El 24 de febrer de 2022, les tropes de la Federació Russa, sota les ordres de Vladímir Putin, creuaven la frontera d’Ucraïna amb l’objectiu declarat de “desmilitaritzar i desnazificar” el país. En realitat, el món assistia a l’inici d’una guerra d’invasió en territori europeu que trencava tots els equilibris geopolítics construïts després de la fi de la Guerra Freda.
Des dels primers bombardejos sobre Kíiv, Khàrkiv o
Mariúpol, fins a les llargues batalles al Donbàs i al sud del país,
la guerra ha evolucionat cap a un conflicte d’alta intensitat, amb fronts
estabilitzats, ofensives i contraofensives, i una devastació humana i material
d’enormes proporcions. La resistència ucraïnesa, liderada pel president Volodímir
Zelenski, va frustrar el pla inicial d’una caiguda ràpida de la capital.
Rússia es va replegar del nord per concentrar-se a l’est i al sud, on el
conflicte es va cronificar.
La guerra ha passat per diverses fases: l’intent de
presa de Kíiv, la destrucció de Mariúpol, l’annexió unilateral de
territoris ocupats per part de Moscou, les ofensives ucraïneses a Kherson
i Khàrkiv, l’ús massiu de drons i míssils contra infraestructures
energètiques i, finalment, una guerra d’atrinxerament amb milers de morts i
ferits.
Mentrestant, l’OTAN i la Unió Europea han
incrementat el suport militar i financer a Ucraïna, mentre Rússia
ha reforçat la seva economia de guerra. Els Estats Units han esdevingut
el principal proveïdor d’armament, alimentant un debat incòmode sobre el negoci
armamentístic i l’interès geopolític nord-americà en el debilitament estratègic
de Rússia.
L’ambició imperial i la geopolítica
del segle XXI
L’arrel del conflicte no pot deslligar-se de l’ambició de Putin de reconstruir l’esfera d’influència russa en l’espai postsoviètic. La nostàlgia d’una gran potència hereva de l’antiga Unió Soviètica ha estat un element central del discurs del Kremlin. Ucraïna, per la seva dimensió històrica, cultural i estratègica, ha estat vista com una peça clau, però la guerra també ha evidenciat els interessos dels Estats Units, que han reforçat la seva influència a Europa mitjançant l’exportació d’armament i gas natural liquat. La indústria militar ha multiplicat beneficis, mentre el continent europeu ha assumit el cost energètic i inflacionari del conflicte.
A Europa, la manca d’una veu diplomàtica pròpia i cohesionada ha estat evident. Les divergències internes, la dependència energètica i la subordinació estratègica han dificultat una iniciativa de pau sòlida. La guerra ha mostrat una Europa dividida entre el suport incondicional a Kíiv, i la por a una escalada major, i en aquest context, les declaracions de Donald Trump prometent una “pau en 24 hores” han sonat més a consigna electoral que a proposta realista. La diplomàcia no es construeix amb eslògans, sinó amb compromisos ferms i multilaterals. Alhora, la diplomàcia russa ha mantingut una línia dura, amb escassa voluntat de negociació real mentre consolida posicions sobre el terreny.
El balanç és devastador. Desenes de milers de morts, centenars de milers de ferits, milions de desplaçats interns i refugiats. Ciutats destruïdes, infraestructures arrasades, generacions marcades pel trauma. La guerra no és només una qüestió de fronteres; és una fractura humana. Famílies separades, infants escolaritzats en països estrangers, dones assumint el pes de l’exili, homes mobilitzats al front. El cost moral és incalculable.
Solidaritat des de les Comarques
Gironines
Davant la tragèdia, la societat civil de les Comarques Gironines ha respost amb una
onada de solidaritat exemplar. Ajuntaments, entitats socials, parròquies,
associacions de veïns i particulars han organitzat campanyes de recollida
d’aliments, medicaments, roba d’abric i material sanitari. ONG’s locals
han coordinat enviaments humanitaris cap a la frontera polonesa i directament a
Ucraïna.
Moltes famílies gironines han obert les seves llars
per acollir refugiats. La xarxa de voluntariat ha estat clau per facilitar
allotjament, escolarització, traducció i suport psicològic. Centres educatius
han integrat infants ucraïnesos amb programes d’acompanyament lingüístic.
Professionals sanitaris han ofert atenció especialitzada.
La solidaritat ciutadana ha superat sovint la
capacitat institucional. Les donacions particulars han estat el motor principal
de l’ajuda. S’han organitzat concerts solidaris, mercats benèfics i activitats
culturals per recaptar fons. Aquesta mobilització ha demostrat que, davant la
barbàrie, la societat civil pot actuar amb humanisme i compromís.
La inutilitat de la guerra i la manca
de diplomàcia
Després de tres anys de conflicte, el mapa gairebé no
ha variat substancialment en proporció al cost humà. La guerra ha consolidat un
escenari d’esgotament, amb línies de front estancades i una espiral de
violència.
La inutilitat de la guerra és evident: no hi ha
vencedors clars, només pobles ferits. Rússia no ha aconseguit sotmetre Ucraïna;
Ucraïna no ha recuperat completament els territoris ocupats. Europa
s’ha empobrit energèticament i els Estats Units han reforçat la seva
indústria armamentística.
La diplomàcia ha estat feble, intermitent i subordinada als interessos militars. Les conferències internacionals no han generat acords vinculants. El dret internacional ha quedat erosionat. La pau exigeix valentia política: alto el foc, negociació supervisada internacionalment, garanties de seguretat per a Ucraïna i un marc estable per a Rússia que no impliqui expansió imperial. Sense diplomàcia activa, la guerra pot cronificar-se durant anys.
La guerra d’Ucraïna simbolitza el fracàs
col·lectiu de la política internacional. Ambició imperial, interessos
geoestratègics, negoci armamentístic i desunió europea han convergit en una
tragèdia humana.
Des de les Comarques Gironines, la ciutadania ha demostrat que el camí és un altre: solidaritat, acollida i ajuda humanitària, i cal aixecar la veu.
NO A LA GUERRA.
ATUREM LES GUERRES.
MÉS DIPLOMÀCIA, MÉS HUMANISME, i MÉS PAU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada