La memòria que incomoda al franquisme, i l’herencia dels seus nets.

Ni oblit ni impunitat desprès dels cinquanta-un anys de la mort de Franco, no podem acceptar que amb el pas del temps es converteixi en una excusa de no fer justícia. Els morts no poden tornar, però les seves famílies tenim el dret a saber què va passar, i les condemnes injustes s'han de reparar, les fosses s'han d'obrir i els crims s'han d'investigar, pero si guanya la dreta amb l’extrema-dreta el proper 29N., aquesta memoria pot passar a l’oblit.

Vota en sentit comú i contra el franquisme

No es tracta de viure eternament mirant enrere, sinó d'avançar sense mentides. Una societat que amaga el seu passat queda més exposada a repetir-ne els errors, i la democràcia que tolera el blanqueig d'una dictadura corre el risc de debilitar les llibertats que tant va costar conquerir.

Els qui van resistir el franquisme no van lluitar perquè, dècades després, els seus noms continuessin oblidats ni perquè les seves famílies haguessim de demanar permís per recuperar-ne les restes. Hem de lluitar per un país lliure, mes just i digne, i avui, la nostra obligació és continuar aquella lluita dels nostres abans passats per vies democràtiques, amb fermesa i sense complexos.

Perquè no hi ha reconciliació sense veritat, no hi ha justícia sense reparació i no hi ha democràcia plena mentre la impunitat del franquisme continuï formant part de la nostra vida col·lectiva.

I és precisament aquí on la reflexió adquireix una dimensió plenament actual. El creixement de forces polítiques que banalitzen la dictadura, que relativitzen els crims del franquisme o que presenten els avenços democràtics i socials com una amenaça ens hauria de preocupar qualsevol demòcrata. Quan la memòria és feble, el revisionisme troba terreny fèrtil.

Davant aquesta realitat, la defensa de la memòria democràtica és més necessària que mai. No per revenja, sinó per justícia, no per mirar constantment enrere, sinó per construir un futur més digne. Les víctimes del franquisme mereixen veritat, justícia i reparació. I la ciutadania mereix una història explicada amb honestedat, sense silencis imposats ni relats interessats.

Si el 29 de novembre, com es planteja en aquest escenari electoral, s'obre la possibilitat d'un govern de forces que qüestionin els avenços democràtics, la resposta no pot ser la resignació. Caldrà defensar les llibertats, els serveis públics, els drets socials i la memòria de totes les persones que van lluitar contra el feixisme. Perquè la democràcia no consisteix únicament a votar cada quatre anys. També significa garantir que ningú no pugui esborrar la història, justificar la repressió ni convertir les víctimes en culpables.

L’obligació de l'esquerra

Des d'una perspectiva d'esquerres, la memòria democràtica ha de ser una política pública prioritària, no una commemoració ocasional ni una disputa partidista. Calen recursos suficients per localitzar i identificar les persones desaparegudes, obrir les fosses comunes, facilitar l'accés als arxius, anul·lar les condemnes injustes, reconèixer les víctimes i investigar els crims franquistes amb totes les garanties legals.

També cal incorporar aquesta història a les escoles, protegir els espais de memòria i combatre els discursos que blanquegen la dictadura. No n'hi ha prou amb condemnar verbalment el franquisme mentre es retallen recursos per recuperar-ne les víctimes o es permet que els seus símbols i la seva propaganda continuïn ocupant l'espai públic sense una resposta democràtica.

L'esquerra ha de tenir clar que la lluita per la memòria és inseparable de la defensa dels drets laborals, de la igualtat, dels serveis públics i de la justícia social. El franquisme va ser també un sistema de repressió de la classe treballadora i de les organitzacions que defensaven els seus interessos.

La memòria és també una qüestió de classe i recordar qui va patir la repressió significa reconèixer qui va lluitar per les llibertats que avui tenim i avui i en les properes eleccions del 29N., no podem oblidar de qui son els nets que avui poden acabar amb l’esperit de Memoria.

Cal estar alerta i votar amb consiencia. Que si que es podem derrotar en les urnes als nets den franquisme..