En ple Segle XXI, quan el dret internacional i els compromisos humanitaris haurien de garantir la dignitat i la vida de tots els pobles, el genocidi –aquell crim contra la humanitat que creiem pertànyer al passat del segle XX– continua sent una ferida oberta.
Avui, arreu del món, múltiples comunitats són víctimes
d’extermini sistemàtic, neteges ètniques o persecució massiva, i sovint sota la
complicitat o indiferència de les grans potències.
Gaza. Un genocidi en temps real sota
l'impunitat internacional. L’ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza,
iniciada després dels atacs de Hamas del 7 d’octubre de 2023 i
que van provocar la mort de prop de 1.200 israelians (segons fons
oficials), el govern de Netanyahu va declarar una "guerra
total" i va ha derivat en una destrucció massiva del
territori palestí i una matança de civils sense precedents. Segons les Nacions
Unides i organitzacions com Human Rights Watch, Israel ha
comès crims que poden ser considerats genocidi, tal com ha
denunciat Sud-àfrica davant la Cort Internacional de
Justícia (CIJ). Més de 46.000 persones han perdut la vida —la
majoria, dones, infants i ancians—, i prop de 95.000 han
quedat ferides, moltes d’elles amb amputacions, cremades greus i traumes
irreversibles.
El sistema sanitari, col·lapsat i objectiu directe
dels bombardeigs, és incapaç de respondre. Més de 35
hospitals han estat destruïts o fora de servei, i el personal
mèdic treballa en condicions inhumanes, sovint sense llum, anestèsia ni aigua
potable, i s’imposa un setge total sobre aliments, medicaments i
combustible que utilitza la fam com a arma de guerra. És un genocidi
televisat, viscut en directe per milions de persones.
Myanmar. Un genocidi reconegut que continua impune, i l’oblit dels rohingyes. Des de 2017, l’exèrcit de Myanmar (antiga Birmània) ha dut a terme una campanya d’extermini contra la minoria musulmana rohingya. A hores d’ara, més de 900.000 persones sobreviuen en camps de refugiats a Bangladesh. El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) va acceptar la denúncia de Gàmbia contra Myanmar per genocidi, però les condemnes internacionals no han aturat la repressió. Els rohingyes viuen sense estat, sense drets, i amb una persecució estructural que continua al marge del focus mediàtic.
El conflicte entre l’exèrcit de Myanmar i la
minoria rohingya (musulmana i d’origen bengalí) va esclatar amb
força el 2017, quan una operació de “neteja” va provocar l’exili
de més de 750.000 persones a Bangladesh. Hi ha informes
d’execucions massives, violacions sistemàtiques i crema de pobles sencers.
El govern militar (junta que governa des del
cop d’estat del 2021) continua perseguint minories ètniques i opositors.
Tot i la denúncia interposada per Gàmbia davant el Tribunal
Internacional de Justícia (CIJ), i la pressió de grups com Fortify
Rights o Human Rights Watch, no hi ha hagut sancions internacionals
efectives ni justícia real per les víctimes.
Condicions actuals. La majoria dels rohingyes viuen en camps insalubres a Cox’s Bazar (Bangladesh), sense ciutadania ni perspectives de retorn. El govern de Bangladesh pressiona per repatriacions forçades.
República Democràtica del Congo (Kivu). Una guerra oblidada
amb milions de morts. El genocidi silenciat.
La regió de Kivu, a l’est del Congo, viu
des de fa dècades una guerra interminable i ha estat escenari d’un conflicte
armat que s’allarga des dels anys 90, vinculat a les conseqüències del genocidi
de Rwanda de 1994. El conflicte ha provocat la mort de més de 6 milions de
persones en tres dècades, i només entre 2022 i 2024, s’estima que hi ha
hagut més de 700.000 nous desplaçats.
L’aparició de grups armats com el M23, amb el presumpte suport de Rwanda, ha reactivat la violència amb neteges ètniques, assassinats massius i desplaçaments forçats. perpetren matances i neteges ètniques, especialment contra la població hutu, banyamulenge i altres comunitats. Malgrat la magnitud del desastre, la comunitat internacional ha mirat cap a una altra banda. És un genocidi invisible, perpetuat enmig de l’espoli de coltan i cobalt per a la indústria tecnològica global. La mineria il·legal (coltan, or, cobalt) alimenta el conflicte i involucra empreses multinacionals i governs.
A El Geneina i altres ciutats de Darfur
Occidental s’han documentat enterraments en fosses comunes, execucions
públiques i destrucció massiva de pobles sencers. Més de 8 milions de
persones han estat desplaçades i hi ha fam massiva.
El passat divendres dia 21 de març l’exèrcit de Sudan va assolir
el control del Palau Presidencial del país després de dos anys de guerra.
L’exèrcit sudanès ha notat un èxit militar i, sobretot, simbòlic, a l’hora de
recuperar el Palau Presidencial.
Fonts militars van dir el dia 22 que les seves tropes van aconseguir arrabassar la seu del govern de les Forces de Suport de Fast (RSF), a el grup paramilitar que el va capturar fa dos anys, al començament de la guerra civil que estranya el país africà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada