El 19 de juny de 2022, en unes eleccions presidencials polaritzades, Gustavo Petro va guanyar la presidència de Colòmbia amb el 50,51 % dels vots al cap de la segona volta, convertint-se en el primer president d’esquerres en la història del país i representant una ruptura amb el tradicional bipartidisme centrat entre corrents conservadores i liberals. La seva victòria va ser liderada pel Pacto Histórico, una aliança de formacions d’esquerra, centre-esquerra i moviments socials que va impulsar un programa basat en la redistribució de la riquesa, l’ecologia, la justícia social i la pau.
Durant la seva gestió, la coalició es va consolidar i, el 2025, els partits integrants es van fusionar per formar un únic partit denominat Pacto Histórico, donant un perfil més institucional i unitari a la força política que porta Petro al govern.
Els encerts i avenços destacats del
govern de Petro (2022–2026)
Des de el govern de Gustavo Petro ha promogut
reformes en el sistema tributari i de pensions amb l’objectiu de reduir
desigualtats, expandir la base fiscal i finançar programes socials, i tot i que
algunes d’aquestes reformes han trobat resistències polítiques importants.
El govern de Gustavo Petro ha impulsat
substancialment un augment del salari mínim, decretant un increment
del 23 % per a 2026, per sobre de la inflació, en una maniobra que va
generar controvèrsia però també va ser vista com un gest de suport als
treballadors formals i també el govern ha entregar formalment més de 82.500
hectàrees a comunitats rurals i va establir Zones de Reserva Campesina,
consolidant una part de l’anhelada reforma agrària i assegurant títols de
propietat a milers de famílies.
En les polítiques mediambientals ha destacat per la
reducció significativa de la desforestació i per l’adhesió a compromisos
internacionals com l’Acord d’Escazú, que combina protecció ambiental amb
drets humans.
Política de Pau Total.
La de Pau Total.Una de les iniciatives més distintives del mandat Gustavo Petro ha estat la proposta de “Paz Total”, una política pública destinada a gestionar el conflicte armat intern amb un enfocament negociador ampli i no només militar. Aquesta política busca obrir diàlegs amb múltiples actors armats i promoure programes de reparació, substitució de cultius il·legals i integració social.
Tot i que la política ha tingut avenços parcials,
també ha estat font de fortes crítiques i que alguns analistes consideren que,
en certs territoris, mentre la violència es reduïa en algunes xifres, altres
grups criminals s’han enfortit i el control estatal ha estat insuficient. Addicionalment,
Gustavo Petro va acceptar la proposta d’una comissió independent per
investigar l’ELN sobre possibles vincles amb el narcotràfic, obrint espai
per a un debat formal i internacional al respecte.
Crítiques, conflictes i debats
interns.
Un dels punts més febles del mandat ha estat la
persistència i en alguns casos l’augment de la violència armada i la
inseguretat ciutadana, especialment en àrees rurals i perifèriques la qual
cosa ha estat aprofitada per l’oposició per assenyalar l’absència d’un
enfocament efectiu en matèria de seguretat amb algunes operacions militars, com
un bombardeig que va matar menors integrats en una estructura armada, van
provocar indignació i debat sobre l’ètica i la gestió d’aquestes accions.
També el mandat ha estat marcat per tensions amb el Congrés i els tribunals, incloent la suspensió temporal de mesures com el decret d’emergència econòmica o l’aturada de reformes. La percepció de corrupció del país ha empitjorat en un índex global, fet que alguns observadors atribueixen a escàndols vinculats a institucions i gestió de contractes públics en alguns sectors, com els casos recents, com la mort d’un nen per falta de proveïment de medicaments crònics essencials, han posat de manifest la fragilitat i ineficiències del sistema de salut, generant controvèrsia sobre la resposta i responsabilitats de l’administració.
El Pacte Histórico i la transició cap a 2026.
Sota l’hegemonia de Gustavo Petro, el Pacto Histórico ha evolucionat de coalició a partit polític estructurat, integrant formacions com el Polo Democrático Alternativo, la Unió Patriòtica i el Partit Comunista, entre d’altres, consolidant un bloc progressista amb presència institucional més estable.
El 26 d’octubre de 2025, en una primària interna
del Pacto Histórico, Iván Cepeda va ser elegit amb una majoria ampla
com a candidat del partit per a les eleccions presidencials de 2026.
Aquest resultat va ser reconegut públicament pel mateix Gustavo Petro i va simbolitzar
un pas important en la transició del lideratge de la esquerra colombiana.
Iván Cepeda Castro és senador i un
referent històric de l’esquerra colombiana.
Iván Cepeda es i ha estat una peça clau en els
processos de pau i ha participant com a facilitador en els diàlegs amb les FARC
i l’ELN i és conegut com a defensor dels drets humans i de les víctimes del
conflicte armat, a més, Iván Cepeda ha mantingut una postura
permanent contra figures de la dreta tradicional, especialment en la seva denúncia
política i judicial contra Álvaro Uribe, a qui ha acusat de vulneracions de
drets humans i que ha estat un dels punts de confrontació política més intensos
de la seva carrera.
Cepeda com a candidat per a les
presidencials de 2026, Iván Cepeda representa tant la continuïtat
com una reinterpretació de l’herència de Gustavo Petro, continuïtat del
projecte social i de justícia i que manté un enfocament fort en drets humans,
pau i reforma social i buscar el reequilibri de narratives internes buscant
de distanciar-se en certs punts de les polítiques més polèmiques del mandat de Gustavo
Petro, tot advocant per un discurs que pugui ampliar el suport més enllà de
la base progressista tradicional.
Cap a un front ampli de l’esquerra el Pacto Histórico planeja articular aliances amb sectors més centrats, després de la primària, amb l’objectiu d’obtenir una major força electoral per a 2026 i presentar un projecte de govern més transversal.
El mandat de Gustavo Petro es sens dubte, un
període de transformacions profundes i debat intens. Ha impulsat polítiques
ambicioses en termes socials, mediambientals i de pau, però també ha afrontat
crítiques rellevants en seguretat, gestió institucional i resultats econòmics.
Els resultats seran objecte d’avaluació pels propers anys i marcaran la
narrativa política de Colòmbia.
Iván Cepeda, com a candidat de l’esquerra, és
vist com una figura amb credibilitat moral i d’acumulació política, però haurà
de superar reptes importants, inclosa la percepció pública sobre seguretat i la
necessitat d’aparentar pragmatisme sense perdre identitat. El seu rol com a defensor
dels drets humans i com a crit de la tradició política colombiana especialment
contra les pràctiques de l’era Álvaro Uribe Vélez el posiciona com una
figura moderna de la política progressista, però amb un camí que encara
requereix ampliar aliances i relats per guanyar una majoria social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada