dissabte, 3 de maig del 2025

Les portes giratòries a la política espanyola i catalana.

Aquí teniu un anàlisi crític sobre les portes giratòries a la política espanyola i catalana, centrada en els casos més rellevants del bipartidisme espanyol (PP-PSOE) i una proposta legislativa per posar-hi fre.

Des d’aquest bloc, i com a ciutadà lliure i compromès amb el bé comú, vull fer una denúncia pública i aportar una anàlisi crítica sobre els casos de portes giratòries protagonitzats per polítics tant de l’Estat espanyol com de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta aportació no és altre que fer evidents les mancances ètiques i legals que permeten que antics càrrecs públics accedeixin a llocs privilegiats en empreses privades, sovint relacionades amb les mateixes àrees de gestió que havien ocupat. Això deteriora greument la confiança ciutadana i fomenta l’opacitat institucional.

Amb aquest text vull instar els nostres representants a les Corts Generals i als parlaments autonòmics a impulsar una Llei de Polítiques de Postmandat, amb vocació clara de:

  • Garantir la Independència de l’Acció Pública,
  • Blindar la Transparència Institucional, i
  • Acabar amb les portes giratòries com a pràctica sistemàtica.

Al llarg d’aquest bloc exposo diversos casos concrets i proposo un conjunt de mesures legislatives valentes, que consideraria fonamentals per fomentar una veritable cultura política orientada al servei públic, la incompatibilitat d’interessos i una millor qualitat democràtica.

Principio del formulario

 
El president de News Corporation,  és Rupert Murdoch i compta amb la presència de José María Aznar en el seu Consell de Direccióamab seu central a Nova York.

Casos destacats de portes giratòries en la 
Política Espanyola.

Felipe Gonzalez. President del Govern. Gas Natural, Abengoa.
José María Aznar. President del Govern. Endesa. KPMG. NewsCorp.
Narcís Serra. Vicepresident del Govern. Caixa Catalunya.
Rodrigo Rato. Vicepresident. del Govern.  FMI. Bankia. Telefonica. Lazard.
Pedro Solbes. Ministre d'Economia. Barclays.
Elena Salgado. Ministra d'Economia. Chilectra. Albertis.
Jordi Sevilla. Ministre d'Administracions Públiques. RwC. Red Electrica.
Isabel Tocino. Ministra del Mei Ambient. Banco Santander. Enagàs.

Els casos destacats de portes giratòries en la 
Política Catalana.

Encara que amb menys documentats, produeixo els de l'àmbit autonòmic, amb:

Anna Birulés (PP), Ministra de Ciència i Tecnologia. Anteriorment directora del CIDEM i COPCA a la Generalitat. A passat com a Secretària general del Banc Sabadell, Consellera de Retevisión que va ser privatitzada per Josè María Aznar el 1996. Directora de Tres60 Serveis Audiovisuals i Consellera del Banco Mediolanum.

Artur Mas (CiU), Expresident de la Generalitat. Consultoria internacional i vincles amb empreses tecnològiques amb múltiples informes l’han vinculat amb firmes del sector financer.

Joan Hortalà (ERC). Expresident del Parlament de Catalunya i Conseller d’Industria de la Generalitat de Catalunya. Regidor de Barcelona. President de la Borsa de Barcelona. Conseller de FECSA-ENHER, i Conseller-Assessor d’ENDESA a Catalunya.

Josep Piqué (+) (PP). Ministre d’Industria. Vueling, OHL, Amadeus, i va passar per empreses vinculades al Turisme i Infraestructures.

Eduardo Serra (PP). Ministre de Defensa. President d’Everis, empresa amb una divisió dedicada a la Defensa i amb la participació del 50% del Capitaal per NTGS, empresa que el principal client es el Ministeri de l’Interior de l’Aràbia Saudita.

Joan Majó (PSC). Ministre d’Industria. Alcalde de Mataró i Director General de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. Assessor d’ENDESA, President d’InOut TV.

Francesc Homs (CiU). Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. Conseller de La CAIXA. President d’Albertis Logística, President de FERSA Energías Renovables i President d’Ineo Corporate.

Josep Grau (CiU). Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. President de les Aigües Segarra Garrigas S.A. (ASG)

Com es pot veure el àmbits principalments afectats son: l'energètic, i el financer, i aquest  fenomen es produeix tant a nivell estatal com autonòmic i local amb riscos associats i pràctiques poden generar conflictes d'interès i minvar la confiança ciutadana en les institucions públiquesFinal del formulario

Proposta de Llei

Amb aquets esborrany de cinc punts, voldria que amb Independència dels grups polítics a les Corts Espanyoles, els partits polítics i associacions ciutadanes en general poguessin participen en la seva elaboració.

Per part meva, proposo aquesta acció legislativa amb els  següents punts:

Article 1. Objecte

Evitar conflictes d'interès per la incorporació d’antics càrrecs públics a empreses privades vinculades a les seves responsabilitats institucionals.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aplica a expresidents, exministres, exconsellers autonòmics, exsecretaris d’Estat, exdirectors generals i alts càrrecs del sector públic estatal i autonòmic.

Article 3. Moratòria d’incompatibilitat

S’estableix un període de 10 anys d’incompatibilitat per ocupar càrrecs directius, d’assessorament o consells d’administració en empreses:

  • Regulades o beneficiades per polítiques que haguessin aprovat o impulsat durant el mandat.
  • Que hagin contractat amb l’Administració durant el seu mandat.
  • Del mateix sector econòmic de responsabilitat.

Article 4. Registre de Transparència Postmandat

Creació d’un registre públic on constin totes les activitats professionals dels exalts càrrecs durant els 10 anys posteriors al seu mandat.

Article 5. Règim sancionador

Les infraccions d’aquesta llei implicaran:

  • Prohibició de contractació pública per part de les empreses durant 10 anys.
  • Multes econòmiques de fins al 500.000 €.
  • Inhabilitació de l’exalt càrrec per a funcions públiques.

5. Conclusió

Les portes giratòries suposen una perversió estructural del sistema democràtic. L’adopció d’una normativa amb una moratòria de 10 anys contribuiria a assegurar que la política es posi realment al servei de la ciutadania i no de les elits econòmiques.

 Anàlisi crítica

Aquest fenomen consolida una oligarquia politicoeconòmica, on les decisions públiques poden estar condicionades per expectatives de beneficis privats futurs. 

Les grans empreses, especialment de l'IBEX 35, absorbeixen ex-polítics com a forma d'influència, generant un capitalisme d’amiguets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada