Els nens i nenes, les primeres víctimes de la guerra.

Quan esclata una guerra, els governs parlen de fronteres, petroli, seguretat o geopolítica. Però la realitat més brutal és una altra les primeres víctimes no són els generals ni els presidents. 

Són els nens i les nenes.

Nen de Gaza.

Segons la definició de les Nacions Unides i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, nen o nena és tota persona menor de 18 anys. És a dir des d’un nadó acabat de néixer fins a un adolescent que encara no ha arribat a la mejoría d’edat, i tots ells tenen sobre el paper dret a la protecció especial de la comuntat internacional, però en la pràcticam en moltes guerres actuals, aquest drets s'han convertit en paper mullat.

Avui el món viu una situació dramàtica: gairebé 473 milions de nens i nenes (un de cada sis al planeta) viuen en zones afectades per conflictes armats i aquesta realitat defineix el nostre temps amb una civilització que és capaç de produir riquesa i tecnologia com mai abans, però que continua permetent que els infants morin sota les bombes.

La guerra a Gaza és probablement l’exemple més extrem de destrucció de la infància en el segle XXI. Més de 18.500 nens i nenes morts des de l’inici del conflicte el 2023, mes de 50.000 nens morts o ferits en total i milers més desapareguts sota les runes o sense assistència mèdica.

En un territori amb aproximadament 2,2 milions d’habitants, això significa que una partimportant de tota una generació ha estat destruïda i la guerra també ha provocat més d’1,7 milions de desplaçats, hospitals col·lapsats, escoles bombardejades, fam i desnutrició infantil.

Molts nens han mort mentre dormien, jugaven o buscaven menjar i aigua i en aquest context parlar de "danys collaterals" és una forma de cinisme polític.

Ucraïna. Una generació marcada per la guerra

Des de la invasió russa el 2022, els infants ucraïnesos han crescut en un país sotabombareig  constant i les dades verificades per l’ONU son que 669 nens i nenes morts, 1.854 ferits i més de 2.520 víctimes infantils confirmades. 

Però aquestes xifres probablement són molt més altes perquè moltes zones ocupades no poden ser investigades i les altres conseqüències son de 1.600 escoles destruïdes o danyades, milions de nens desplaçats i una generació amb trauma psicològic profund. 

Segons UNICEF, almenys 16 nens moren o són ferits cada setmana en aquest conflicte.

I la nova guerra amb l’Iran

Els combats recents entre potències i aliats han començat a provocar també víctimes civils.

Un exemple tràgic és el bombardeig d’una escola a Minab on 168 persones, moltes d’elles nenes estudiants, van morir i aquest tipus d’atacs mostren una tendència preocupant per les escoles i hospitals estan deixant de ser espais protegits.

Altres conflictes actius, a mes d'aquests grans escenaris, els nens tambè moren al Sudan , Iemen, Síria, Myanmar, Congo, Etiòpia i en el Sahel Africà i molts ‘aquests conflictes reben poca atenció mediàtica, però provoquen milers de víctimes infantils cada any.

Les guerres no apareixen per accident. Són el resultat de decisions polítiques i els responsables directes o indirectes son el governs en guerra, les potències militars, les aliances militars, la indústria armamentística i la geopolítica del petroli i dels recursos, i tots ells saben perfectament que les bombes sobre ciutats maten a infants, i tot i així continuen l’escalada militar.
 La història ens mostra una veritat incòmoda en que la infància és sovint la moneda de canvi dels interessos geopolítics.