Després de veure a l'anterior escrit
sobre Catalunya, principalment sobre Terra Lliure, el grup d'Acció Nacionalista
(GAN), Caliu i Front Patriòtic Català (FPC), passo a la informació dels grups a
Galícia i Andalusia.
El Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL),
d'ideologia anarquista i antifranquista, es va fundar a principis de l'any 70.
Aquest grup, que operava a Catalunya i altres regions, es dedicava
principalment a atracaments a bancs per finançar la seva activitat política i
donar suport a moviments obrers. El seu membre destacat va ser Salvador Puig
Antich, un dels seus integrants, es va convertir en un símbol de la
resistència antifranquista després de ser executat el 1974.
Exèrcit Popular Català (EPOCA), d'Ideologia Independentisme i lluita armada. Grup de curta durada, realitzava accions armades amb objectius independentistes abans de ser desarticulat, i Bandera Roja d'ideologia marxista-leninista, i les seves activitats, encara que no era estrictament un grup guerriller, va ser una organització política activa a la resistència antifranquista, que defensava la revolució socialista a Catalunya.
A Galícia, la Resistència Galega (RG) és
un grup de la Resistència Galega clandestí de caràcter independentista
gallec que promou la separació de Galícia de la resta d'Espanya. Va sorgir a
partir de la dècada de 2000 i ha estat vinculat a accions violentes, com
la col·locació d'explosius i actes de sabotatge, i En els darrers anys, les
autoritats han dut a terme nombroses operacions contra els seus membres, cosa
que n'ha reduït significativament activitat.
Abans de Resistència Galega, van existir altres
col·lectius d'ideologia similar, com a Exèrcit Guerrilheiro do Povo
Galego Ceive (EGPGC), que va estar actiu als anys 80 i 90. Aquest
grup també va dur a terme accions violentes de caràcter independentista, com a
atemptats amb explosius.
A Andalusia, no s'han registrat històricament
grups terroristes organitzats i actius de manera significativa com en altres
regions d'Espanya (per exemple, ETA al País Basc o els
GRAPO a nivell nacional). Tot i això, hi ha alguns contextos i moviments
que podrien esmentar-se en relació amb accions violentes o radicalismes menors,
encara que no arriben a la categoria de "terrorisme" de manera
formalitzada.
Andalusia va tenir un paper destacat en els moviments
anarquistes i sindicalistes durant els segles XIX i XX, particularment a
zones rurals amb fortes desigualtats econòmiques. Encara que aquests moviments
lluitaven principalment per drets laborals i reformes socials, de vegades es
van produir episodis violents com atemptats individuals o accions directes. Les
seves accions van ser més freqüents durant l'època de la Segona República
Espanyola i la Guerra Civil (1936-1939) però no es poden considerar
terrorisme en el sentit contemporani, ja que no hi havia un objectiu sistemàtic
de desestabilitzar l'Estat mitjançant el terror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada