada a precarietat laboral, habitatges degradats i
estigmatització mediàtica. Salt es ciutats amb una de les rendes
mitjanes més baixes de la Comarca del Gironès.
Santa Eugènia de Ter, de Girona
ciutat, es
un barri tradicionalment obrer experimentant un fort creixement poblacional
amb l'arribada de persones migrades. Encara arrossega desigualtats,
especialment en termes d'accés a habitatge i serveis socials.
Alt Empordà (zones interiors) amb municipis petits amb
economies dependents de l’agricultura o activitats temporals pateixen
precarietat laboral i desinversió pública. A Figueres el barri com el de Sant Joan, tenen índexs
alts de pobresa i exclusió social, sovint relacionats amb la manca
d'oportunitats laborals i infraestructures inadequades. És una de les ciutats
amb més problemàtiques relacionades amb l'habitatge.
I a la Alta Garrotxa amb petites poblacions d’aquesta zona muntanyosa pateixen una manca de serveis bàsics, com centres de salut i educació. La baixa densitat de població i l'envelliment són greus problemes, i a la Cerdanya i Ripollès, tot i el pes turístic de la zona, molts treballadors temporals en el sector de la restauració i l’hoteleria tenen sous baixos i condicions inestables.
A zones com l’Alt i el Baix Empordà, molts jornalers treballen en condicions precàries, sovint sense contractes regulars. Això afecta especialment persones migrades.
I també ja una forta dependència del sector turisme i serveis (sobretot a la Costa Brava i la Cerdanya) i fa que molts treballadors del sector hoteler, restauració o comerç pateixin temporalitat i salaris baixos. Els temporers també es veuen afectats per la manca d’habitatges dignes, especialment durant les temporades altes, i també especialment els Temporers de la fruita a l’Empordà, aquests treballadors sovint no tenen condicions laborals dignes i viuen en infrahabitatges.
La falta de oportunitats laborals afegint les desigualtats en els serveis com la sanitat, l'educació i l'habitatge, fan que la vida quotidiana a certs barris i zones, fan que alguns d'ells es situen com a “guetos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada