8 d’abril. Dia Internacional del Poble Gitano. Memòria, dignitat i futur del Poble Gitano a l’Estat espanyol.

 Cada 8 d’abril, en el marc del Dia Internacional del Poble Gitano, a Espanya i el món recorden una història de resistència, persecució i dignitat que travessa segles. A l’Estat espanyol, aquesta commemoració pren una dimensió especial, més de 600 anys després de l’arribada del poble gitano a la península, la seva presència forma part indissociable de la nostra identitat col·lectiva.

Commemorar no és només celebrar. És també mirar de cara una història incòmoda. Durant segles, el poble gitano ha estat objecte de polítiques d’exclusió, assimilació forçada i persecució institucional. Una de les expressions més crues d’aquesta repressió la trobem en la Llei de ganduls i maleants, un instrument legal que sota la disfressa de control social criminalitzava la pobresa, la dissidència i, especialment, la identitat gitana. Aquella llei, hereva d’una mirada classista i racista, va legitimar la marginació de milers de persones pel simple fet de ser qui eren.

Avui, quan alguns sectors de la dreta i de l’extrema dreta intenten reescriure la història o blanquejar aquestes polítiques, cal dir-ho clar, el racisme institucional no és una anècdota del passat, sinó una estructura que encara deixa rastre. Els discursos d’odi, la criminalització de la pobresa o l’estigmatització mediàtica del poble gitano no són errors aïllats, sinó la continuïtat d’una mirada que es resisteix a reconèixer la diversitat com una riquesa, però el poble gitano no és només víctima d’aquesta història. És també protagonista d’una lluita persistent per la igualtat, la dignitat i el reconeixement. Des dels barris obrers fins als espais culturals, des del món associatiu fins a les institucions, cada cop més persones gitanes participen activament en la construcció d’una societat més justa.

Cal posar en valor aquesta incorporació plena a la societat civil i política. La presència de persones gitanes en sindicats, moviments socials, universitats i administracions públiques no és una concessió, és un dret, i també és una oportunitat col·lectiva, perquè una democràcia que inclou, que escolta i que representa la seva diversitat és una democràcia més forta.

La integració -o millor dit, la convivència en igualtat- no passa per l’assimilació ni per la pèrdua d’identitat, passa pel reconeixement mutu, per la garantia efectiva de drets i per la lluita contra les desigualtats estructurals i això implica polítiques públiques valentes com l’accés a l’habitatge digne, educació inclusiva, ocupació de qualitat i una tolerància zero davant qualsevol forma de discriminació.

En aquest sentit, el 8 d’abril no és només una data simbòlica. És un recordatori del camí recorregut, però també de tot el que queda per fer. És una crida a construir una societat on ningú sigui jutjat pel seu origen, sinó reconegut per la seva dignitat.

El poble gitano forma part de nosaltres,  i no com una minoria a integrar, sinó com una peça essencial del mosaic social, cultural i polític de l’Estat espanyol, i reconèixer-ho no és un gest de tolerància sinó és un acte de justícia i potser és aquí on rau el veritable sentit d’aquesta jornada i no en la commemoració del passat, sinó en el compromís amb un futur compartit.

Un futur on la paraula “igualtat” deixi de ser una promesa i es converteixi, finalment, en una realitat.