Defensem-nos, per una Societat Justa, Lliure i Igualitària.

 Us presento un escrit amb to combatiu, compromès i carregat de consciència crítica, amb una mirada d’esquerres i transformadora sobre els temes que avui travessen a la nostra societat. 

Vivim temps convulsos. Temps d'incertesa, però també d'oportunitats. 

Ens volen fer creure que no hi ha alternativa, que el món és com és, i que no el podem canviar, però nosaltres sabem que això és mentida. 

Sabem que cada crisi, cada retallada, cada desnonament, cada guerra i cada llei injusta són fruit d’un sistema que prioritza el benefici d’uns pocs per sobre de la vida de la majoria.

És per això que avui, més que mai, necessitem aixecar la veu, organitzar-nos com a poble i construir alternatives. Alternatives que posin les persones i el planeta al centre.

Parlem clar. L’habitatge ha deixat de ser un dret i s’ha convertit en una mercaderia en mans de fons voltors, bancs i especuladors. Les ciutats expulsen la gent treballadora mentre els pisos buits s’acumulen en mans d’uns quants. Cal dir-ho sense embuts, o posem fre a l’especulació o mai viurem amb dignitat.

Necessitem lloguers assequibles, un parc públic d’habitatge fort i valent, i aturar immediatament els desnonaments sense alternativa.

I què passa amb la treball? i Amb els salaris de misèria? Amb la precarietat que ens condemna a viure amb por de no arribar a final de mes?

Treballar ha de ser sinònim de viure, no de sobreviure. La lluita per unes condicions laborals dignes, per la reducció de la jornada, per la fi dels contractes escombraria i per unes Pensions Públiques garantides no és una lluita del passat, és una urgència del present.

Mentrestant, les retallades i les privatitzacions ens estant destrossant uns Serveis Socials que haurien de ser Universals, Gratuïts i de Qualitat. La Sanitat, Educació, i la atenció a la Dependència, cures,  no te que ser un negoci, són drets, i la seva defensa ha de ser el primer deure de qualsevol societat decent.

Parlem també del Feminisme. L’opressió patriarcal no és cap “problema menor” ni una qüestió simbòlica, és estructural. No hi ha justícia social sense feminisme. No hi ha democràcia real si les dones continuen sent discriminades, assassinades, i invisibilitzades o explotades. La lluita feminista és la lluita per una vida lliure, per totes i per a totes.

També tenim que dir ben alt i clar. Que les Migracions no són cap amenaça, són la resposta de milions de persones a un món globalitzat per les guerres, les desigualtats i el canvi climàtic que ha creat el capitalisme. Els drets humans no tenen fronteres. Les persones migrades són part de la nostra classe, no el nostre enemic. Contra el racisme institucional, papers per a tothom. Contra el feixisme que creix aprofitant la por, memòria i resistència antifeixista.

I no, no oblidem que cada guerra té amos. Darrere de cada bombardeig hi ha interessos econòmics, geoestratègics i imperialistes. Nosaltres, fills i filles d’una Europa que ha patit masses guerres, diem ben fort:  NO a la GUERRA,  no al militarisme, no als interessos de l’OTAN, no al feixisme armat, perquè volem un món en PAU, volem un món on la diversitat sigui riquesa, on ningú no hagi de demanar permís per viure.

La llibertat religiosa no pot ser coartada ni per la por ni per l’odi. Tota creença o absència de creença mereix respecte sempre que no vulneri els drets dels altres. Voldria una societat on la Cultura i l’Educació, sigui d’accés Universal, i no luxe. Sense Cultura i Educació, no hi ha pensament crític, sense Cultura no hi ha democràcia. Defenso la Cultura Pública, Lliure, Arrelada i Emancipadora.

I sabem, que tot això no se arregla sol. Cal que lluitem i ens  organitzen, tornar als barris, als centres de treball, als sindicats, als moviments socials, als cercles de debat, i als col·lectius en general. Perquè només el poble salva el poble.

La història no està escrita. Cada dia, amb cada decisió, amb cada vot, amb cada acte de solidaritat o de rebel·lia, estem decidint el futur. Jo no voldria un futur de por, d’individualisme i misèria. Vull un futur d’igualtat, de justícia, de llibertat i de pau.

Perquè SI, un altre món és possible.

Visca la lluita de la classe treballadora!
Visca el feminisme!
Visca la solidaritat entre pobles!
Visca la pau!
Visca la revolució democràtica i social!