Visca el Primer de Maig. Visca la República dels Treballadors i les Treballadores.

 EL TREBALL ÉS SOBIRANIA.  EL POBLE ÉS REPÚBLICA.

Aquest 1 de Maig, contra l'explotació neoliberal i la dictadura del capital.
El capitalisme ens condemna a la precarietat, a la desigualtat i la submissió.
Només el poble organitzat pot construir una República del Treball, de la Justícia Social i per la Vida en dignitat.

Amb motiu de la propera Diada Internacional dels Treballadors i Treballadores, milers de persones de Catalunya i arreu de l’Estat, reivindicaren els drets laborals, socials i nacionals en un context marcat per la precarietat estructural, l’augment del cost de la vida i la submissió de la democràcia als dictats del capital financer.

Aquest 1 de Maig, fem una Crida contra l’Explotació Neoliberal i l’Abús del Capital. Des dels moviments socials, polítics i republicans alcem una consigna clara:  "El treball és sobirania. El poble és República. El capitalisme és explotació."

La realitat del món laboral. La Precarietat i la Submissió.

Mentre el discurs oficial celebra la caiguda de l’atur i l’augment del PIB, la realitat quotidiana de milers de treballadors i treballadores és una altra. Sous de misèria, lloguers desorbitats, feines temporals sense drets, jornades de 10 hores, falsos autònoms i una joventut condemnada a l’emigració.

Segons dades recents de l’Observatori del Treball (OT), un 36% dels contractes signats a Catalunya durant el primer trimestre de 2025 són a temps parcial i gairebé un 50% tenen una durada inferior a sis mesos. L’explotació s’ha tornat sistèmica, legalitzada, normalitzada.

"Això no és progrés. Això és esclavatge modern en mans d’un capitalisme post democràtic.", del  neoliberalisme, i de la dictadura del capital.

L’1 de Maig d’enguany tindria que posar també l’accent en la crítica al model econòmic global, amb un neoliberalisme que ha deixat de ser una teoria per convertir-se en una realitat tangible i devastadora. La privatització de Serveis Públics, submissió dels governs a les agències de qualificació, externalitzacions, fusions bancàries i una Unió Europea que esdevé cada dia més una gàbia des de  les forces de l’esquerra transformadora denuncien que la reforma laboral del PSOE i Sumar ha estat cosmètica, mentre es mantenen els mecanismes d’explotació estructural. “S’ha consolidat la reforma del PP amb retocs”.

ELS IMMIGRANTS TAMBÉ FAN GIRAR EL MÓN.

Els Immigrants.  Classe treballadora, i una sola lluita.

La classe treballadora no té color. La lluita és comuna. Els drets laborals no poden ser privilegis per a alguns, han de ser universals. El sindicalisme combatiu, les organitzacions de base, partits polítics i els moviments socials tenen el deure d'incloure i defensar la causa migrant com a part inseparable de la  lluita obrera. No hi ha llibertat laboral, ni justícia social, mentre hi hagi treballadors sense drets per culpa del seu origen.

Racisme institucional i hipocresia política

El sistema és cínic: necessita mà d’obra barata, però criminalitza els qui la proporcionen. La Llei d’Estrangeria manté milers de persones atrapades en la precarietat, amb obstacles administratius que els condemnen a la irregularitat.

I mentre això passa, les grans empreses s’enriqueixen amb el treball de persones sense drets. La hipocresia és brutal. Sense immigrants, molts sectors s’aturarien. Però en lloc de reconèixer-los com a treballadors amb drets, se’ls manté com a "il·legals".

Un futur per construir plegats, amb una societat on cap treballador sigui explotat pel seu origen, que s’elimini la Llei d’Estrangeria, es regularitzin totes les persones migrants. es garanteixi el dret a vot i participació política, i es reconeguin els drets laborals i socials de totes les persones. Perquè el Primer de Maig és també seu. Perquè sense els immigrants, no hi ha feina, ni economia, ni futur.

En aquest 1r de maig, no només commemorem les lluites obreres del passat. També alcem la veu per aquells que avui, en ple segle XXI, continuen treballant en condicions precàries, invisibles i explotades: les persones immigrants.

Sense papers però amb feina.

Les persones migrants són una part fonamental del teixit productiu de Catalunya i d'arreu de l'Estat. Recullen fruita, netegen oficines, cuiden la gent gran, treballen a la construcció, en el transport, en la restauració... Fan feines essencials, però sovint sense drets.

Treballen en condicions laborals que molts rebutgen. Jornades eternes, sous miserables, cap contracte, cap seguretat,  i encara tenen por que la policia els detingui per no tenir "els papers en regla".

La República com a horitzó emancipador.

Més enllà de les consignes habituals, enguany el clam tindria que ser republicà prendre mes protagonisme. Per a sectors cada cop més amplis de les esquerres rupturistes, la defensa dels drets laborals no es pot desvincular de la lluita per una transformació profunda del règim polític i econòmic. L’objectiu. Una República dels Treballadors i les Treballadores, on la propietat, la producció i el benestar siguin col·lectius, i no instruments en mans d’una minoria oligàrquica.