L’acord de govern a Extremadura entre el Partido
Popular i VOX no és només un pacte institucional, sinó que és un gir
ideològic profund que consolida un model reaccionari, excloent i socialment
regressiu en una de les regions històricament més castigades per les
desigualtats estructurals de l’Estat.
El fet que VOX hagi marcat l’agenda en matèria
migratòria i social evidencia una deriva preocupant amb la construcció d’un
relat que assenyala les persones migrants i vulnerables com a problema, quan en
realitat són elles les que sostenen bona part de l’economia agrària extremenya.
Sense la mà d’obra migrant, el camp des de la recollida fins a la
ramaderia extensiva simplement no funcionaria. Paradoxalment, aquells
que garanteixen la producció són ara criminalitzats, precaritzats i abandonats
institucionalment.
Aquest discurs no és casual. Respon a una estratègia
clàssica de les dretes i l’extrema dreta, el de dividir la classe treballadora,
generar por i competir pels recursos escassos entre els de baix, mentre es
protegeixen els privilegis dels de sempre. A Extremadura, això es
tradueix en la perpetuació d’un model quasi feudal, on els grans propietaris els
“senyorets” continuen acumulant terra, subvencions i poder, mentre
jornalers, molts d’ells migrants, viuen en condicions de precarietat
estructural.
L’atac a les polítiques d’acollida i inclusió no només
és injust des d’un punt de vista ètic; és també profundament irresponsable des
d’una perspectiva econòmica i territorial. En una comunitat marcada per la
despoblació, la manca d’oportunitats i l’escassa industrialització, expulsar o
desincentivar la presència de població migrant és, directament, apostar per
l’abandonament del territori. És accelerar el buidatge rural i condemnar pobles
sencers a la desaparició.
En aquest context, programes com el Programa de
Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats (PRUEPA)
representen una alternativa diametralment oposada al model que imposa la dreta.
El PRUEPA aposta per recuperar el territori, donar-li vida a través de
l’educació, la convivència i la sostenibilitat. Però aquest tipus d’iniciatives
xoquen frontalment amb una visió que prioritza l’exclusió i el curt termini per
sobre del desenvolupament integral i comunitari.
La devesa extremenya, sovint presentada com un exemple
d’equilibri ecològic, és també l’escenari d’una contradicció profunda i un
ecosistema preservat gràcies al treball humà sovint invisible i
precaritzat que ara es veu amenaçat per polítiques que neguen drets als
qui el sostenen. Sense drets laborals, sense accés a serveis bàsics, sense
reconeixement social, el model agroramader esdevé una forma d’explotació
moderna que perpetua desigualtats històriques.
Aquest acord PP-VOX no només agreuja les
condicions de vida de les persones més vulnerables, també suposa una renúncia a
qualsevol projecte de transformació real per a Extremadura. En lloc
d’apostar per la reindustrialització, la diversificació econòmica o la justícia
social, es recorre al discurs de l’odi i a polítiques regressives que només
beneficien una minoria.
Des d’una perspectiva d’esquerra transformadora, la
resposta ha de ser clara i cal trencar amb aquest model. Cal reivindicar una
Extremadura digna, amb drets per a tothom, amb una reforma agrària real que
redistribueixi la terra i el poder, amb polítiques públiques que posin la vida
al centre i no el benefici privat i cal, sobretot, reconstruir la solidaritat
de classe, perquè només des de la unitat entre treballadors siguin d’on
siguin es pot plantar cara a aquest projecte reaccionari.
El que està en joc no és només el futur d’una
comunitat, sinó el model de societat que volem construir i davant d’un govern
que exclou, divideix i precaritza, només hi ha una resposta possible:
Organització, Lluita i Justícia Social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada