Avui, Dia Internacional de la Democràcia.

 Com  demòcrata i d'esquerres, avui tinc l'oportunitat de dir alt i clar:

Sense justícia social, no hi ha democràcia!.  

Més participació, i menys oligarquia!.  

Els drets no es negociïn, es garanteixen!. 

No a la guerra, sí a la democràcia dels pobles!. i la 

Democràcia radical, és ecologista i internacionalista.

Avui, Dia Internacional de la Democràcia, alcem la veu des de l’esquerra crítica i transformadora per recordar que la democràcia no és només un calendari electoral, ni un ritual buit cada quatre anys. La democràcia és participació viva, és sobirania popular real, és la capacitat col·lectiva de decidir sobre les nostres vides i el futur de les nostres comunitats.

Massa sovint, els poders econòmics, les institucions financeres internacionals i els governs sotmesos als interessos de les grans corporacions han segrestat la democràcia, han convertit la política en un mercat i els ciutadans en simples espectadors. Es parla de democràcia mentre s’apliquen retallades, es privatitzen serveis essencials i es destrueixen drets laborals, es parla de democràcia mentre milions de persones viuen en la pobresa, mentre els migrants són criminalitzats i mentre les guerres i els rearmaments decideixen per sobre dels pobles.

I afirmo, no hi ha democràcia sense justícia social. No hi ha democràcia si la sanitat, l’educació i l’habitatge són privilegis i no drets universals. No hi ha democràcia si el poder financer dicta lleis i si les portes giratòries converteixen els càrrecs públics en simples trampolins cap a consells d’administració, i no hi ha democràcia si les dones, les persones LGTBIQ+, els migrants i els pobles indígenes continuen patint discriminació i violència.

El 15 de setembre ha de ser un crit i un recordatori. Que la democràcia només és autèntica quan es construeix des de baix, amb els moviments socials, amb la força de la classe treballadora, amb la veu de la joventut que exigeix futur, amb la lluita feminista i ecologista, amb les comunitats que reclamen sobirania davant els imperis i les oligarquies.

Reivindiquem una democràcia radical i participativa, on la ciutadania tingui la capacitat de decidir no només qui governa, sinó també com es distribueixen les riqueses, com es gestionen els recursos naturals, com s’enfronta la crisi climàtica i com es construeix la pau al món.

Avui diem amb força, que cap empresa i cap banc tingui més poder que un Parlament. Que els drets col·lectius passin per davant dels interessos privats. Que la democràcia no es mesuri en PIB, sinó en llibertat, igualtat i fraternitat, i que la solidaritat entre pobles sigui l’eix d’una nova política internacional, allunyada de la guerra i del colonialisme econòmic.

En aquest Dia Internacional de la Democràcia, no celebrem una conquesta acabada, sinó que reivindiquem una lluita oberta. La democràcia real encara està per construir i és responsabilitat de totes i tots fer-la possible.

I SI QUE ES POT