Avui em centraré en els grups terroristes dels tres subcontinents de les Amèriques i del seu arc insular de les Antilles.
A Amèrica, els grups armats i terroristes han sorgit per diverses raons, com ara conflictes polítics, econòmics, ètnics o ideològics.
A continuació, es destaquen alguns dels més rellevants, aixi con els grups paramilitars i d'autodefenses que abunden a l'Amèrica del Sud o Llatinoamèrica principalment als països de Colòmbia i Veneçuela. Aquests grups dels paramilitars i d'autodefensa van sorgir amb el propòsit de defensa dels interessos privats o estatals i també per enfrontar guerrilles i moviments opositors.
El Bloc del Sud de les FARC, es va constituir al juliol de 1964, sent el primer grup armat organitzat del Partit Comunista de Colòmbia, y en de mes de maig de 1966, a la segona conferència del Bloc Sud oficialitzà la formació de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia.
A la dècada dels 1970, les FARC es van
consolidar com estructura militar i política, adoptant el nom de FARC-EP (Exèrcit
del Poble), i entre els anys 1980-1990, es varen beneficiar-se
amb els ingressos provinents del narcotràfic mitjançant impostos als cultius de
coca en territoris sota el seu control. Això els permeté expandir la seva
capacitat militar i augmentar les seves files.
A diverses regions de Colòmbia, les FARC van
establir-se una autoritat paral·lela, (Constituïts com Estat),
implementant impostos, sistemes de justícia i control territorial.
Les accions de les FARC, i les seves accions eren
assídues a atacs a les infraestructures con a atacar oleoductes, torres
elèctriques i altres objectius econòmics per afeblir l'Estat, con la captura de
polítics, empresaris i estrangers amb resultats amb greus violacions de drets
humans, com ara massacres, reclutament de menors i desplaçament forçat.
Les FARC van jugar un paper central en el
conflicte armat colombià durant més de cinc dècades, deixant un impacte
durador a la societat colombiana. La seva transició cap a la política legal i
la persistència de les dissidències reflecteixen tant els avenços com els
desafiaments pendents en el camí cap a la pau a Colòmbia.
Transformació i desmobilització
Després de llargues negociacions a l'Havana, Cuba,
les FARC van signar un acord de pau amb el govern de Juan Manuel Santos.
Aquest procés va incloure la desmobilització dels seus combatents, la seva
transformació en un partit polític anomenat Força Alternativa Revolucionària
del Comú (mantenint les sigles FARC), la implementació de
programes de reintegració i reparació per a les víctimes.
Tot i que la majoria dels seus membres van acceptar
l'acord, un grup es va marginar i formar dissidències, reprenent activitats
armades, liderat per el que havia estat el número dos de les FARC, Iván
Márquez, va anunciar la represa de la lluita armada d'una facció de
les FARC-EP a causa de l'incompliment dels acords de pau
del 2016 per part del govern d'Iván Duque i davant de
l’assassinat de més de centenars de líders socials i ex-guerrillers en mans
dels paramilitars davant la negligència de l’Estat.
Les FARC ha tingut un paper limitat a la política colombiana, amb dificultats per obtenir suport popular mentre que els grups de dissidents continuen operant, involucrats en narcotràfic i enfrontaments amb altres actors armats, mentre que el procés d’implementació de l’acord ha estat lent, amb desafiaments en temes com la justícia transicional i la reintegració d’excombatents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada