El poder econòmic esta distribuït entre
famílies, fortunes influents, i amb grans grups que estan dominant la Banca i l’Economia
a l’Estat.
Una de les dinasties financeres més conegudes és la família
Botín, vinculada al banc més internacional de l’Estat. L’entitat és
el gegant financer del Banco Santander que durant dècades va estar
dirigida per Emilio Botín i actualment està presidida per la seva filla Ana
Patricia Botín
El Santander és avui una de les majors
institucions financeres del món, amb presència a Europa i Amèrica
i la seva expansió va començar especialment als anys noranta amb una estratègia
agressiva d’adquisicions.
El segon gran gegant bancari espanyol és el grup del BBVA.
Aquest banc és el resultat de la fusió de diverses entitats històriques, el Banco
de Bilbao, el Banco de Vizcaya i Argentaria (banca pública
privatitzada als anys 90)
Un dels seus dirigents més influents va ser Pedro
Toledo Ugarte, Emilio Ybarra. Alfredo Sáenz-Abad i Francisco
González Rodríguez. El banc s’ha expandir-se especialment a Amèrica
Llatina, i actualment està presidit per Carlos Torres Vila.
A Catalunya, el poder financer ha estat històricament vinculat a les Caixes d’Estalvi, i especialment a La Caixa després de la crisi financera, i d'on van desaparèixer (Caixa de Lleida, Caixa de la Sagrada Familia, Caixa Rural del Pirineu, Caixa de Crèdit de Granollers, Caixa Rural de Reus, Caixa Rural Provincial de Girona, Caixa Rural de Segre-Cinca , Caixa d'Avicultors de Reus, Caixa Rural Provincial de Girona, Caixa de Pensions de Catalunya i Balears i Caixa de Barcelona, Caixa Rural de Catalunya, Caixa Rural de Penedès-Garraf, Caixa d'Estalvis de Girona , Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa i Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa o Unnim).
La Caixa es va transformar-se en banc sota el nom de CaixaBank i una de les figures més influents del sistema financer espanyol és Isidro Fainé que a través del holding Criteria que manté participacions en empreses estratègiques com la Energia, les Telecomunicacions i les Infraestructures, i aquest model converteix el grup en un dels principals centres de poder econòmic del país.
Diverses famílies empresarials també han jugat un
paper clau en el desenvolupament del capitalisme espanyol i entre les més
influents hi ha la família March, una de les grans fortunes històriques
del país. El seu fundador va ser en Juan March Ordinas, considerat per
molts historiadors com un dels grans financers que van ajudar el bàndol
franquista durant la Guerra Civil. La seva fortuna continua gestionada a
través del grup financer Banca March, i també gestiona la Corporació Financera
“Alba” - Sociedad d’Inversions, i totes les companyies en què inverteixen
tenen la seu social a Espanya, amb l'excepció de Befesa que és
una Societat luxemburguesa.
Un altre de les famílies de mes influencia, es la de la Família Entrecanales vinculada al grup d’infraestructures i energia Acciona. Aquest grup és avui una de les empreses més potents en el sector de les renovables i les infraestructures. Darrerament, el grup Acciona, que s'ha vist immersa en el cas Koldo, sent una de les companyies que més que apareix als informes de la UCO per l'adjudicació d'obra pública
Un altre dels poderosos, es la família Del Pino que
controla una part important de l’empresa constructora i d’infraestructures Ferrovial
i es una de les grans multinacionals espanyoles en concessions i
infraestructures. Del Pino va treure la seu de Ferrovial d'Espanya
per impulsar el seu negoci internacional i cotitzar a Wall Street i es
va traslladar als Països Baixos, a través de la fusió entre la matriu i Ferrovial
International, una societat anònima neerlandesa que ja és titular del 86%
dels actius de la companyia. L'empresa estrangera serà la que absorbirà la
matriu, però això no tindrà implicacions al nostre país. "Ferrovial
Construcción España segueix a Espanya i Cintra segueix
com a companyia aquí, amb els seus treballadors".
Sánchez va desacreditar com espanyol
a Del Pino i va qüestionar la «legalitat» del trasllat de Ferrovial als Països
Baixos.
I els nous rics després del franquisme
La família Ortega, també es un gran imperi econòmic
i que encara que prové del sector tèxtil, la seva influència econòmica és
enorme. El seu fundador Amancio Ortega, també es el Fundador del grup
Inditex i avui es una de les majors
fortunes d’Europa.
La majoria d’aquestes fortunes estan connectades amb
les grans empreses de l’índex bursàtil espanyol del IBEX 35. Aquest
índex inclou empreses de sectors clau de la Banca, Energia,
Telecomunicacions, Infraestructures i Construcció i en els seus consells
d’administració sovint comparteixen membres, fet que crea una xarxa
d’influència econòmica molt concentrada.
Florentino Pérez, de tecnòcrata
franquista a magnat de les infraestructures i figura d’influència política i
econòmica.
Florentino Pérez abans d’entrar en política
institucional durant els últims anys del franquisme i de la Transició
espanyola, va treballar en empreses d’enginyeria i consultoria, però
molt aviat va fer el salt a l’administració pública, aprofitant les
oportunitats que el final del franquisme obria per a joves tècnics amb
perfil tecnocràtic i durant aquest període es va moure dins els cercles
tecnocràtics vinculats al reformisme del règim i a sectors de la dreta moderada
que pilotaven la transformació institucional cap a la monarquia parlamentària i
als anys vuitanta fa el salt a la política partidista i s’integrarà en
projectes del centredreta liberal vinculats a figures com Manuel Fraga i
Adolfo Suárez.
Va ser candidat amb la
formació Unión de Centro Democrático i posteriorment amb Alianza
Popular, precedent de l’actual Partido Popular, però no obstant
això, la seva carrera política electoral no va tenir gaire èxit. El 1987
es va presentar a les eleccions municipals de Madrid i va perdre
davant el socialista Juan Barranco i aquella derrota marcarà un punt
d’inflexió.
Després de fracassar electoralment, Florentino Pérez
va prendre una decisió estratègica, abandonar la política institucional i
dedicar-se al món empresarial, però sense perdre mai els contactes amb les
elits polítiques i en el 1993 es converteix en el principal accionista i
president de la constructora Actividades de Construcción y Servicios,
que acabarà convertint en un dels majors conglomerats d’infraestructures del
món.
Encara que ja no exerceix
càrrecs públics, Florentino Pérez és considerat una de les figures
amb més influència en l’economia espanyola i el negoci principal d’ACS
depèn en gran mesura de concessions públiques, contractes d’obra pública i projectes
d’infraestructura estatals lo qual implica una relació constant amb governs de
diferents colors polítics.
Encara que Florentino Pérez ja no ocupa càrrecs
institucionals, la seva influència en l’economia espanyola continua sent
notable. El seu paper com a president d’ACS l’ha situat al centre de
l’activitat empresarial relacionada amb infraestructures, on el negoci depèn
principalment de les concessions públiques, els contractes d’obra pública i els
grans projectes estatals. Aquesta situació comporta una relació permanent amb
governs de diferents colors polítics, mantenint el contacte amb les elits
dirigents i consolidant la seva posició com a figura clau en el capitalisme
espanyol contemporani.
També Florentino Pérez, te
Influència mediàtica per la seva posició al Real Madrid li
dona accés privilegiat a les televisions a la premsa i espais d’opinió pública
on el futbol es converteix així també en una plataforma de poder econòmic i
social i en aquest context, Florentino Pérez apareix sovint com un
exemple paradigmàtic de la figura de l’empresari amb arrels en l’administració
pública i gran capacitat d’influència institucional.
La trajectòria de Florentino Pérez reflecteix
un fenomen característic de l’economia espanyola de les darreres dècades sobre la
interconnexió entre política, obra pública, grans empreses i poder mediàtic
i aquesta combinació de capital econòmic, xarxes polítiques i poder simbòlic
explica per què continua sent una de les figures més influents del capitalisme
espanyol contemporani.
El problema democràtic del poder
financer es
quan el poder econòmic es concentra en molt poques mans, apareixen diversos
riscos d’influència sobre les polítiques públiques, de capacitat de pressió
sobre governs, de concentració mediàtica i financera i de desigualtat social i
aquest fenomen és el que molts economistes anomenen oligarquia financera
i cada vegada més sectors socials plantegen una pregunta fonamental:
Pot existir una democràcia plena si
el sistema financer està completament privatitzat i concentrat?
Diversos economistes i moviments socials proposen que
cal reforçar la regulació bancària, de limitar les portes giratòries i de recuperar
instruments públics de crèdit i això no es pot fer sense una gran Banca Pública
La creació d’un gran Banc Públic podria tenir diversos
objectius estratègics con la de Finançar Habitatge Social per reduir la
crisi habitacional. La de Impulsar la Reindustrialització donant suport
a sectors productius. La de Facilitar Crèdit a Cooperatives i projectes
d’economia social i el de Garantir Serveis Bancaris Universals especialment
en zones rurals.
La història econòmica d’Espanya mostra una constant concentració del poder financer en molt poques mans i des de les grans famílies bancàries del segle XX fins als actuals gegants financers globals, el sistema ha evolucionat però la seva estructura bàsica s’ha mantingut i per això, el debat sobre la creació d’un gran Banc Públic Estatal no és només una proposta econòmica, sinó també és també un debat sobre democràcia, sobirania econòmica i justícia social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada