Els mercats municipals, el cor alimentari dels pobles

Als pobles, petits o grans, els mercats municipals son molt més que un lloc de compra i venda. Són espais comunitaris, punts de trobada i de relació humana, on es combina la confiança entre veïns amb la garantia d’aconseguir aliments frescos a preus populars, accessibles per a tothom.

Quan un mercat municipal obre les portes, no només s’activa la roda de l’economia local, sinó també la vida quotidiana de la comunitat. Pagesos de la rodalia arriben amb cistelles de verdures, fruita de temporada, oli, ous i formatges, pescadors porten la pesca del dia i els ramaders ofereixen carn acabada de preparar. Aquest model curt de distribució evita intermediaris, cosa que redueix costos i fa que els productes siguin més assequibles.

Preus populars i accés a l’alimentació, en temps de crisis econòmiques, els mercats municipals han estat i son un refugi per a les famílies treballadores. Mentre les grans superfícies juguen amb les oscil·lacions dels preus globals i imposen dinàmiques de consum massiu, els mercats locals mantenen un vincle directe amb la producció de proximitat. Això no només assegura qualitat i frescor, sinó que permet que els preus siguin ajustats al poder adquisitiu real de la gent.

Per molts pobles, el mercat és també una eina de sobirania alimentària i garanteix que, més enllà de les modes comercials i dels oligopolis de l’alimentació, la població pugui continuar tenint accés a productes bàsics sense que ningú en quedi exclòs.

Els mercats, son espai de vida comunitària i  no és només un lloc per omplir el cabàs. És un espai social, gent gran que hi va cada setmana a fer tertúlia, famílies que hi passen el matí de dissabte, joves que descobreixen el valor de les receptes tradicionals mentre parlen amb paradistes de tota la vida. Les relacions de confiança que es creen fan que el mercat sigui gairebé una extensió de la plaça del poble, un lloc on es barreja l’economia amb la vida cultural i relacional.

Molts mercats municipals acullen activitats complementàries con fires temàtiques, tallers de cuina, degustacions de productes locals o iniciatives per fomentar la sostenibilitat. Tot plegat reforça la idea que aquests espais són molt més que comerç, són una escola de convivència, solidaritat i coneixement del territori.

Avui, en plena era del consum digital i les grans superfícies, els mercats municipals han d’afrontar el repte de modernitzar-se sense perdre la seva essència. La renovació d’instal·lacions, la incorporació de parades amb nous productes (ecològics, de comerç just, de cuina internacional), o la integració de serveis de venda en línia són formes d’adaptació. Però el més important és mantenir la funció social d’abastir aliments a preus populars, evitant que quedin reduïts a espais albititzats o turístics.

Mercat de la Devesa a Girona

A les ribes del Ter i la Devesa, aquest mercat es realitza els dimarts i dissabtes de cada setmana a la població de Girona.

El mercat de Girona ofereix una de les imatges més representatives del tradicional intercanvi de productes i mercaderies a la ciutat. Les seves parades, disposades linealment, constitueixen un interminable circuit comercial a cel obert, ofereixen des de productes alimentaris com fruites, verdures, fruita seca o embotits fins a articles de regal, complements, roba, calçat, teixits…

Constitueixen un nucli comercial de comerç de proximitat que es complementa amb l’oferta comercial d’aquest tipus. És per aquest motiu que és necessària la conservació i millora permanent d’aquesta activitat.

Entre d’altres motius, es constata la importància del mercat ambulant en la capacitat d’atracció comercial que exerceix sobre els consumidors no tan sols d’àmbit local sinó també supramunicipal, de la mateixa manera que també esdevé un punt d’atracció turístic més de la ciutat. 

             

Els mercats municipals són també espais de comunitat i de vida col·lectiva, llocs de trobada, de memòria i de cultura popular. Per això, defensar-los és defensar el territori, la pagesia i el dret de la gent a viure amb dignitat.

“Sense mercats municipals, quedem a mercè dels oligopolis de l’alimentació. Per això diem clar, menjar no és un luxe, és un dret”, afirmen col·lectius socials i veïnals que reclamen més suport públic a aquests espais.

“Defensem els mercats, defensem la pagesia”

“El poble al mercat, no al supermercat”