Salvador Allende. Màrtir Universal de la Democràcia, del Socialisme, i líder que encara ens guia a l’Esquerra mundial.

 Aquest 11 de setembre, en el món de l’Esquerra Social, Laboral i Política commemorem l’aniversari de la mort d’una de les figures més emblemàtiques del segle XX.  Salvador Allende Gossens, president de Xile entre 1970 i 1973, màrtir de la democràcia i símbol de la lluita per un socialisme amb llibertat. La seva figura, lluny d’apagar-se amb la violència del cop d’estat que va acabar amb la seva vida, continua inspirant-nos a Moviments Socials, Sindicats, Partits i Joves que creiem en la possibilitat d’una Societat més Justa. 

Salvador Allende

Salvador Allende, metge de formació i militant socialista (des de la seva joventut), va arribar a la presidència de Xile el 4 de setembre de 1970 com a candidat de la coalició d’esquerres Unitat Popular. El seu triomf va ser històric, i per primera vegada un president obertament marxista arribava al poder per la via electoral en un país amb tradició democràtica consolidada.

Amb el suport de Comunistes, Socialistes, Radicals i Moviments Cristians d’Esquerra, Allende va encarnar l’esperança d’una via xilena al socialisme, sense renunciar a les llibertats polítiques i respectant les institucions republicanes. El seu programa estava centrat en la redistribució de la riquesa, la nacionalització dels recursos naturals i una profunda reforma social que situava a la dignitat humana per damunt dels interessos econòmics.

Durant el seu breu però intens mandat, Allende va impulsar grans reformes i mesures que van transformar la societat xilena. Va nacionalitzar el negoci  del coure. El  “salar de Xile”, com ell mateix l’anomenava, va passar a mans de l’Estat. Aquesta mesura va ser àmpliament celebrada pel poble i fins i tot aprovada pel Congrés de forma unànime. Va iniciar la Reforma Agrària,  es van redistribuir terres a milers de camperols, buscant acabar amb el latifundi i donar protagonisme al treballador rural. Va engegar polítiques socials, i es van implementar programes d’alimentació infantil (com el famós got de llet diari), augment de salaris, millora en l’accés a la Salut i l’Educació Pública, i va gestionar un control obrer i participació social en moltes fàbriques i empreses que van passar a ser gestionades amb participació dels treballadors, demostrant que l’economia podia funcionar sota criteris de justícia social.

Aquestes mesures van fer créixer la popularitat d’Allende entre la classe obrera i les comunitats més pobres, però alhora van encendre l’hostilitat de les classes altes, de sectors de la democràcia cristiana i, sobretot, dels Estats Units, que van veure en el seu govern una amenaça al seu domini a Amèrica Llatina.

Els arxius desclassificats han confirmat el que ja era evident i que  l’administració de Richard Nixon i la CIA van desplegar un setge econòmic i una  estratègia de desestabilització per fer “grinyolar l’economia xilena”. Embargaments, pressions sobre organismes internacionals i finançament d’opositors van crear un clima de tensió constant.

Malgrat això, Allende es va mantenir ferm en la seva aposta pel socialisme democràtic. La seva veu i els discursos radiats des del Palau de La Moneda, ressonava com un clam d’esperança i resistència: “Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica”.

L’11 de setembre de 1973, les Forces Armades, liderades per Augusto Pinochet i amb el suport logístic i polític dels Estats Units, van bombardejar el Palau de La Moneda. Allende, envoltat d’un petit grup de lleials, va decidir resistir fins al final. Aquell dia, el president va pronunciar el seu últim discurs per ràdio, un missatge d’esperança per al futur, tot i que ell ja sabia que no sobreviuria.

La seva mort —defensant la legitimitat del seu mandat i rebutjant rendir-se als colpistes— el va convertir en Màrtir Universal de la Democràcia i del Socialisme. Amb ell no només caigué un govern, sinó també un somni que va ser reprimit per 17 anys de dictadura militar.

Més de cinquanta anys després, Salvador Allende continua sent referent i guia de l’esquerra mundial. La seva aposta per un camí propi, allunyat tant del capitalisme salvatge com de l’autoritarisme burocràtic, inspira avui els debats sobre la transició ecològica, la sobirania dels pobles i la necessitat de noves formes de democràcia social.

A Amèrica Llatina, la seva figura és reivindicada per governs progressistes i moviments socials que veuen en ell el precedent d’una lluita més àmplia per la dignitat. A Europa, la seva memòria continua viva entre sindicats, partits i col·lectius que associem la seva figura a la coherència política i la fidelitat al poble.

 Aquest 11 de setembre, el seu rostre i la seva veu tornara a ressonar no sols a Xile, sinó arreu del món. Allende va caure sota les bombes, però el seu llegat encara  sobreviu, i com a líder, màrtir, referent i guia, seguim recordant-nos que

“la història és nostra i la fan els pobles”.