A Esquerra Republicana, li han pres al pèl

Junts vol noves eleccions per poder augmentar els vots per portar les rendes del govern, però no és tan difícil un govern d'esquerres a Catalunya.

Els darrers resultats electorals de Catalunya, van portar una sèrie de canvis importants a la política institucional catalana respecte de l'anterior legislatura.

La victòria del PSC, la desfeta de Ciutadans, la irrupció de l'extrema dreta de VOX, i, sobretot, la possibilitat d'un govern d'esquerres a Catalunya. Una possibilitat oberta a partir del sorpasso d'ERC a Junts per Catalunya.

Un govern d'esquerres a Catalunya és possible, i no és tan difícil com es planteja. Podria ser un govern absolutament raonable a qualsevol indret del món, però la seva possibilitat no és ben vista per l'oligarquia catalana, ja que des d'un principi és degut a les següents tres raons: la primera i principal, és que al poder – català o espanyol – no li interessa un govern d'esquerres; no ha interessat ni interessarà mai un govern que apugi els impostos a les rendes més altes, que plantegi la necessitat de gravar l'herència de la propietat i que potenciï la sanitat i l'educació pública.

La segona té a veure amb el marc sobre el qual s'ha basat la política catalana en la darrera dècada que ha afirmat – de manera interessada – que si ets independentista ets d'esquerres, i, si no, ets de dretes. És a Junts per Catalunya a qui li convé mantenir aquesta teoria, ja que li permet ancorar a ERC en un imaginari on, si decideix mirar cap a l'esquerra no independentista, és acusada de traïció per partida doble, i la tercera té a veure precisament amb aquest darrer punt: la història recent d'ERC és una història que reflecteix l'acomplexament d'un partit que, per llegat i per orgull, hauria de desvincular-se emocionalment d'aquell partit – Junts per Catalunya – que és percebut com el seu "germà gran". El resultat d'aquestes eleccions poden ser un punt d'inflexió.

Un govern d'esquerres podria afrontar la crisi de la social heretada per anys de retallades i plantejar un futur més just igualitari pels ciutadans de Catalunya. Ara bé, quin hauria de ser aquest govern? Aquí van tres possibles escenaris.

Govern en minoria d'ERC (33) i Comuns ( amb el suport del PSC. Un govern d'ERC i els Comuns sumaria 41 diputats i es quedaria lluny de la majoria necessària per a tirar endavant una investidura, que requereix, com a mínim, d'una majoria simple de 67 diputats.

Però si s'aconsegueixen els diputats necessaris, es podria conformar un govern en minoria. Aquí tota la pressió recauria cap al PSC, que hauria de mostrar la seva solidaritat i preferències polítiques. Però, no preferiria el PSC investir a un govern d'esquerres sabent que ERC aposta per la Taula del Diàleg i que té en els Comuns uns aliats amb els quals ja comparteixen administració a Barcelona i el govern de Madrid que la reedició actual del pacte Junts per Catalunya amb ERC?

A més, l'escenari de geometria variable que es donaria de tenir un govern en minoria els forcaria necessàriament a negociar els pressupostos. I aquí el PSC podria ser un soci preferencial.

Govern tripartit entre PSC, ERC i Comuns.

L'opció que semblaria aparentment més lògica, la d'un govern de perfil socialdemòcrata orientat a l'esquerra, s'ha vist bloquejat abans de poder ser plantejat. ERC, PSC i Comuns sumarien majoria absoluta i podrien encarar una legislatura de quatre anys. Aquesta coalició, que semblaria gairebé orgànica en un altre context, es troba davant del mur de les "dues Catalunya s".

Però, i si ERC aconseguís que el pacte de govern anés vinculat a un indult immediat dels presos polítics i a l'aprovació i extensió de la Llei dels lloguers en l'àmbit estatal? I si ERC aprofités el pacte per expandir la seva política – ja iniciada en els darrers temps – de teixir aliances fraternals amb els partits nacionalistes d'esquerres com Bildu i el BNG?

És evident que les propostes de conformar alguns d'aquests escenaris disposen de molts enemics, però: què en pensa la gent? Es pot assegurar amb certesa que és preferible reeditar l'actual pacte de Govern, altament criticat per la seva incapacitat en la gestió, que no pas algun d'aquests tres escenaris?

Hi hauria una manera senzilla de saber-ho: que els partits plantegin les diferents opcions a les seves militàncies. Que sigui el principi democràtic el que ho determini. I és que, qui pot estar en contra de què sigui la gent qui voti?

Me gusta

Comentar

Compartir

De CUBA a MADRID.

Des de Cuba, amb la finalització de l'era de "els Castro", i passant per les eleccions de la comunitat de Madrid on es va fer amb la majoria el P.P., s'obre un nou temps polític a Cuba i Espanya.

Finalitzat el VIII Congrés del PCC de Cuba, i amb el president Miguel Díaz-Canel, substituïen a Raúl Castro com a primer secretari del PCC, Cuba comença un nou camí, però amb la mirada fixa al castrisme i els llegats de Martí i del Che Guevara .

Durant el congrés, el primer ministre Marrero i el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, van sostenir una trobada amb representants del sector privat i de les empreses estatals, per debatre, confrontar i dirigir com serà el nou Cuba que s'ha identificat durant el Congrés clausurat, tenint molt present tot el conflicte extern que manté Cuba amb els EUA, i marcant noves estratègiques per reactivar l'economia, de Produir aliments i de fer més eficients les empreses estatals, ja que fins a la data han estat qüestionades en els moments actuals de profunda crisi econòmica.

La composició de la nova Buró Polític és i serà clau també la figura del segon secretari, càrrec fins ara ocupat per José Ramon Machado Ventura, habitualment identificat amb les posicions més ortodoxes.

Entre els càrrecs entrants, entre d'altres destaca la de Luis Alberto López Rodríguez Carrerons, president executiu de l'estratègic Grup d'Administració Empresarial (Gaesa), el conglomerat d'empreses de les Forces Armades Revolucionàries (FAR) amb ramificacions que van des del sector hoteler fins a les botigues detallistes, passant pels ports i duanes.

Durant el Congrés van ser aprovats les noves directrius de la política econòmica i social, el full de ruta que marcarà els destins del país en els anys vinents.

Publica Gaseta Oficial de Cuba, ja publica noves normes jurídiques per a la implantació de mesures dirigides a enfortir l'empresa estatal socialista.

La Gaceta Oficial de la República Cuba va publicar el passat dia 7 de maig, les normes jurídiques que permetran la implantació de 15 noves mesures dirigides a enfortir l'empresa estatal socialista i contribuirà a la seva transformació.

Aquestes entitats en la seva gestió actuen amb eficiència, racionalitat, eficàcia, qualitat, responsabilitat social i transparència, preservant en el seu actuar la propietat socialista de tot el poble, segons el que estableix la Constitució de la República, que preveu aquest decret llei, en les seves normes complementàries i altres disposicions jurídiques vigents, en el que li siguin referents.

En definitiva, sense oblidar el comunisme, i els llegats del castrisme, Cuba emprèn un nou rumb cap a l'obertura econòmica-social a l'interior i en l'enfortiment de les estructures de país per fer front a la globalització i les tensions que tenen actualment amb països tercers.

Ayuso va arrasar a les passades eleccions celebrades el passat dia 4 de maig.

La candidata del PP a la reelecció a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va arrasar en els comicis autonòmics, aconseguint 65 escons i quedant sol a quatre de la majoria absoluta. No obstant això, la candidata de Vox, Rocío Monestir, ha anunciat que la seva formació política, que va obtenir 13 diputats, es decantarà pel «sí» a la primera votació de la investidura, i per això està assegurat el Govern de Partit Popular. Amb aquest escenari, queda per aclarir quins seran els terminis per a la presa de possessió per part de l'actual presidenta en funcions.

Com estableix el Decret de convocatòria d'eleccions, la sessió constitutiva de l'Assemblea se celebrarà el pròxim 8 de juny a les 10 hores. Allà es formarà la Mesa de la Cambra entre els diputats electes i caldrà formalitzar una proposta d'investidura en un termini màxim de quinze dies -entre el 9 i el 24 de juny-. Serà llavors quan la presidència de la Cambra de fixar la data per a la celebració de la sessió d'investidura, que tindrà lloc entre el tercer i el setè dia següent. Així, es convocaria un ple per investir Isabel Díaz Ayuso, probablement a finals de juny i amb tota seguretat abans del 8 de juliol.

Amb una Ayuso que frega la majoria absoluta i suma més que tota l'esquerra junta en aconseguir 65 escons a l'Assemblea de Madrid, i després de la patacada del bloc progressista a les eleccions, Pablo Iglesias, va dimitir de tots els càrrecs orgànics i polítics de PODEM i deixa la política, així com el cap de llista dels socialistes Ángel Gabilondo, i la dimissió de tota l'executiva del PSM.

Edmundo Bal de Ciutadans, no aconsegueix entrar a l'Assemblea i els militants crítics exigeixen un congrés extraordinari per "obrir el partit" i atraure nous afiliats, mentre que VOX, es veu exultant a l'haver aconseguit que no es pogués formar un govern d'esquerres. La més afavorida en aquestes eleccions a part d'Ayuso (i no el P.P.), ha estat sense cap dubte la nova cara de l'oposició, Mònica Garcia de MAS MADRID.

I ara que:

Dues circumstàncies molt allunyades en la política, i que se sumen a una nova realitat.

Uns amb una política social-comunista, tan maleïda per la victoriosa Ayuso que confrontava la seva trumpismo amb la realitat de Cuba, amb un partit en què ha de desenvolupar nous plantejaments iniciant una nova etapa amb diferents companys de coalició. Abans amb una dreta liberal i ara amb la ultradreta feixista.

I a Cuba un país on els pròxims mesos sé estan esperant reformes amb fermesa.  Molt haurem d'ANALITZAR, però el que més importa que són els ciutadans, quan es preocupessin per les seves millores socials, sanitàries i educatives, o serà una altra venda de l'Estat la privatització.

Cuba precisa una nova obertura en la seva economia, sense deixar de banda la seva ideologia socialista.

 L'economia a Cuba, requereix una major ampliació i obertura a noves activitats

La situació econòmica i de les reformes d'obertura econòmica a Cuba, "No han deixat d'estar presents amb diversos problemes estructurals i de model econòmic, el que no proporcionen nous incentius per a nous treballs i d'una moderna innovació al país." ,  però si sempre el desenvolupament de l'economia nacional ha estat al costat de la lluita per la pau i de la fermesa ideològica.

Cuba, precisa "consolidar el procés inversor" i elevar l'eficiència del sector estatal "al temps per flexionar les formes de gestió no estatal", el procés ja està en curs. Fa més d'una dècada que ja va legalitzar certs negocis privats com restaurants, cases de lloguer o perruqueries, entre d'altres, i en els primers mesos d'aquest any, ja es van ampliar de 127 activitats, amb altres 124 que fins a la data estaven Prohibides. Aquestes últimes de sectors estratègics per a l'Estat com la salut, telecomunicacions, energia, defensa i premsa.

Malgrat aquests avenços, a Cuba, "hi ha límits que no es poden sobrepassar - segons Raul Castro-, perquè portaria a la destrucció del socialisme", i va assegurar que l'Estat ha de mantenir "el domini dels mitjans fonamentals de producció" i per tant el monopoli dels sectors clau de l'economia, així com de les importacions i les xarxes de comerç.

Castro ha remarcat que seguirà endavant "fins a concloure" la tasca Ordenament, un pla econòmic aplicat des de gener que va unificar les dues denominacions en circulació (pesos nacionals i convertibles), va augmentar fortament els preus i en menor mesura els salaris i es va sumar a la dolarització de bona part del comerç a través de botigues que només operen amb comptes en moneda lliurement convertibles. Les vendes de productes en dòlars -expandides a gran part de la xarxa comercial i especialment a les botigues menys desavestesses- continuaran indefinidament fins que es recuperi l'economia i es garanteixi la convertibilitat de la moneda cubana, avui devaluada gairebé a la meitat en el mercat negre i sense valor a l'exterior.

L'economia cubana es va contraure un 11% l'any passat, segons xifres oficials-. "No podem gastar més del que generem en ingressos", ha advertit Castro, que d'altra banda va agrair la comprensió mostrada pels creditors -entre els quals es troba el Club de París- a l'hora de reestructurar els deutes de Cuba, i per això en l'actual Congrés, l'economia ocupa a una de les tres comissions d'anàlisi (les altres dues són polític-ideològiques) que abordarà els resultats des de l'anterior conclave de 2016, les projeccions de desenvolupament, l'enfrontament a la crisi, la conceptualització del model econòmic i la implementació de les seves principals directrius compreses en els "Directrius" votats ja el 2011.

Les tres comissions econòmiques de Congrés, que finalitza el dilluns, estaran presidides pel primer ministre, Manuel Marrero Creu, el segon secretari del Partit Comunista, José Ramón Machado Ventura i pel president Miguel Díaz-Canel. Els continguts concrets que es discutiran no han estat divulgats. Però és probable una nova empenta a les reformes promercat que han aplicat ordenadament en l'última dècada.

L'ADÉU A CASTRO, I EL VISCA EL CHE - (8è. Congrés PCC - II-)

Els que estimen i senten a Cuba com a seva, saben que estan construint amb els seus debats de dia a dia, la recerca d'un millor futur per a l'Illa i els seus ciutadans. 

A cada debat, s'estan desenvolupant com un ensenyament millor mètode de treball que en els anteriors congressos no es feien, i en els que els participants i assistents, és prenem en més consciència i responsabilitat totes les propostes que com a missió es debaten i desenrotllen.

Entre els debats més progressistes desenvolupats en el dia d'ahir, va ser la que va conduir quan es va debatre sobre la dona cubana. Encara que a l'illa queda molt a fer en aquesta comesa, la revolució per si mateixa està defensant cada dia amb un avanç progressiu la seva millor adaptació a la situació de la dona en l'àmbit polític, de gestió i a l'organització del país.

En un altre debat que va ser molt intens, va ser el que es va dedicar a la joventut, de la que un 23,50% ja són quadres i directius professionals, així com en major percentatge líders socials i polítics que ocupant responsabilitats de ran superior. Aquest debat va ser clar i directe, amb un crític d'anàlisi a les pràctiques polítiques i amb els aspectes d'ètica i valors, perquè els joves no tinguin la temptació de deixadesa i abandonament a les polítiques d'inserció en la revolució. En els discursos en la comissió, es va manifestar que la tasca és comuna de tots per constituir avui més que mai una batalla en temes d'econòmica, com a tasca principal i de treball en els centres ideològics dels quadres.

En el discurs inaugural, Raul Castro, ja va deixar clar, i va manifestar amb la seva fermesa que el caracteritza, la solidesa que té avui la revolució que amb transparència, es veu una crítica situació econòmica de país, però exposant els avenços, amb deficiències i les metes a cobrir que per part dels militants del partit, s'han de consolidar per al conjunt del país.

Amb la designació de Miguel Diaz-Canel Bermudez, com a nou secretari general de Partit, els delegats estan valorant positivament el nou projecte d'estratègia i d'implementació de la Política de Quadres, destacant la integralitat de el projecte parés el període 2021-2026.

Díaz-Canel, com a membre de l'Buró Polític i President de la República, va presidir l'anàlisi, el qual va tenir com a introducció l'exposició de les línies generals d'el document, a càrrec de Rosario del Pilar Penton Díaz, membre de el Comitè Central de Partit i rectora de l'Escola Superior del Partit Ñico López. El document té l'objectiu de dotar a l'adreça de el Partit d'un disseny de treball sistèmic per assolir resultats superiors en l'aplicació de la Política de Quadres.

L'estratègia s'ha de posar en pràctica en un escenari d'alta complexitat, en què el país té importants projectes com la tasca ordenament i la implementació de l'estratègia econòmica i social per enfrontar la crisi mundial, agreujada per la COVID-19, així com també la recrudescència de el bloqueig nord-americà, i per a això es necessita l'actuar dels quadres.

DIAZ-CANEL, acusa dels EUA, de mentiders i immorals.

Díaz-Canel, titlla d'immorals les acusacions dels EUA a Cuba en el seu informe sobre Drets Humans. Acudeixen a la infame retòrica de sempre per calumniar a una illa heroica que pateix bloqueig criminal imposat pel Govern dels EUA, causant enorme dany al poble cubà. En la mateixa línia que Díaz-Canel s'ha manifestat el ministre d'Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, que ha assenyalat que es tracta d'un informe "enganyós i polititzat".

El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha qualificat d'una "indigna, immoral i mentidera acusació" la menció a Cuba realitzada en l'informe anual sobre Drets Humans pel Departament d'Estat dels Estats Units. "Si a el govern dels EUA li interessés defensar els Drets Humans a Cuba, posaria fi al bloqueig i a les més de 240 mesures de Trump que amenacen el benestar i el suport d'11 milions de cubans", ha remarcat

En l'informe elaborat per l'Executiu nord-americà s'acusava Cuba d'haver aprofitat les restriccions imposades durant la pandèmia per augmentar les detencions arbitràries, la violació de domicili il·legals d'habitatge i els judicis simulats.

El Partit ha de desenvolupar un millor treball des de les xarxes socials.

Victor Gaute López, membre de Secretariat del Comitè Central, va definir amb agudesa que sí, el Partit ha de desenvolupar un millor treball des de les xarxes socials, però que cal discutir el tema començant per les xarxes socials creades per la Revolució: la nostra xarxa d'organitzacions . Fins que ens visiten -va comentar- ens diuen que aquestes són les millors.

Cada Congrés el Partit Comunista ha estat condicionat pel context històric en què s'ha produït. Per aquests dies de conclave en què s'analitzen i discuteixen els resultats aconseguits pel país des de l'últim congrés, i es tracen les pautes a seguir en els temps venidors, més que mai es torna urgent recórrer a les essències per continuar desenvolupant el projecte de nació, a més de dir que corren temps extremadament complexos per a la humanitat: una pandèmia que ha arrasat a moltes vinyes, ha col·lapsat els sistemes de salut en l'àmbit mundial i ha aguditzat les bretxes de desigualtat social i econòmica encara més entre els països del primer i el tercer món, i aquest congrés se segueix pel poble de Cuba per mitjançant de les xarxes socials.

L'ADÉU A CASTRO, I EL VISCA EL CHE - (8è. Congrés PCC - I-)

El Partit Comunista de Cuba, celebra el 8 Congrés amb la sortida de Raúl Castro com a dirigent principal i cedeix tot el poder a l'actual president de país, Miguel Díaz-Canel.

Cuba inicia una nova revolució interna amb la regeneració i sortida dels màxims dirigents del partit, ací com Raúl Castro, de vuitanta-nou anys, que deixa la Secretaría General del Comité Central i de la direcció del Partit Comunista de Cuba. L'any 2018, Raúl Castro ja va cedir la direcció de país al seu dofí Miguel Diaz-Canel, un activista cubà que va néixer després de la invasió castrista i gran seguidor de les doctrines dels Castros i del Che Guevara.

A les 9 del matí d'ahir, i en el Palau de les Convencions al Carrer 146 entre 11 i 17D, de l'Havana, es va iniciar-se el 8è. Congrés del Partit Comunista de Cuba, amb unes paraules de benvinguda i salutació del Secretari General del partit, José Ramón Machado Ventura, qui presumiblement també cessarà del seu càrrec de Segon Secretari del Comitè Central del Partit, i donarà pas a un dirigent més jove. Machado, té noranta anys.
.

Les coses que cal saber sobre el congrés del Partit Comunista de Cuba que es va iniciar ahir divendres, i que tindrà una durada de quatre dies, serà marcant principalment per la sortida de Raúl Castro que cedirà el màxim lloc de primer secretari del partit únic al president del país, Miguel Díaz-Canel, de seixanta anys.

Díaz-Canel a partir de la setmana que ve, tindrà més marge de maniobra, ja que tindrà "l'aparell del partit i del govern en les seves mans".

Igual que va passar a la Xina, pot passar en el relleu de Raúl va ser-hi on se li requereixi i pot passar com mel mateix model semblant a què hi va haver a la Xina quan Deng Xiaoping no tenia cap càrrec, però se li consultava tot i sempre tenia l'última paraula.

L'economia en caiguda lliure.

El país travessa la seva pitjor crisi econòmica en trenta anys. El 2020, el PIB va caure un 11%, i la pandèmia del coronavirus va paralitzar el seu motor econòmic, el turisme a
tot el país.

"El 8è. Congrés hauria de concentrar-se en plantejar objectius creïbles per a la reforma", declara l'economista Ricardo Torres, de la Universitat de l'Havana, i subratllen que "la transformació del sistema de propietat ha de ser l'objectiu principal", per accelerar l'obertura de l'economia al sector privat.

La revolució d'internet, és el gran canvi dels darrers anys a Cuba. L'arribada de l'internet mòbil (3G) a la fi de 2018 va posar fi a la impressió d'aïllament que sentien els habitants de l'illa, fins llavors un dels menys connectats del món.

Internet ha alliberat la paraula, permetent als cubans explicar la seva quotidianitat, però també expressar les seves demandes, denunciar els casos de repressió i fins i tot a organitzar manifestacions al carrer, cosa inèdita fins ara Cuba.

Com a part del seu programa, el congrés s'ha proposat que el partit sigui més eficaç enfront de la "subversió polític-ideològica" en les xarxes socials, i que "Internet sigui un facilitador del creixement de la societat civil". "La revolució digital a Cuba", ja ha obert "forats molt importants en el monopoli de la informació.

Raúl Castro va presentar l'Informe Central del 8è. Congrés el PCC, Davant als delegats i convidats de tot el país examina'n el rumb de la societat cubana.

En decurs del seu discurs, Raúl Castro, va manifestar: "Un dia com avui de 1961, vespra d'una batalla decisiva, Fidel va proclamar el caràcter socialista de la nació, data considerada fundació del nostre partit, i en els últims cinc anys els militants i tot el poble hem estat en compliment les línies i directrius de la política econòmica del Partit, amb els objectius aprovats en la Primera Conferència i així, com la reforma constitucional i el referèndum, que s'han assolit en aquests darrers anys.

També va fer referència que a mitjans de març una versió d'aquests documents varen ser sotmesos a consulta, i que una part important del temps es dedicarà ara a la feina en comissions que permetrà consensuar els criteris sorgits en els territoris.

Entre els delegats estan representats diferents sectors: obrers, treballadors de la producció i els serveis, científica realitza en una data transcendental de la nació: el 60 aniversari de la proclamació per Fidel del caràcter socialista de la Revolució (el 16 d'abril de 1961), en el comiat del duel dels caiguts el dia anterior, preludi de la invasió mercenària de Platja Girón.

.

Raul Castro, a més va destacar que fa dos anys de la proclamació de la Nova Constitució de la República i segle i mig després de la primera Constitució de la Guáimaro. "L'aprovació de la Constitució demanda l'actualització de les lleis i, en aquest sentit, l'Assemblea Nacional va aprovar un cronograma legislatiu. S'han aprovat 11 lleis per garantir el funcionament dels principals òrgans estatals i el Consell d'Estat ha emès 33 decrets", va resumir.

"No estem en temps normals, però vam arribar a la conclusió que no només era possible sinó també necessari desenvolupar el nostre congrés en la data prevista". Raúl va subratllar que es va aturar el decreixement experimentat des del 2006.

Raúl va fer referència al pla nacional per a l'enfrontament a la pandèmia, el qual va ser actualitzat i inclou accions intersectorials i la participació dels joves.

El seu objectiu principal és atendre la salut de la població. Aquest pla, ha dit, ha demostrat que és possible el control de l'epidèmia, mitjançant l'observança dels protocols establerts, així com la recerca de sospitosos, l'aïllament dels casos i l'ús de nous medicaments de la biotecnologia cubana. "Això és només possible en el nostre sistema socialista.

Es preveu que demà a la tarda ha de finalitzar els treballs de les comissions, de les quals s'elaboraran els dictàmens que seran sotmesos a la consideració de tots els delegats en la sessió plenària de dilluns.

La segona jornada del Congrés se centrarà en el debat en comissions dels temes proposats en l'Informe Central presentat a la sessió inaugural d'ahir divendres pel Primer Secretari de l'CC PCC, general d'Exèrcit Raúl Castro Ruz.

Els delegats i els convidats, seran presents a la discussió de temes com l'esdevenir econòmic de país en els últims cinc anys i les perspectives per al desenvolupament, el Model Econòmic Social Cubà i les propostes de canvis en les directrius de la Política Econòmic i Social del partit i la Revolució aprovats en 2016, el funcionament del partit i la tasca ideològica, així com la formació i preparació dels quadres, protagonistes de la continuïtat històrica.

8è. Congrés del Partit Comunista de Cuba: Unitat i Continuïtat!

L'ADÉU A CASTRO, I EL VISCA EL CHE 

Des d'avui, i fins al pròxim dilluns dia 19, Cuba i representada pels seus delegats al 8è. Congrés del Partit Comunista de Cuba, es cita al capital Palau de Convencions, per analitzar, en sessions històriques, el fet en l'últim quinquenni i, sobretot, delinear, sobiranament, el demà de país.

Just avui, quan es compleixen seixanta anys de la proclamació del caràcter socialista de la Revolució pel Comandant en Cap Fidel Castro Ruz, Cuba, en la veu dels seus militants, tornarà a ratificar la irrevocabilitat de la seva obra emancipadora i, si expressava la convocatòria al conclave partidista, reiterarà davant el món la seva «convicció irreductible de victòria».

Sembla llavors que, al 16 d'abril, des de fa sis dècades, no li arriben 24 hores per celebrar totes les efemèrides que se li s'ajunten, perquè també aquest dia es pren com a data fundacional del nostre Partit.

Aquesta jornada, per tant, obre les portes a quatre dies de debats intensos i de recerca de solucions, temperades al poble que les inspira i mereix, sense altre compromís d'estar a la seva altura, per seguir la defensa del conquistat i tirar peu a terra per més conquestes.

A l'agenda, des de l'actualització de la Conceptualització de l'Model econòmic i social cubà de desenvolupament socialista, fins a la implementació de les línies directrius de la Política Econòmica i Social del Partit i la Revolució. Els resultats econòmic-socials obtinguts des del 7è. Congrés, el funcionament del Partit, la seva vinculació amb les masses, l'activitat ideològica i l'examen de la política de quadres, també centraran les anàlisis de la militància.

Continuïtat serà el cognom d'aquesta cita, que transcendeix el procés natural de trànsit d'una generació a una altra per convertir-se en certesa perenne que ¡Cuba Socialista Va !, avui, i cada any per venir.

El Primer Secretari del Partit Comunista de Cuba, i General d'Exèrcit Raúl Castro Ruz, va presentar aquest divendres a l'Havana l'Informe Central al 8è Congrés del Partit Comunista de Cuba, en què ha assenyalat com a missions de la feina de l'organització el desenvolupament de l'economia nacional, la lluita per la pau i la fermesa ideològica.

Raúl va dir que té la satisfacció que lliura la direcció de país a un grup de dirigents preparats, adobats per dècades d'experiència en el seu trànsit des de la base fins a altes responsabilitats, compromesos amb l'ètica de la Revolució, identificats amb la història i cultura de la nació, plens de passió i esperit antiimperialista, i sabedors que representen la continuïtat de la Revolució.
Entre aquests companys està Miguel Díaz-Canel, membre del Buró Polític i President de la República des de fa tres anys, càrrec que ha exercit amb bons resultats i ha sabut formar equips i fomentar la cohesió amb els òrgans superiors del Partit, l'Estat i el govern.

Crec ferventment en la força i el valor de l'exemple i la comprensió dels meus compatriotes, i mentre visqui estaré llest amb el peu a l'estrep per defensar la Pàtria, la Revolució i el socialisme, ha assegurat.