Els grups més marcats per la identitat territorial al País Basc ha estat sens dubte ETA, mentre que a les Illes Canàries va ser el grup fundat per Antonio Cubillo, el MPAIAC.
El principal grup terrorista a Euskadi ha estat ETA (Euskadi Ta Askatasuna) va ser una organització armada que va operar principalment a Espanya i França, sorgida el 1959 com un moviment polític i militar amb l'objectiu d'aconseguir la independència del País Basc. per una estratègia de violència, incloent-hi atemptats, assassinats, segrestos i extorsió, que es van prolongar durant diverses dècades.
La fundació d'ETA va
ser l'any 1959 d'un grup escindit del Partit Nacionalista Basc (PNV)
a la dictadura franquista, inicialment amb fins culturals i polítics de defensa
de la identitat basca. A mesura que avançava la dècada dels 60, ETA
va adoptar mètodes violents, començant amb sabotatges i evolucionant cap a
accions armades més letals.
La major activitat va
ser entre els anys 1970-1990 i durant aquestes dècades, ETA va
dur a terme nombrosos atemptats, sent un dels més notoris l'assassinat de
l'almirall Luis Carrero Blanco el 1973, i el atemptat de l'Hipercor.
A Catalunya, ETA, va fer un atemptat de l'Hipercor fou un
l’atemptat que l'organització armada va
fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona
el 19 de juny de 1987, el qual va provocar 21 morts
i 45 ferits. D’aquell atemptat encara ja ciutadans que senten es
seves seqüeles. Un altre dels atemptats sonats, va ser el del primer intent
d'assassinat a José María Aznar, que es va produir en plena campanya
electoral per a les Eleccions Generals d'Espanya del 1996, on
moriria una senyora d'edat avançada i el llavors secretari general del Partit
Popular va sortir il·lès, pel fet que el cotxe estava blindat.
L'Impacte d'ETA
va ser d'un saldo de més de 850 morts i milers de ferits, i la violència
va generar una polarització important al País Basc i Espanya,
enfrontant sectors independentistes amb qui condemnaven la violència.
Un altre dels grups terroristes al País Basc, van ser els Comandos Autònoms Anticapitalistes, que eren una barrejava l'independentisme basc amb un fort component marxista, i va tenir la seva activitat els anys 1978-1985. Operaven de forma independent d'ETA, però compartien objectius en alguns casos i els seus mètodes eren els atemptats i accions violentes en línia amb la guerrilla urbana. autoritats i la detenció dels
.jpg)
Antonio Cubillo i el MPAIAC
A la història contemporània de les Canàries no s'ha registrat l'existència de moviments guerrillers en el sentit tradicional, com els que operen en zones de conflicte armat. Tot i això, han existit organitzacions i moviments polítics que han buscat la independència o l'autonomia de les Illes Canàries des del govern espanyol. Aquestes organitzacions, encara que han realitzat accions de resistència o protestes, no solen classificar-se com a guerrilles en el sentit bèl·lic.
Entre els grups més rellevants de la lluita
independentista canària destaca el Moviment per l'Autodeterminació i la
Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC) fundat el 1964 per
Antonio Cubillo. El MPAIAC, va ser una de les organitzacions
independentistes més importants de les Canàries. Propugnava la Independència
de les Canàries i la creació d'una república socialista. Durant els anys
70, el MPAIAC va arribar a tenir una estació de ràdio, "La
Veu de Canàries Lliure", que transmetia des d'Algèria.
Entre les diverses de les accions de MPAIAC, també
vull comentar la que van col·locar un artefacte explosiu a la seu del Banc de
Biscaia a La Laguna, i l'1 de novembre de 1976, una bomba va explosionar als
afores de Galerías Preciados -avui dia El Corte Inglés- al carrer Mesa i López
de la capital Gran Canària, deixant danys materials i algun ferit lleu, i el febrer de 1977 a Las Palmas de Gran Canària, a prop de la Plaça de la Fira en
allò que era l'antic Govern Civil, un membre del MPAIAC es va acostar a un
vehicle de la Policia, ocupat per sis membres del cos, va llançar una granada
contra el vehicle i va fugir, I tal com recullen les cròniques de l'època, la
magrana no va arribar a entrar dins del vehicle, caient sota aquest i
explosionant
El 1976, Antonio Cubillo, va crear les Forces Armades Guanches, el braç armat del MPAIAC, i el 27 de març de 1977 una explosió d'una bomba casolana en una floristeria de l'Aeroport de Gran Canària va ser el preludi del que seria el desastre aeri més gran de la Història d'Espanya. A l'aire, dos avions Boeing 747 carregats de turistes -un de la KLM holandesa i un altre de la Pa Am americana- varen ser desviats a l'aeroport de Los Rodeos, al Nord de Tenerife, hi van morir 583 persones. És el tercer accident aeri amb major nom de víctimes mortals de la història de l'aviació.
Encara que se li van atribuir certs actes violents,
com la col·locació d'explosius, el seu impacte va ser important. El seu fundador
Antonio Cubillo va patir un atemptat el 1978 que el va deixar
greument ferit, cosa que va debilitar el moviment.
El Congrés Nacional de Canàries (CNC), sorgit
com una evolució del MPAIAC, aquest moviment es va centrar més en
accions polítiques i menys en confrontacions. Va defensar l'autodeterminació i
els drets dels canaris, però la seva influència ha estat més moderada, i durant
els anys 70 i 80 van sorgir petits grups amb fins
independentistes, però el seu abast va ser reduït i les seves accions no van
assolir rellevància històrica significativa.
En general, el moviment independentista canari ha estat girat al voltant de la defensa de la identitat canària i la lluita per més autonomia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada