No volia deixar passar les paraules intolerables de Miquel Tellado Secretari General del Partit Popular sobre la seva frase dita al Congrés dels Diputats. No puc passar la indignació que se esta passant i estem passant familiars i propers a les víctimes del franquisme.
Des de la fi de la Guerra Civil Espanyola, milers de
persones romanen enterrades en cunetes, camps, fosses comunes i parets
oblidades, víctimes d’un règim que va imposar el silenci, la por i l’oblit.
Aquestes víctimes no van tenir judici, ni làpida, ni dol oficial. Van
desaparèixer a la força, amb una violència sistemàtica que encara avui, gairebé
un segle després, continua sense rebre una reparació plena.
L'any 2007, sota el govern de José Luis Rodríguez
Zapatero, s’aprovava la Ley de Memoria Histórica, un intent legal de
reconèixer i reparar el patiment de les víctimes del franquisme. La llei obria
la porta a l’exhumació de cadàvers, a la identificació d’assassinats, i a
restituir la dignitat d’aquells que mai van tenir dret a una tomba. Malgrat
això, la seva aplicació ha estat lenta, desigual i constantment qüestionada
pels sectors més conservadors del país.
Encara avui, més de 100.000 persones continuen
desaparegudes en el que és, segons l’ONU, la segona major fossa
comuna d’Europa després de Bòsnia. Aquest fet, que hauria d’unir el país en
una tasca de justícia i memòria, continua sent motiu de divisió política.
El conflicte ha tornat a ressorgir amb força a causa
d’unes paraules pronunciades al Congrés pel Secretari General del PP, Miguel
Tellado, aquets 5 de setembre de 2025.
"Hoy aquí podemos empezar a cavar la fosa donde
reposarán los restos de un Gobierno que nunca debió haber existido."
Aquestes declaracions, han estat durament criticades
per les associacions de víctimes del franquisme. Per a molts, parlar de
"cavar fosses" en un país amb milers de famílies esperant des de fa
dècades recuperar els cossos dels seus éssers estimats, no només és una
manca de sensibilitat, sinó una humiliació directa.
Les associacions memorialistes, com Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) o la Plataforma por la Comisión de la Verdad, han respost amb contundència:
"No es pot fer política sobre la tomba oberta de
milers d’assassinats. La memòria no és patrimoni d’un partit, és un deure
democràtic."
El problema, però, és més profund. Tant el PP com VOX
han votat reiteradament en contra de les lleis de Memòria Democràtica i s’han
oposat a qualsevol mesura que impliqui exhumacions, identificacions o
reconeixement públic a les víctimes de la repressió franquista. Alguns, fins i
tot, continuen equiparant les víctimes de tots dos bàndols, evitant reconèixer
el caràcter sistemàtic i institucional del terror d’estat franquista
durant la postguerra.
Davant aquest panorama, Espanya continua dividida
entre la memòria i l’oblit. La fossa més profunda no és la que s’excava amb
pales, sinó la que separa la veritat de la indiferència. I mentre alguns
fan discursos incendiaris al Congrés, altres segueixen buscant, cada setmana,
els ossos dels seus avis amb una fotografia a la mà i una promesa al cor -no
oblidar mai-.
Aquests comentaris no només són una falta de respecte
a les víctimes, sinó una mostra del menyspreu d’alguns polítics cap a la
memòria democràtica. No es pot fer broma amb les fosses quan encara hi ha
milers de persones desaparegudes.”
També altres veus, com la de l’escriptora Almudena
Grandes (morta el 2021), ja denunciaven anys enrere aquesta mena de
discursos:
“Hi ha una Espanya que prefereix no
saber. Però hi ha una altra que es nega a oblidar.”
Cementiri de Girona en record a la Memòria Històrica.
Una memòria incòmoda, però necessària
i Espanya continua dividida entre els que volen recordar i els que
prefereixen enterrar el passat, literalment i simbòlicament. La Memòria Històrica no és venjança, és justícia. No es tracta de reobrir ferides,
sinó de curar-les amb veritat i reconeixement.
Mentre les institucions fan debats incendiaris, hi ha fills, nets, besnets i amics buscant una os, una prova, un nom. Perquè la dignitat no és ideologia, és un dret humà fonamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada