Ahir, els ministres del gabinet d’extrema dreta del govern israelià van aprovar un pla obertament colonial, la "conquesta" total de la Franja de Gaza.
Aquest anunci es produïa només hores després que el
cap de l’estat major de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) Herzl Halevi, anunciés la mobilització de desenes de milers de
reservistes. La maquinària militar s’activa en paral·lel a la propaganda
política. El que es presenta com una operació de seguretat no és altra cosa que
l’intent d’ocupar i dominar un territori devastat, on més de dos milions de
persones viuen en condicions de setge permanent.
Aquesta deriva no és improvisada. És el resultat de la
consolidació d’un govern cada cop més alineat amb postulats messiànics,
supremacistes i racistes. Un govern que té en els colons radicals, els
empresaris de l’apartheid i els ministres com Itamar Ben-Gvir o
Bezalel Smotrich els seus pilars ideològics. I no és cap exageració dir que
el pla que ara volen executar s’inspira més en l’expulsió que en la
convivència, més en el desplaçament forçat que en la pau.
Cal denunciar-ho sense matisos, aquesta no és una
resposta proporcional a cap atac. És un projecte de neteja ètnica. És una nova Nakba
(‘catàstrofe’ o ‘desastre’), que es cou davant els ulls del
món amb la complicitat dels Estats Units i el silenci covard de la Unió
Europea. I és també un fracàs moral col·lectiu, en lloc d’apostar per la fi
de l’ocupació, pel dret a l’autodeterminació del poble palestí i per un futur
compartit, es torna a optar per l’extermini, el càstig col·lectiu i la guerra
perpètua.
Com a catalans i com a europeus, no podem romandre
impassibles. La nostra memòria històrica, marcada per guerres i dictadures, ens
obliga a alçar la veu contra qualsevol forma de colonialisme contemporani. Ens
obliga a dir que la seguretat d’un poble no es pot construir sobre les ruïnes
d’un altre. I que la pau no vindrà mai per la via de la conquesta.
Exigim als nostres governs i a les institucions
europees que deixin de mirar cap a una altra banda. Que suspenguin tota
col·laboració militar i comercial amb Israel mentre continuï violant els drets
humans. I que reconeguin, d’una vegada per totes, l’Estat de Palestina
amb ple dret a existir, a defensar-se i a prosperar.
Gaza no necessita més soldats. Necessita llibertat, reconstrucció i justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada