Governar amb seny és protegir la majoria, no servir l’oligarquia.

 El cas de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell posa en evidència una greu irresponsabilitat política i una traïció als valors que alguns partits diuen defensar.

La política econòmica no pot ser neutral. Quan es governa o s’exerceix poder institucional, cal prendre decisions clares, especialment quan està en joc el futur d’una entitat arrelada com el Banc Sabadell. L’intent del BBVA d’absorbir-lo mitjançant una OPA hostil ha encès les alarmes entre sectors empresarials, socials i polítics catalans. I amb raó, l’operació amenaça el teixit financer català, l’autonomia econòmica del país i, sobretot, la supervivència del petit i mitjà empresari.

Davant d’aquesta situació, s’esperava una resposta ferma i coherent dels representants catalans a les institucions que tenen capacitat d’influir en aquest tipus d’operacions. Però no ha estat així. El posicionament de Pere Soler Campins,  representant de JUNTS a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha estat decebedor. Lluny de defensar una posició de resistència a l’absorció per part del BBVA, s’ha alineat amb una visió capitalista centralitzadora, pròpia dels interessos de l’IBEX-35 i allunyada de qualsevol defensa real del model econòmic nacional català.

Encara que des de JUNTS s’hagi intentat matisar o desdir-se de la posició inicial, la decisió queda registrada i no admet ambigüitats. És una clara presa de partit per una minoria oligarca que actua a favor de la concentració financera i contra els interessos dels petits i mitjans empresaris, botiguers i emprenedors, els mateixos que JUNTS assegura representar.

El Banc Sabadell no és només una entitat financera, ha estat històricament un dels pocs instruments bancaris de suport a l’economia real catalana. Permetre que el BBVA se l’engoleixi suposa deixar en mans de Madrid una eina clau per al desenvolupament econòmic territorial. És una operació que concentra més poder bancari en menys mans, redueix el pluralisme financer i empetiteix la capacitat d’acció de l’economia productiva catalana.

Governar —o exercir poder institucional— és assumir responsabilitats i prendre partit per la majoria, no parapetar-se darrere d’òrgans tècnics ni delegar decisions clau. Aquesta actitud de JUNTS revela no només una irresponsabilitat greu, sinó una traïció al projecte de país que molts sectors socials encara esperen de les forces nacionalistes.

Aquest episodi demostra que l’anomenat "pragmatisme" sovint amaga una submissió als interessos del capital financer. Però, com s’ha vist massa vegades, quan el nacionalisme es desconnecta de la justícia social i de la defensa del territori i de la gent que hi viu i hi treballa, deixa de ser projecte de país per convertir-se en còmplice de l’statu quo.

La ciutadania, les organitzacions socials i empresarials, i els moviments nacionalistes amb consciència social haurien de prendre nota. No és el moment de silencis ni d’ambigüitats. Cal exigir claredat, responsabilitat i compromís real. I aquest cop, JUNTS no ha estat a l’altura.