Avui escric sobre la immigració, perquè demà, dimarts, 23 de setembre es debatrà en el Congrés del Diputats, el primer debat i votació de la iniciativa que Junts i el PSOE acordessin la llei per delegar les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Massa sovint es fan debats sobre la immigració des de la por o des del discurs de l’odi i alimentant la idea que les persones migrades són una amenaça, un problema, una càrrega per a les societats acollidores, però la realitat és ben diferent, la immigració és una oportunitat col·lectiva per transformar la societat en clau de justícia, solidaritat i progrés.
La immigració ha esdevingut, al llarg de la
història, una força transformadora. Des de les grans migracions humanes en
temps antics fins als moviments actuals de persones que travessen fronteres
buscant dignitat, la mobilitat humana sempre ha estat un gran debat i motor de
canvi. No és només una qüestió demogràfica, sinó cultural, econòmica, social
i política.
Els col·lectius migrants han estat i són protagonistes
de lluites laborals, socials i polítiques. A les manifestacions contra el
racisme, en la defensa dels drets de les treballadores de la llar, en la
denúncia de les morts al Mediterrani, hi trobem sempre la veu i la presència
d’aquells que pateixen la frontera en primera persona, pro de masses vegades el
discurs de l’odi.
La participació activa de les persones migrades ens
interpel·la com a societat, o bé acceptem viure en un règim d’apartheid
social, o bé assumim que la igualtat no té fronteres. Transformar la societat
des de la immigració vol dir també que els migrants no siguin només
receptors de caritat, sinó subjectes polítics amb veu pròpia.
Per avançar cap a una societat realment transformada,
cal replantejar la idea mateixa de ciutadania. Per què una persona que
viu, treballa i contribueix a una comunitat no ha de tenir els mateixos drets
polítics i socials que qualsevol altre?
La regularització massiva de persones migrants,
el dret a vot, l’accés universal a serveis públics, la protecció davant
l’explotació són mesures concretes que transformen no només la vida de les
persones migrades, sinó el conjunt de la societat. Una societat amb més drets
per a tothom és una societat més justa i cohesionada.
La força transformadora de la convivència quotidiana no
es dóna només a les grans institucions, sinó també als barris, a les escoles, a
les places. Allà on infants de diferents orígens juguen junts, allà on veïnes
de cultures diverses comparteixen preocupacions i lluites, allà es construeix
la nova societat. Amb aquestes experiències quotidianes, sovint invisibles, trenquen
estereotips i desmunten discursos d’odi. És en el contacte diari on s’aprèn
que la diferència no és amenaça, sinó una oportunitat per créixer
col·lectivament.
Transformar la societat des de la
immigració
Vivim temps convulsos, marcats per la crisi climàtica,
les guerres i les desigualtats socials. En aquest context, la immigració es
presenta, massa sovint, com un problema. Polítics i mitjans repeteixen fins a
la sacietat discursos de por, d’odi i de control. Però la realitat és tossuda,
la immigració no és cap amenaça. És, en canvi, una força capaç de transformar
profundament les nostres societats.
La mobilitat humana ha estat constant al llarg de la
història. La diferència és que avui les fronteres s’han convertit en murs de
desigualtat. Milions de persones es veuen obligades a deixar la seva terra per
fugir de la pobresa, la guerra o la manca d’oportunitats. No marxen perquè
volen, sinó perquè no tenen alternativa. Aquesta és la primera veritat incòmoda,
la immigració és conseqüència directa d’un sistema global injust.
I, tanmateix, quan arriben a la societat d’acollida,
les persones migrades esdevenen motor econòmic i social. Treballen als camps, a
la construcció, a les cures, als serveis que sostenen la vida. Sense elles,
molts sectors senzillament no funcionarien. Però alhora són les que més
pateixen explotació, racisme i precarietat. Aquí rau la contradicció, volem la
seva mà d’obra, però els neguem drets i ciutadania.
Transformar la societat des de la immigració vol dir
posar fi a aquesta hipocresia. Vol dir reconèixer que els drets no tenen
fronteres i que la igualtat ha de ser real i universal. Una persona que viu,
treballa i contribueix a la comunitat ha de tenir el mateix reconeixement
polític i social que qualsevol altre. La regularització massiva, el dret a vot
i l’accés ple als serveis públics són passos imprescindibles.
Però la transformació no és només legal. És també
cultural. Cada migrant aporta llengua, costums, música, cuina, visions del món.
L’encontre de cultures ens enriqueix, ens obre la ment i ens fa més humans. La
societat del futur serà mestissa o no serà. I això no és una amenaça, sinó una
oportunitat.
A més, les persones migrades no són subjectes passius, i formen part de les lluites socials, lideren mobilitzacions contra el racisme i
en defensa dels drets laborals. La seva veu ens recorda que la democràcia no
pot ser patrimoni d’uns pocs, sinó que ha d’incloure tothom.
En definitiva, la immigració ens obliga a repensar qui som i què volem ser com a societat. Podem triar la via de la por i del tancament, que només porta a més desigualtat i conflicte. O podem triar la via de la solidaritat i la convivència, que transforma les nostres comunitats en espais més justos i cohesionats.
Per això, avui més que mai, cal
afirmar amb claredat:.
Transformar la societat des de la immigració és possible, i és l’únic camí digne per avançar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada