Demà dia 7, es commemora el 31è aniversari del genocidi perpetrat a Ruanda entre abril i juliol de 1994 per part de faccions d'hutus contra els tutsis i hutus moderats. S'utilitzaren com a armes objectes quotidians, com matxets, bats de beisbol i similars. L'avió en què viatjava el president Habyarimana va ser enderrocat el 6 d'abril.
Va ser un dels episodis més tràgics de la història i un dels grans crims de lesa humanitat que hi ha en les últimes dècades i on van perdre la vida prop de 800.000 mil persones i tot motivat per conflictes ètnics. El genocidi també va deixar milions de desplaçats i ferides profundes en el teixit social ruandès, encara que el país ha avançat significativament cap a la reconciliació i el desenvolupament des de llavors. La matança va ser un intent d'extermini de la població minoritària dels tutsi i es calcula que aproximadament el 70% van morir.
En sordina, les responsabilitats de les potències
europees i de l'ONU per la seva passivitat, complicitat voluntària o
involuntària i el seu menyspreu dissimulat pel patiment evitable dels que no
són blancs.
Va ser organitzat meticulosament. Es van redactar
llistes dels opositors al govern que van ser lliurades a les milícies hutus,
que van sortir a matar els pobladors tutsis juntament amb totes les seves
famílies.
Durant els tres mesos següents, veïns van matar altres
veïns i fins i tot hi va haver marits que van matar les seves esposes tutsis,
dient que, si es negaven, serien ells els que moririen que els ruandesos solien
guardar a casa seva. Milers de dones tutsis van ser segrestades i mantingudes
com a esclaves sexuals.
Ruanda sempre ha estat una societat estrictament
controlada, organitzada com una piràmide des de cada districte fins al cim del
govern.
El llavors partit governant, el Moviment Republicà
Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament (MRND), tenia una ala
juvenil que es va transformar en múltiples milícies per dur a terme la massacre
de tutsi i els van donar armes i llistes d'objectius als grups
locals, que sabien exactament on trobar les víctimes.
Els extremistes hutus van crear una emissora de
ràdio, Ràdio Televisió Lliure de les Mil Colines (RTML), i diaris que
feien circular propaganda i discursos d'odi contra els tutsis, instant
la gent a "eliminar les paneroles", és a dir, matar els tutsis i es llegien per la ràdio els noms de persones destacades que serien
assassinades, i fins i tot sacerdots i monges van ser posteriorment
condemnats per matar persones, incloses algunes que van buscar refugi a
esglésies.
L'ONU i Bèlgica tenien forces a Ruanda,
però la missió de l'ONU no va rebre l'ordre d'aturar la matança. El fet,
que va ser transmès per la televisió nord-americana davant la indignació
nacional, va conduir que Washington es mostrés decidit a no
involucrar-se en un altre conflicte africà, així que els nord-americans
no van intervenir a Ruanda.
Per la seva banda els belgues i les forces de
pau de l'ONU es van retirar de Ruanda després que 10 soldats
belgues morissin a la matança, i els francesos, aliats del govern hutu,
van enviar una força especial per evacuar els seus ciutadans i després van
establir una zona suposadament segura, però van ser acusats de no fer prou per
aturar la matança.
RUANDA envaeix el CONGO
El conflicte a la República Democràtica del Congo
pot ser la guerra més sagnant del SEGLE XXI, quan Rebels del Moviment
23 de Març (M23) recolzats per Ruanda van envair Bukavu, ciutat
clau a l'est del país.
A primer d’aquest any, rebels recolzats per Ruanda
van arribar al centre de la segona ciutat més gran de l'est de la República
Democràtica del Congo, Bukavu, i van prendre el control de l'oficina
administrativa de la província de Kivu Sud després de poca resistència
de les forces governamentals, moltes de les quals van fugir de l'avenç dels
rebels.
Els rebels del M23 són els més destacats dels més
de 100 grups armats que competeixen pel control de l'est de la República
Democràtica del Congo, ric en minerals, i tenen el suport d'uns 4.000
soldats de la veïna Ruanda, segons l'ONU.
No estava clar si els rebels havien pres el control decisiu de la ciutat d'uns 1,3 milions d'habitants. La seva presència al centre de Bukavu suposa una expansió sense precedents de l'abast dels rebels en els seus anys de lluita amb les forces congoleses. mira posada al poder polític.
FI de la guerra amb acord de PAU a
QATAR
Ruanda i Congo es comprometen a un
alto el foc “immediat i incondicional” en el conflicte que els
enfronta i els presidents dels dos països acorden mantenir converses de pau a Qatar.
Els presidents de la República Democràtica del
Congo (RDC) i de Ruanda, Félix Tshisekedi i Paul Kagame, respectivament,
es van reunir a Doha, capital de Qatar, i es van comprometre a
impulsar “un alto el foc immediat i incondicional” en el
conflicte que enfronta els dos països al nord-est de la meitat, la primera, de
l'emir qatarià, Tamim bin Hamad Al Thani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada