P.P.-VOX: la “prioritat nacional” o la guerra contra els pobres disfressada de política.

El pacte entre el Partit Popular i VOX sota el nom de “prioritat nacional” no és una simple deriva ideològica, sinó que és una declaració de guerra i no contra cap enemic extern, sinó contra una part de la pròpia societat. Contra els més vulnerables, contra els qui tenen menys veu i contra els qui són més fàcils de convertir en boc expiatori i això no és política pública, això és propaganda d’odi convertida en programa de govern. 

El pacte de “prioritat nacional” -prioritat nazi-onal-, no busca resoldre cap problema real, no crea habitatge, no millora els salaris, no reforça la sanitat ni l’educació. I el seu únic objectiu és dividir, construir un relat on la culpa de tot recau sobre els últims de la fila: les persones migrants, però la realitat i la que es pot mesurar amb dades, desmunta aquest relat de dalt a baix.

A les Comarques Gironines, gairebé el 28% de la població ha nascut a l’estranger, següent el percentatge més alt de Catalunya, i aquest creixement no és cap “invasió”, sinó que és una resposta a una economia que necessita mà d’obra per sostenir sectors sencers com l’agricultura, la ramaderia, l’industria agroalimentària, el turisme o la cura de persones. De fet, el creixement demogràfic a les comarques gironines depèn directament d’aquesta població que sense ella, el territori perdria habitants any rere any .

I si baixem al detall, la realitat és encara més clara.

A Salt, un dels municipis més assenyalats pels discursos racistes, hi conviuen més de 35.000 persones (34,491 habitants segons dades de l'INI al 2025), de fins a 89 nacionalitats diferents, i la població estrangera supera el 40% . 

A Figueres amb una població de 50.000 persones (49,689 habitants segons dades de l'INI al 2025), i aquesta xifra se situa al voltant del 29%, i aquestes dades no són una anomalia, sinó que són el reflex del model econòmic que tenim. Municipis amb fort pes del turisme, del camp o de serveis precaris acumulen més població migrant perquè és allà on es concentra el treball més dur i pitjor pagat i es aquí on el relat de VOX i el Partit Popular es desmunta definitivament, i aquestes persones no estan “vivint de les ajudes”, sinó que estan sostenint l’economia. I ho fan, en molts casos, des de la precarietat més absoluta amb contractes temporals, economia submergida, sous baixos i accés limitat a drets.

Cal dir-ho clar,  les persones en situació irregular, blanc principal del discurs de la dreta, no tenen accés normalitzat a prestacions socials i no poden treballar legalment, no cotitzen en condicions normals i sovint queden fora de moltes ajudes, i dir que són privilegiats és una falsedat deliberada. El problema real no és la immigració. El problema és la desigualtat.

Tan a  Salt, com a Figueres o a qualsevol municipi gironí amb alta diversitat, el que trobem no és un “excés d’immigració”, sinó dèficits estructurals per la manca d’habitatge digne, serveis públics tensionats, desigualtats educatives i precarietat laboral, problemes que no ha creat la població migrant, sinó dècades de desinversió i polítiques neoliberals i per això assenyalar-ho implicaria tocar interessos reals, i això, ni el Partit Popular ni VOX ho faran i és molt més fàcil crear un enemic intern.

La història ens adverteix i el pastor Martin Niemöller (A l'inici de la seva activitat religiosa, va recolzar la política anticomunista, antisemita i nacionalista, però, el 1933, va reaccionar contra aquestes idees després que Hitler desenvolupés una política totalitària d'homogeneïtzació que pretenia imposar sobre les esglésies protestants el paràgraf ario jueus). Ja va descriure aquest mecanisme amb una lucidesa aterridora, primer assenyalen uns, després uns altres i fins que ja no queda ningú per defensar-se i aquest és exactament el camí que s’està obrint.

Mentrestant, figures com Santiago Abascal ataquen organitzacions com Càritas, que són sovint l’última xarxa de suport per a milers de famílies (també autòctones) que viuen en la pobresa i això revela la veritable agenda que no només volen excloure, volen desmantellar qualsevol estructura de solidaritat, i en aquest relat apareixen portaveus com Ignacio Garriga o Bertrand Ndongo, que actuen com a legitimadors d’un discurs que els utilitza i ja ho analitzava Malcolm X, que el sistema sempre busca figures que ajudin a normalitzar l’opressió des de dins.

Però el problema central no és VOX, és el Partit Popular que és qui ha decidit fer aquest pas i qui ha acceptat convertir el racisme en política pública i es perquè això és el que és la “prioritat nacional” el racisme institucional amb etiqueta institucional.

A les comarques gironines, la realitat és tossuda. La classe treballadora sigui nascuda aquí o fora comparteix els mateixos problemes, sous baixos, habitatge inaccessible, precarietat i manca d’oportunitats i dividir-la només beneficia els de sempre. La “prioritat nacional” no és una solució, és una estafa política, una cortina de fum per evitar parlar del veritable conflicte, que es el de classe.

Quan la política es construeix sobre l’odi, el següent pas sempre és més exclusió, més repressió i menys democràcia, perquè avui assenyalen els migrants, demà, seran uns altres i quan ens n’adonem, potser ja serà massa tard.