El reconeixement implícit de la sobirania del Marroc sobre aquest territori ocupat, per part del president Pedro Sánchez, suposa una traïció històrica al poble sahrauí i una violació flagrant del dret internacional.
Desprès de la reunió del dijous passat dia 17 d'abril entre
els ministres d'Exteriors d'Espanya i el Marroc, José Manuel Albares i Naser
Burita, continua provocant reaccions de desencís i protesta entre els partits
que han donat suport fins ara al Govern de Pedro Sánchez, i des del meu punt de
vista i compromès amb la justícia internacional, la pau i els drets humans, vull
expressar la meva més ferma condemna a
la política exterior del Govern de l’Estat espanyol en relació amb el Sàhara
Occidental.
El Sàhara Occidental continua sent, segons les Nacions
Unides, un territori pendent de descolonització. El poble sahrauí té
reconegut el dret a l’autodeterminació, un dret que ha estat
sistemàticament ignorat per la comunitat internacional, i particularment pel Regne
del Marroc, que ocupa militarment el territori des de 1975. El
referèndum d’autodeterminació promès mai no s’ha celebrat, i la repressió, les
detencions arbitràries, la tortura i la persecució sistemàtica de la
dissidència són la norma sota l’ocupació marroquina.
En aquest context, El 18 de març de 2022, el
president Pedro Sánchez, en nom del Govern espanyol, va enviar una carta
al rei Mohamed VI del Marroc, donant suport i en què afirmava
que la proposta d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental és “la
base més seriosa, realista i creïble per a la resolució del conflicte”.
Aquesta declaració representa un canvi radical respecte a la posició
històrica d’Espanya com a potència administradora del
territori i una traïció al poble sahrauí, al qual Espanya deu
una responsabilitat històrica, política i moral.
Una postura històrica d’Espanya que, si bé
sovint ha estat ambigua i còmplice, mantenia com a mínim el respecte formal a
les resolucions de l’ONU.
Amb aquest acte de submissió als interessos
geoestratègics i comercials del Marroc —especialment en matèria de control
migratori, pesca i energia—, el Govern del PSOE-Sumar ha
deixat enrere tota pretensió de lideratge ètic i solidari. Ha abandonat al seu
destí un poble amb el qual Espanya té una responsabilitat històrica
ineludible com a potència administradora.
.webp)
Des d’aquest espai, voldria expressar la meva més
rotunda condemna a la política exterior del Govern espanyol en relació amb el
conflicte del Sàhara Occidental, i denunciar la deriva autoritària i
geoestratègica d’un executiu que ha abandonat de facto el poble sahrauí,
aliant-se amb el règim repressiu del Regne del Marroc i vulnerant flagrantment
el dret internacional.
Antecedents i context històric
El Sàhara Occidental fou una colònia espanyola fins al
1975. Aquell any, sota pressió internacional i enmig de l’agonia final del
franquisme, el Govern espanyol va signar els Acords de Madrid, que van
transferir de manera il·legal l’administració del territori al Marroc i
Mauritània. Aquesta cessió va ser condemnada per la comunitat internacional i
mai no ha estat reconeguda per cap instància jurídica internacional.
Des de llavors, el Marroc ha ocupat militarment el
territori sahrauí, mentre el Front Polisario, reconegut per l’ONU com a legítim
representant del poble sahrauí, manté la lluita per la independència. L’any
1991 es va establir un alto el foc mitjançant la mediació de les Nacions
Unides, amb la promesa de realitzar un referèndum d’autodeterminació.
Aquesta consulta, però, mai no s’ha dut a terme, principalment per
l’obstruccionisme del Marroc i la inacció de la comunitat internacional.
Mentrestant, milers de persones viuen des de fa més de
40 anys en camps de refugiats a Tindouf (Algèria), mentre dins del territori
ocupat el règim marroquí manté una política de repressió sistemàtica,
vigilància, empresonaments i desaparicions.
El gir de Pedro Sánchez a la submissió
als interessos marroquins
La carta enviada pel president Sánchez constitueix una
capitulació diplomàtica als interessos del Marroc, en un context marcat
pel xantatge migratori, la utilització política dels menors i les pressions
sobre Ceuta i Melilla. Aquest gir no només s’ha fet sense debat parlamentari ni
consens dins del mateix Govern de coalició, sinó que suposa una ruptura amb la
legalitat internacional i amb els drets legítims del poble sahrauí.
Aquest acostament al règim de Rabat es basa en
criteris mercantilistes i geoestratègics: control de fluxos migratoris,
explotació pesquera, infraestructures energètiques, així com la cooperació en
matèria de seguretat. Res d’això pot justificar la vulneració dels drets
fonamentals d’un poble ocupat.
El poble sahrauí no està sol. Des de l’esquerra transformadora, no deixarem de denunciar la injustícia i de fer costat a la lluita legítima per la llibertat i la dignitat del Sàhara Occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada