En commemoració de la Diada (de demá), faig un repàs del que va ser el primer 11 de Setembre a Girona i els actes programats per aquest 2025.
La primera celebració de la Diada a Girona va tenir lloc l'11 de setembre del 1976, organitzada per l'Assemblea Democràtica de Girona. Aquest esdeveniment va marcar una fita a la història del moviment independentista català, ja que va ser la primera vegada que es va celebrar a la llum del dia després de 40 anys de repressió franquista. La Diada es va dur a terme a l'estadi del G.E.i E.G. de la Devesa, on van participar destacats líders del catalanisme locals com Salvador Sunyer i Narcís Jordi Aragó i es va fer una actuació musical hi van actuar Maria Dolors Lafitte, el grup Indika i la cobla Ciutat de Girona amb una assistència entre 2.000 i 3.000 persones, predominantment jovent.
Aquest esdeveniment va ser un símbol de resistència
històrica i es va convertir en un esdeveniment central per a la mobilització
ciutadana al nord de Catalunya i va significar el retorn
públic de la Diada després del franquisme i
l’apostament per realitzar-lo “a la llum del dia”, en un
espai públic i amb caràcter multitudinari, tot just 1 any després
de la mort de Franco (1975).
Aquesta commemoració va marcar un moment clau en la recuperació de la memòria col·lectiva i de la identitat nacional a Girona, just en la fase inicial de la transició democràtica espanyola i per a molts gironins, va ser un acte simbòlic i carregat de significat i una mostra de valentia i de recuperació de drets civils i culturals després d’una dècada d’exili i silenci imposat i evidenciar la voluntat de normalitzar i reivindicar aquesta data com arrel nacional.
El primer 11 de setembre a Girona es va fer el 1976 a
l’estadi del G.E.i E.G. de la Devesa, va ser la Diada de el despertar. Era la
primera vegada després del franquisme que es commemorava la Diada a la llum del
dia. Hi van assistir entre 2.000 i 3.000 persones, amb parlaments, música i
sardanes. Aquell acte va simbolitzar la recuperació pública de la memòria
col·lectiva catalana a la ciutat, mentre que els finals dels 70 i primers 80
van ser les Diades de la consolidació.
Amb la transició, la Diada es va convertir en un
esdeveniment anual a Girona. Cada any guanyava més assistència i contingut
polític, amb presència de partits emergents, sindicats i moviments socials. Les
reivindicacions giraven entorn de l’amnistia, l’autogovern i la recuperació de
l’Estatut de 1932. Entre el 1980-1990, la DIADA ES VA institucionalitzar desprès de la creació
de la Generalitat restaurada i la normalització democràtica, la Diada va passar
a tenir també un caràcter institucional. A Girona s’alternaven els actes
oficials (hissada de bandera, ofrenes florals al monument a Rafael Casanova,
concerts i activitats culturals) amb manifestacions populars, sovint més
reivindicatives, organitzades per entitats sobiranistes i moviments socials.
En els anys 2000, es varen celebrar
les Diades de la pluralitat i tensió. Durant la primera dècada del segle
XXI, la Diada a Girona reflectia el pluralisme polític: per una banda, les
institucions organitzaven actes solemnes; per l’altra, entitats com Òmnium
Cultural, Casals Independentistes i plataformes ciutadanes organitzaven marxes
i concentracions. L’aprovació i posterior retallada de l’Estatut (2006 i 2010)
va provocar un augment de la participació i un gir més independentista, i entre
el 2012-2017, les Dades varen tenir un cicle sobiranista
A partir del 2012, Girona es va convertir en un dels
epicentres del moviment independentista. Les grans mobilitzacions de l’ANC i
Òmnium també van arrelar fort a la ciutat. Milers de persones sortien al carrer
cada 11 de setembre, omplint la Devesa, les places i les manifestacions
unitàries. El clam pel dret a decidir i la independència va marcar aquests
anys, fins a arribar al referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Des de el 2017
en endavant les Diades varem ser de resistència i record, i amb mobilitzacions
massives i procés sobiranista.
Després del referèndum i la repressió de l’Estat, les
Diades a Girona han tingut un doble vessant: institucional (amb actes de record
i ofrenes florals) i de protesta (mobilitzacions per la llibertat dels presos
polítics i exiliats). La ciutat continua sent un focus actiu de reivindicació
sobiranista, però també un espai on es manté viva la memòria d’aquell primer 11
de setembre del 1976.
I demá a Girona es manté la tradició amb actes
institucionals i mobilitzacions socials, recordant el passat i mirant cap al
futur.
La Diada de 2025, Girona acollirà una gran
manifestació que connectarà la Plaça de Catalunya amb els Jardins de la Devesa
en una jornada marcada per la reivindicació i la memòria històrica
La Diada Nacional de Catalunya 2025, com cada 11 de
setembre, tornarà a omplir carrers i places de tot el territori amb actes
institucionals, culturals i reivindicatius. Aquest any, el moviment
independentista ha decidit repetir la fórmula de la mobilització
descentralitzada, convocant manifestacions simultànies a Barcelona, Girona i Tortosa.
A Girona, la marxa promet ésser un dels escenaris
centrals de la jornada, amb la participació de milers de ciutadans arribats de
diferents comarques. Més enllà de la manifestació, la jornada de l'11 de
setembre estarà marcada per actes institucionals, ofrenes florals i activitats
culturals que tindran lloc tant a Girona com a la resta del territori català. A
Girona, s’espera una gran participació que convertirà la ciutat en un dels
principals focus de la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada