Els Estats Units i Isreal. La connexió de l’Extrema Dreta Global amb els Evangelismes.

En el nou mapa polític internacional està prenent forma una aliança que va molt més enllà de les relacions diplomàtiques tradicionals i els Estats Units i Israel ocupen una posició central en una xarxa política on conflueixen sectors de la dreta radical, moviments ultraconservadors, nacionalismes identitaris i corrents autoritàries d’arreu del món així com la religió.

No es tracta d’afirmar que els pobles nord-americà o israelià siguin responsables d’aquesta deriva, ni que totes les seves institucions comparteixin aquestes idees. El problema és la instrumentalització política de determinats conflictes, identitats i pors per part de governs i moviments de dreta radical i l'Evangelisme.

Durant dècades, Washington ha considerat Israel un aliat estratègic fonamental a l’Orient Mitjà i aquesta relació inclou cooperació militar, intel·ligència, tecnologia i suport diplomàtic, però en els darrers anys aquesta aliança ha adquirit una dimensió política cada vegada més profunda, especialment amb l’ascens de sectors de la dreta nacionalista i cristiana dels Estats Units.

Una part d’aquest espai polític ha convertit Israel en un símbol de la seva pròpia batalla cultural en defensa de les fronteres, militarització, lluita contra l’islamisme, nacionalisme religiós i rebuig de les polítiques migratòries i multiculturals i al mateix temps, sectors de la dreta radical europea han trobat en aquesta narrativa un referent. La defensa incondicional d’Israel és presentada, en alguns casos, com una defensa d’Occident davant una suposada amenaça migratòria, cultural o religiosa I així es una qüestió complexa com el GENOCIDI d’ israel al poble palestí que és transformada en una peça de la seva guerra ideològica i aquí apareix una contradicció enorme.

Alguns moviments que proclamen la defensa de la civilització occidental utilitzen el conflicte de Gaza per alimentar discursos contra la immigració, contra els refugiats i contra les minories musulmanes i d’aquesta manera, el patiment d’un poble acaba convertit en combustible per a una determinada agenda política, pero la connexió no sempre és formal ni organitzada com una única estructura. És sobretot una convergència d’interessos i discursos de nacionalisme, militarisme, autoritarisme, securitització de les fronteres, islamofòbia i defensa d’un ordre internacional basat en la força.

També existeix una poderosa dimensió mediàtica i digital amb xarxes socials, plataformes de propaganda i influenciadors polítics contribueixen a construir un relat global en què els conflictes internacionals són utilitzats per dividir les societats on la por substitueix el debat i l’adversari polític és convertit en enemic i es per això, des de l’esquerra, la qüestió no és estar contra els pobles dels Estats Units o d’Israel, sino que és denunciar la utilització política de la força, de la religió, del nacionalisme i de la guerra per consolidar projectes de poder i alimentar el posicionament polititc de l’extrema dreta gobal.

 Quan la religió es converteix en instrument de poder amb l’Evangelismes, l’Econòmia i l’Extrema Dreta

La religió ha format part de la història de la humanitat com una expressió de fe, esperança i comunitat, però també, en nombrosos moments històrics, ha estat utilitzada com una eina de poder polític i social. En les darreres dècades, als Estats Units ha crescut amb força una aliança entre determinats sectors de l’evangelisme conservador, grans interessos econòmics i la dreta política i cal deixar clar, d’entrada, que no tots els cristians evangèlics comparteixen aquesta orientació política. El món evangèlic és plural i milions de persones viuen la seva religió al marge de les lluites partidistes amb la crítica, i per tant, s’adreça sobretot als sectors que han convertit la religió en una estructura d’influència política.

Als Estats Units, una part important de l’evangelisme conservador ha trobat en Donald Trump un instrument polític i és una paradoxa aparent ja que Donald Trump no representa precisament el model tradicional de moral cristiana que aquests sectors proclamen, però la política ha creat una aliança basada en interessos comuns. La defensa del conservadorisme social, l’oposició als drets reproductius, el rebuig de determinades polítiques d’igualtat i l’immigració pero sobretot, una concepció nacionalista i autoritària del poder.

En aquesta arquitectura també hi intervenen grans fortunes, empresaris, grups financers, mitjans de comunicació i xarxes de pressió política. La religió pot convertir-se així en una extraordinària eina de mobilització electoral i milions de persones són convocades no només com a creients, sinó com a soldats d'una batalla cultural contra un suposat enemic intern i un dels elements centrals d’aquesta ideologia és el fort suport d'una part de l’evangelisme nord-americà a l’Estat d’Israel on determinats sectors defensen Israel no solament per raons polítiques o geoestratègiques, sinó també per interpretacions teològiques de la Bíblia. 

El problema comença quan algú diu parlar en nom de Déu per aconseguir poder sobre els altres i encara més quan darrere d’aquest discurs religiós apareixen diners, grans fortunes, interessos empresarials, xarxes polítiques i projectes de poder. La democràcia ha de garantir la llibertat religiosa. Però també ha de mantenir una mirada crítica sobre qualsevol estructura que pretengui convertir una creença privada en una obligació política col·lectiva.

Perquè una cosa és tenir fe i una altra, molt diferent, és utilitzar la fe dels altres per aconseguir poder i aquesta diferència és essencial per entendre el paper que determinats sectors de l’evangelisme conservador han tingut en la política nord-americana i en l’ascens de les noves dretes i d’una extrema dreta global.