Durant dècades, els governs successius de l'Estat espanyol han cedit al dogma neoliberal-capitalista que predica l'eficiència del mercat per damunt del bé comú. Aquesta visió ha conduït a la privatització massiva d’empreses estratègiques, moltes d’elles públiques fins fa poc, en sectors com l’Energia, la Banca, la Sanitat, l’Educació, l’Habitatge, l’Aigua i fins i tot la gestió de Residus.
El resultat ha estat un empobriment de la qualitat dels serveis, una precarització del treball, una pujada sostinguda dels preus, i una dependència creixent de multinacionals i Fons Voltor.
Amb aquest escrit, defenso la Nacionalització Democràtica i la Transició Pública de diversos sectors estratègics, com a pas necessari cap a un model més just, equitatiu i sostenible.
Creació d’un Banc Nacional Públic
El sistema financer espanyol està dominat per grans Bancs privats que especulen amb l’habitatge, cobren comissions abusives i no garanteixen crèdit a famílies i PIMES. És hora de crear un Banc Nacional Públic, amb delegacions autonòmiques i municipals, que garanteixi als Crèdits assequibles per a petits projectes productius i cooperatives. Finançament d’habitatge públic i rehabilitació verda, una gestió de comptes públics sense comissions bancàries a l’administració i amb una clara transparència, control democràtic i retorn social.
Aquest Banc pot néixer aprofitant estructures existents com l'ICO o fusionant instruments públics ja existents a escala autonòmica.
Nacionalització de les Xarxes i Empreses Elèctriques
El sector energètic espanyol està controlat per grans oligopolis (Endesa, Iberdrola, Naturgy) que prioritzen el benefici dels accionistes per damunt del dret a l'energia, i per aquest concepte, cal Nacionalitzar les xarxes de distribució i transport elèctric, creant una Empresa Pública d’Energia per gestionar la generació renovable, la distribució i la fixació de preus, per Garantir la Tarifa Social i el dret a l’autoconsum, tot recuperan concessions hidroelèctriques caducades.
La transició ecològica només serà justa si el control de l’energia recau en mans públiques i ciutadanes.
Integració a la Pública de la Sanitat Privada
Les Clíniques Privades han crescut a costa de l’infrafinançament del Sistema Públic. Moltes viuen de concerts amb l'Estat o d'especular amb les assegurances privades, i davant aquesta situació, cal Nacionalitzar els grans Grups Sanitaris Privats i les seves xarxes d’Ambulatoris i Hospitals integrant aquests recursos al sistema Públic amb condicions laborals dignes, i prohibir noves externalitzacions i blindar la Sanitat 100% Pública i Universal.
Amb aquesta mesura, es redueix la duplicitat de sistemes i s’inverteix en una sanitat al servei del poble, I desactivant la cord de MUFACE i traspassar-lo al Sistema Nacional de Salud-Sanitat Publica.
L’escàndol de les residències durant la pandèmia de la COVID-19 va posar al descobert la precarietat, deshumanització i afany de lucre d’aquest model privatitzat. Cal una resposta radical i per això proposo, la Nacionalització de les grans empreses del Sector Geriàtric amb gestió directa pública i comunitària de residències i serveis d’atenció domiciliària, i la creació d’una Xarxa Pública Estatal de cures amb coordinació autonòmica. Les persones grans no podem ser un negoci, hem de viure amb dignitat.
L’educació ha de ser un dret universal, no una mercaderia.
El model de concerts ha generat desigualtats territorials i segregació escolar, i per això, proposo iniciar un procés d’integració progressiva de les Escoles Privades al Sistema Públic, amb criteris pedagògics i d’equitat, prohibint el finançament públic a centres que segreguin per sexe o selecció econòmica, i nacionalitzar les Universitats Privades que rebin ajudes públiques, garantint la seva integració com a Campus Públics. L’escola i la Universitat, han de ser uns llocs de justícia social, no de reproducció de privilegis.
Expropiació d’Habitatges en mans de Fons Voltor i Grans Tenidors
L’habitatge és un dret, no una mercaderia. La bombolla de lloguer i els desnonaments tenen responsables, els grans Fons Financers i la Banca. Cal expropiar habitatges buits propietat de grans tenidors per destinar-los a Lloguer Social. Crear un Parc Públic Estatal d’Habitatge coordinat amb les comunitats autònomes i municipis, i prohibir la venda d’habitatge públic a fons d’inversió. Els fons voltor han de marxar. L’Estat ha de protegir les llars, no les fortunes.
L’aigua és vida. Però avui moltes ciutats han privatitzat la gestió d’aquest recurs essencial. Proposo la Nacionalitzar les empreses de distribució i gestió d’aigua potable. Crear una Agència Pública de l’Aigua que garanteixi tarifes justes i conservació ambiental, i Invertir en infraestructures sostenibles i participació ciutadana. Ni un litre d’aigua més al servei del lucre privat.
La neteja urbana, la recollida selectiva i el tractament de deixalles són serveis essencials que sovint es troben en mans de contractes opacs i privatitzats. Cal Municipalitzar tots els serveis de recollida i neteja crean empreses públiques de reciclatge i tractament amb salaris dignes i transparència i fomentar la participació ciutadana en la gestió i reducció de residus. Un servei tan bàsic no pot estar supeditat a concursos mercantils.
Conclusió:
Un Estat valent al servei del poble
La Nacionalització no és un fi, sinó un mitjà per garantir drets. No es tracta de repetir models burocratitzats, sinó de construir una Nova Gestió Pública Democràtica, Transparent i Participativa, amb sindicats, ajuntaments i comunitats, treballadors, i els usuaris com a protagonistes.
L’Estat no pot ser neutral. Ha de prendre partit, i el partit ha de ser clar, amb la ciutadania i contra els privilegis d’uns pocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada