En el marc del Dia Internacional
del Periodista que es commemora aquest 8 de setembre, analitzo el paper
que té el periodista a la societat i els reptes que enfronta, en la defensa el
periodisme com a eina de resistència i pilar de la democràcia, amb un to ferm i
compromès.
Aquest 8 de setembre, en el marc del Dia Internacional del Periodista, el món s’atura per homenatjar aquells que, amb una càmera, un micròfon o un bloc de notes, han decidit plantar cara a la foscor. Però aquest 2025, el record pren un to més fosc i dolorós, centenars de periodistes han estat assassinats, principalment en els conflictes armats d’Ucraïna i Palestina, en una ofensiva brutal contra la llibertat d’informació.
Els Periodistes assassinats, i amb la veu silenciada,
a Gaza, des del 7 d’octubre de 2023, s’han comptabilitzat almenys 244
periodistes assassinats. Entre ells, noms com Anas Al-Sharif, reporter
d’Al-Jazeera, que va deixar escrit: “Si aquestes paraules meves us
arriben, sapigueu que Israel ha aconseguit matar-me i silenciar la meva veu”.
La seva mort, com la de molts altres, no ha estat un accident, sinó part d’una
pràctica sistemàtica per evitar que el món conegui el que passa a Palestina.
A Ucraïna, tot i que les xifres són menys
visibles, diversos informadors han perdut la vida cobrint el conflicte,
atrapats entre bombes, propaganda i censura. El periodisme de guerra, que
hauria de ser una finestra a la veritat, s’ha convertit en una diana.
Enmig d’aquest panorama, cal reivindicar els
periodistes que, malgrat les amenaces, la precarietat i la pressió, es
mantenen fidels a la veritat. Són aquells que no es deixen seduir per grups
financers, lobbies ideològics o interessos polítics. Que no escriuen per
agradar, sinó per informar. Que no busquen clics, sinó consciència.
Els periodistes són guardians de la democràcia. Sense ells, la societat queda exposada a la manipulació, la por i la ignorància. El seu compromís és un acte de resistència, però no tot el que brilla és periodisme. En l’era digital, proliferen els seudoperiodistas provocadors, que disfressen opinió de notícia, que amplifiquen rumors i que, amb actituds incendiàries, generen inseguretat informativa. Són els altaveus de la desinformació i sovint al servei d’interessos ocults o d’una notorietat buida i que amb aquest tipus d’informadors i comunicadors no només és desvirtuen la professió, sinó que contribueixen a polaritzar la societat, a sembrar dubtes i a erosionar la confiança en els mitjans seriosos i fidedicnes.
Recordem els que han estat
assassinats per explicar la veritat. Denunciem els que utilitzen la informació
com a arma de manipulació. I reivindiquem el periodisme honest, valent i
compromès.
Perquè sense periodistes lliures, no hi ha llibertat. I sense llibertat, no hi ha democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada