En un món travessat per la guerra i la incertesa des de la devastació a Gaza sota el genocidi d’Israel, fins al conflicte enquistat entre Rússia i Ucraïna, o l’escalada de tensió amb Iran amb la implicació dels Estats Units i actors regionals com Iemen, l’economia global s’ensorra cada cop més en una lògica de destrucció, especulació i desigualtat.
Les guerres no només maten, també empobreixen, precaritzen i trenquen els teixits socials.
Davant d’aquest escenari, el capitalisme i el
neoliberalisme han demostrat, una vegada més, la seva incapacitat
estructural per garantir una vida digna. El sistema, basat en l’acumulació
de riquesa en poques mans, aprofita els conflictes per enriquir
complexos militars, corporacions energètiques i grans fons d’inversió. La
guerra és negoci, i la Pau, massa sovint, no cotitza en borsa.
És en aquest context que el cooperativisme
emergeix no només com una alternativa econòmica, sinó com una eina de
resistència i transformació social. L’economia social, arrelada en
els principis de solidaritat, democràcia i equitat, posa la vida al
centre, i no el benefici.
El cooperativisme no és una utopia, és una
pràctica real, concreta i històrica. Des de cooperatives d’habitatge que
garanteixen l’accés a un sostre digne sense especulació, fins a supermercats
cooperatius on els consumidors esdevenen protagonistes del procés econòmic.
També trobem cooperatives de treball en sectors com la construcció, la
pintura, les reparacions o els serveis socials, que trenquen amb la jerarquia
empresarial tradicional i aposten per l’autogestió i la corresponsabilitat.
En l’àmbit educatiu i sanitari, les cooperatives poden generar espais més humans, més propers i més arrelats al territori. Centres culturals cooperatius, Escoles autogestionades o Clíniques comunitàries poden esdevenir pilars d’una nova societat basada en el bé comú, i aquest model no només redistribueix la riquesa, sinó que també construeix comunitat, i els treballadors deixen de ser peces intercanviables per esdevenir subjectes actius del seu propi desenvolupament, i el treball deixa de ser alienant per convertir-se en una eina de realització personal i col·lectiva.
En contraposició, el neoliberalisme ha impulsat la
privatització dels serveis públics, la desregulació laboral i la
mercantilització de drets fonamentals com l’habitatge, la salut o l’educació
que l’han convertit la vida en un producte, i les persones en clients o
recursos.
El cooperativisme, en canvi, proposa
una altra lògica amb una vida digna, la de la justícia social, la de la
democràcia econòmica, i no es tracta només de gestionar millor els recursos,
sinó de canviar les regles del joc i de construir una economia al servei de les
persones, i no a l’inrevés.
Perquè mentre el capitalisme
construeix murs i armes, el cooperativisme construeix ponts i comunitats, i potser, en aquests ponts, hi trobarem la sortida a un món que sembla haver
oblidat el valor de la vida.
Aquest és la constatat de la presència de marques significatives de les Empreses de l'Economia Social a diferents sectors a l’Estat i com exemples són en el Sector Agroalimentari (Actel, Agrocat, Cooperativa d'Ivars, Coren, Central Lechera Asturiana, Hojiblanca, Kaiku...), sector cooperatives d'Habitatges (Larcovi Sal), Energia, ( Som Energia, Enercoop), en Educació (Col·legis Gredos San Diego), Cooperatives de Crèdit (Caja Mar Caixa Rural, Caixa Laboral), Sanitat (Asisa), Maquinària (Optimus, Copreci, Orkli, Danobat Group), Comercialització Majorista, Distribució (Bon Àrea, Eroski, Consum) i Atenció a les Persones, Dependència (Suara).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada